dimecres, 18 d’abril de 2012

JOAN BRULL I VINYOLES


Joan Brull i Vinyoles és un destacat de la pintura del modernisme català i l’exponent del simbolisme a Catalunya.

 Actualment al Museu Municipal de Tossa de Mar hi ha tres peces del pintor, de les que destaca el retrat fet al Dr. Melé, però em consta que no son les úniques pintures de l’autor a la població, fins hi tot el meu pare em parlava d’un Brull a la casa de la meva besàvia materna del que en hem perdut la pista.

 L’any 2009, la Fundació Caixa Girona i comissariada per Isabel Fabregat Marín, es montà una exposició de part de l’obra de l’artista a la Fontana d’Or, del que he tret un resum del text i les imatges d’algunes de les peces allà exposades.


Joan Brull neix a Barcelona un 25 de gener de 1863, l’any 1874, amb només onze anys, és matricula a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, fins l’any 1880. Passà per diversos tallers, el primer fou el del pintor realista Simó Gómez al Poble-sec, posteriorment pels de Josep Cusachs, Ferran Xumetre, Josep Pascó i Enric Sagnier, entre d’altres.

 A principis dels 80, Brull va marxar a Madrid per continuar la seva formació amb Ramón Padró. Els anys 1886-1888, Brull marxa a París a estudiar a l’acadèmia Colarossi i torna a Barcelona el 1888 i fa la seva primera exposició a la Sala Parés.

 L’any 1890 Joan Brull era a Girona a on hi té un taller, durant aquesta època viatge per la província i segurament en un dels seus viatges arriba a Tossa, amic del pintor Vilallonga i del Dr. Melé, visita la Vila assíduament. L’any 1896 Brull es va casar amb Francisca Tubert i Mons, filla de Lloