divendres, 30 de setembre del 2011

RAPSODA!.



Pilar Mundet Torres

Amb la crisi , uns governs opten per les retallades socials , i els més desafavorits protesten.Altres governs opten per fer pagar més els que més tenen.Llavors són els més rics els que fan més soroll.Els rics no protesten per les retallades del que és públic perquè ja tenen diners per pagar-se els serveis privats que els més desafavorits no es poden permetre. Les administracions locals tenen l'obligació de garantir els serveis que són públics.Sense més aportacions autonòmiques ni estatals , l'únic camí és augmentar els ingressos amb les competències que tenen. L'increment de l'IBI farà que els que tenen més propietats paguin més perquè els ajuntaments puguin seguir prestant els serveis a tothom i garantir el pagament del deute.Per les famílies corrents l'increment de les contribucions suposarà un esforç que es veurà compensat amb tots els serveis públics que rebran a canvi. Que la llei obligui a sanejar en tan sols tres anys les economies locals és molt dur pels ajuntaments , perquè la pressió fiscal que ha d'exigir als vilatans s'ha de concentrar en poc temps i és molt alta.Més alta ,evidentment, per qui més té. També és cert que ,passat aquest periode excepcional de tres anys , i un cop sanejada l'economia local , la pressió fiscal tornarà a la normalitat. El fet que ens els darrers 4 anys a Tossa s'hagi recaptat per sota del que s'ha gastat i s'hagin incomplert dos plans de sanejament ha agreujat la situació econòmica de l'ajuntament.Prop de 5 milions d'euros pendents de pagament ; endeutament ; desequilibris del pressupost; pagaments obligatoris cada final de mes fan que la situació sigui excepcional i les solucions també hagin de ser excepcionals. Que en un moment com aquest , lluny de corresponsabilitzar-se de la situació l'oposició menteixi a la gent de Tossa ,demostra el seu tarannà insolidari : insolidari perquè ells són responsables de la situació.Insolidari perquè són dels que més tenen .Caldria preguntar-se si tota la campanya de CiU contra l'increment de l'IBI respon a una preocupació per la gent de Tossa o , senzillament ,perquè a diferència de la majoria que com a molt posseeix l'habitatge on viu i a molt estirar el seu negoci, els que més protesten ho fan pensant en el que els tocarà pagar a ells mateixos per les moltes propietats que tenen. No ens equivoquéssim: les víctimes d'una crisi econòmica sempre són els més dèbils, que reben de per tot.El victimisme dels més poderosos és una estratègia que només funciona quan aquests són capaços de convèncer als més dèbils que són ells qui lluiten per defensar els seus interessos.A Tossa , i a tot arreu.

jO

CRISI és la paraula genèrica que serveix de sac per dipositar tots els mals que ens envolten, crisi financera, crisi econòmica, crisi de joc ( Reial Madriz), crisi matrimonial, etc. de crisi en hi ha de tots colors.

Ni totes les CRISI son iguales, ni a totes se’ls hi pot donar la mateixa solució, no conec cap matrimoni en CRISI que arreglin la situació apujant l’IBI.

Una vegada més la RAPSODA municipal ens fa un sucós discurs, aquesta vegada per escrit i vehiculat pel seu facebook, del “modus” de com cal enfrontar-se a la CRISI, i desprès de esprémer-se, com ho va fer la muntanya d’Hisop per parir el ratolí, arriba a la solució que el remei al mal és pujar l’IBI un 54%.

I aquí és on apareix la seva personalitat solidaria equivalent a la del Arquer del Bosc de Sherwood, EP!!!!!!!!!!!!!!!!!. aquesta puja és especial, perquè no afecta als pobres, només als rics de la oposició qui son els que tenen propietats. Com si els votants del TU no tinguessin propietats, i com si aquesta pujada de l’IBI no repercutirà a l’increment dels lloguers?.

Per solucionar la CRISI, el primer que cal és descobrir el que l’ha motivat i per percatar-nos de la de l'Ajuntament de Tossa no cal ser massa eixerit, el que ha passat és que s’ha estirat el braç més que la màniga, i per molts pedaços que posem a la màniga per allargar-la, si no deixem d’estirar el braç no solucionarem res i un pedaç és sempre un pedaç i la solució està en recular el braç i prescindir de moltes coses, com per exemple de Can Ganga, de contractar nou personal o d'apujar-se tant els sous.

Si la senyora Pilar Mundet quan era alcaldessa hagués filat prim i el seu EGO no l’hagués induït a abastar tant: POUM, Camí de Marina, Can Ganga, El Far, carrers Sant Josep, Sant Antoni, Nou, Tarull, entrada de Tossa per Can Vergonyos, Plaça d’Espanya, canvi de la canonada d’aigua del Tordera, etc,(obres que la majoria varen sobrepassar generosament la consignació pressupostada), contractació de personal sense mirar prim, i el tirar de beta d’aquets quatre anys amb caríssims menús de suculents sopars, festetes a tot taco, bombons, etc., segurament no s’hagués arribat mai a aquesta situació. Per tant, PRIMERA SOLUCIÓ A LA CRISI, INHABILITAR A PERSONATGES COM LA SENYORA PILAR MUNDET DE QUALSEVOL CÀRREC POLÍTIC.

I després endreçar, retallar tot el que sigui de més i pujar els impostos de manera assenyada d’acord al context que vivim en aquets difícils moments.

PILAR, DONA MOSTRA UNA VEGADA D’AQUESTA RIQUESA TANT AMAGADA QUE PORTES DINTRE TEU, SIGUES SOLIDARIA AMB ELS TEUS VEÏNS I RENUNCÍA AL SOU QUE ET PAGUEM CADA MES, QUE AMB AQUETS LUCROSOS QUATRE ANYS QUE HAS ESTAT A LA DIPUTACIÓ T’HO POTS BEN PERMETRE.

I LA SOLUCIÓ: IMAGINACIÓ, TREBALL, PRUDÈNCIA, RETALLAR I PUJAR ELS IMPOSTOS ..., PERÒ MENYS.















HO SENTO, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!!!!!!.

divendres, 23 de setembre del 2011

dimecres, 21 de setembre del 2011

Ple extraordinari a Tossa per l'augment de l'IBI


Ple extraordinari a Tossa per l'augment de l'IBI






20/09/11 02:00 - TOSSA DE MAR - N. FORNS
Notícies de ...
Tossa de Mar
El grup de CiU a Tossa de Mar continua la seva croada contra l'increment del 54% de l'IBI a Tossa, prevista per al 2012. De moment el grup ha recollit més de 2.500 firmes en contra de l'increment, i ha demanat la convocatòria d'un ple extraordinari sobre el tema, que se celebrarà dissabte vinent. En el ple, CiU demanarà la supressió de l'increment de l'IBI, la reducció “dràstica” de les despeses corrents, la congelació de la pressió fiscal, la supressió de les operacions de crèdit “il·legals” projectades per gairebé 3 milions d'euros “per al finançament de despeses corrents” i la supressió del procés de refinançament d'operacions de crèdit vigents per valor de 7.626.078 euros.
L'equip de govern (TU i PSC) considera que l'oposició hauria d'aportar propostes alternatives, però la portaveu de CiU, Imma Colom, va defensar ahir que el govern el que ha de fer és “treballar-ho més a fons, perquè el camí més fàcil és aquest”. “Hem decidit demanar un ple per a aquesta actuació i continuarem lluitant perquè no hi hagi aquest increment”, va dir Colom. CiU també ha demanat la intervenció del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/454880-ple-extraordinari-a-tossa-per-laugment-de-libi.html?cks_mnu_id=561


El rebuig en forma de 2.500 firmes en una població com Tossa és una quantitat lo suficient respectable com perquè uns politics s’ho repensin.

La llei empara que 7 persones que integren un equip de govern prenguin la decisió de pujar l’IBI un 54%, aquest acord si es pren és inapel•lable perquè l’augment està dintre del marge que la llei contempla, no hi han recursos ni impugnacions que valguin, en contra i en desacord es manifesten 2.500 signatures, igual que un dia el Estatut de Catalunya el varen tombar 6 jutges en contra del que un poble va manifestar en un referèndum, si dissabte es pren aquest acord al Ple, novament no es tindrà en copte la opinió DE LA MAJORIA d'un poble .

La pressió que pugui exercir la gent és la única cosa que pot impedir aquesta cruenta puja, la temporada ha anat malament i es presenta un hivern a on no hi ha masses bones perspectives de feina per la construcció, és època de fer polítiques de austeritat i no de pujar impostos, una sala de Plens plena de “gom a gom” pot fer recapacitar als politics,

PER TANT SERIA IMPORTANT LA MÀXIMA ASSISTÈNCIA EL PROPER DISSABTE AL PLE DE L’AJUNTAMENT , A LES 10 DEL MATÍ.

dijous, 15 de setembre del 2011

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. III, El CIF del Far.



Fa poc més de quatre anys, quan vaig entrar a l’ajuntament, una de les primeres coses que vaig fer va ser demanar a una funcionaria de l’àrea econòmica els números del far. Pocs dies desprès em va donar una fulla “excel” molt colorejada i amb un gran CONFIDENCIAL i finalitzava amb un dèficit que superava els 60.000€. ja vaig dir en una altre ocasió, jo no he fet el jurament hipocràtic, però aquesta fulla se’m ha traspaperat i no puc penjar-la.
Del CIF els números no podien sorprendre a ningú, cinc de personal de les que en hi havia dues de fixes, un generador de corrent de lloguer que feia funcionar l’aire condicionat i que calia periòdicament omplir-lo de gasoil, la claveguera que basava en un pou sec i que tenia que buidar en Pallarès i abocar a una depuradora amb la consegüent despesa i un contracte de lloguer del bar que quasi no pagava res i que el darrer any no va pagar ni cinc.
TOT PLEGAT, UN NEGOCI RUÏNÓS, EL NEGOCI D’EN ROBERTO I SES CABRES.
Però no es tot, la historia del “CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS FARS DE LA MEDITERRÀNIA” és llarga i sucosa.
Inspirat en un projecta que havia redactat l’actual tècnica de l’ajuntament, va prendre la direcció de l’obra una empresa de Tarrassa, “CROMÀTICA”, per decisió de la llavors alcaldessa la Sr. Pilar Mundet, especialista en fer grans NYAPS.



Tot molt vistós i de superluxe, les pel•lícules molt ben fetes, francament espectaculars, la inauguració de “ALTO STANDING” amb 33.000 € de bombons d’aigua salada similars i fets per la mateixa empresa que va fer els bombons del ”Planetarium de Barcelona” però la resta què?:
Una instal•lació amb la porta d’accés en el lloc més amagat del espai, la venda de tíkets independent del Centre, i el més greu de tot, CROMÀTICA s’havia reservat la dependència, ells tenien la paella pel mànec i es pensaven que ens podien fer passar per el redreçador , no han entregat mai les claus del CUE,ni els màsters de les pel•lícules, ni les patents dels logos, etc.. Un equipament que molt aviat va començar a donar problemes, pel més petit problema calia posar-se en contacte amb CROMÀTICA i paga per endavant la visita de cortesia que ells et feien i llavors paga per endavant als tècnics que ells et portaven, i que no era gens barat res.



QUAN NOSALTRES VAREM PENDRE POSSESSIÓ L’EQUIPAMENT ESTAVA PLE DE GOTERES.
El primer contacte que varem tenir amb Cromàtica, l’Imma, el secretari de la corporació en Fernando i jo, ens varen reclamar 9.000€ de la financiació del projecta, compromís que segons ells havien pactat verbalment amb l’anterior alcaldessa i anterior interventor, evidentment que si no hi havia cap compromís per escrit, no s’havia de pagar i per tant no es va pagar res.




I un bon dia dos projectors varen deixar de funcionar i allà varen començar a sortir a la llum moltes coses.







El primer que varem fer va ser posar-nos en contacte amb Cromàtica, ens va fer un pressupost esgarrifós i varen decidir portar els projectors directament als serveis tècnics de JVC a Sant Cugat del Vallès. Allà varem saber que aquets projectors estaven descatalogats abans ja de la seva instal•lació al Far, un era irreparable i l’altre ens el varen recuperar sense garantir-nos que al poc temps deixés de funcionar.
Paguem per endavant 1.700€ a Cromàtica perquè vingui a posar en funcionament el sistema, venen els dos gerents (cap tècnic), remenen cables, fan petar el projector arreglat i ens presenten un pressupost de més de 2.000€ perquè vinguin els tècnics de INGEVIDEO que varen ser els que varen fer la instal•lació a fer una valoració dels danys. Jo m’hi vaig encarar, qui eren ells per posar ma a la instal•lació sense ser personal qualificat per fer-ho, em varen contestar que un d’ells era director de cine y que per tant tenia molta experiència.
Posteriorment varem saber que els projectors JVC els havia venut a INGEVIDEO a un preu molt baix, molt diferent del que en havia pagat l’ajuntament per cada un d’ells, en el informe en hi constaven sis projectors i només en hi havia cinc, les bombetes de cada projector costaven un preu astronòmic oscil•lant al voltant de 750€ cada una i els projectors estaven programats per avisar a la meitat de vida de cada una, o sigui que mai s’acabaven d’apurar.
Es varem espatllar dues portes i la empresa que les va muntar no va voler venir mai a reparar-les, encara no he aclarit exactament el “per què”.



Mireu si està mal fet el CIF que fins i tot el cavallet de mar del log és esgarrat i gira la cua al revés.








AL CIF DEL FAR CONTINUEN HAVENTI PROBLEMES, ELS HEREDATS I ALTRES DE NOUS, AQUEST ESTIU HA PETAT UN ALTRE PROJECTOR, PERÒ ARA LA RESPONSABILITAT DE LA INSTAL•LACIÓ ÉS DE QUI REALMENT ÉS LA RESPONSABLE DEL GRAN NYAP, DUBTO QUE ACABI AQUET MANDAT FUNCIONANT, TAL I COM ESTÀ NO POT DURAR MASSA I SI PETA, JA VEUREM DE ONT SURTIRAN ELS CALERS PER REPARAR-LO.
AMEN.

dimarts, 13 de setembre del 2011

EUROPA, ESPANYA, ...


NO SE SI SOCIALISME O ALTRE COSA, PERÒ AQUEST ÉS L'AUTÈNTIC PROBLEMA D'EUROPA I DE L'ESPANYA DE LES AUTONOMIES, QUE UNS VIUEN DELS ALTRES.

IMPOSIBLE EXPLICARLO MEJOR.............

Un reconocido profesor de economía de la Universidad norteamericana de Texas Tech alegó que él nunca había suspendido a uno de sus estudiantes pero que, en una ocasión, tuvo que suspender la clase entera.

Cuenta que esa clase le insistió que el socialismo sí funcionaba, que en este sistema no existían ni pobres ni ricos, sino una total igualdad.

El profesor les propuso a sus alumnos hacer un experimento en clase sobre el socialismo: Todas las notas iban a ser promediadas y a todos los estudiantes se les asignaría la misma nota de forma que nadie sería suspendido y nadie sacaría un sobresaliente.
Después del primer examen, las notas fueron promediadas y todos los estudiantes sacaron Notable. Los estudiantes que se habían preparado muy bien estaban molestos y los estudiantes que estudiaron poco estaban contentos.
Pero, cuando presentaron el segundo examen, los estudiantes que
estudiaron poco estudiaron aún menos, y los estudiantes que habían estudiado duro decidieron no trabajar tan duro ya que no iban a lograr obtener un sobresaliente; y, así, también estudiaron menos. ¡El promedio del segundo examen fue Suficiente! Nadie estuvo contento.
Pero cuando se llevó a cabo el tercer examen, toda la clase sacó
insuficiente: ¡suspensos a todos!
Las notas nunca mejoraron. Los estudiantes empezaron a pelear entre si, culpándose los unos a los otros por las malas notas hasta llegar a insultos y resentimientos, ya que ninguno estaba dispuesto a estudiar para que se beneficiara otro que no lo hacía.
Para el asombro de toda la clase, ¡Todos perdieron el año! Y el profesor les preguntó si ahora entendían la razón del gran fracaso del socialismo.
Es sencillo; simplemente se debe a que el ser humano está dispuesto a sacrificarse trabajando duro cuando la recompensa es atractiva y justifica el esfuerzo; pero cuando el gobierno quita ese incentivo, nadie va a hacer el sacrificio necesario para lograr la excelencia.
Finalmente, el fracaso será general.

Nota: Winston Churchill, premio Nobel en 1953 dijo:
"El socialismo es la filosofía del fracaso, el credo de los ignorantes, la predica de la envidia, su misión es distribuir la miseria de forma
igualitaria para el pueblo. "

Para terminar una cita de la ex-primer Ministra Británica Margaret
Thatcher:
"El socialismo fracasa cuando se les acaba el dinero.... de los demás"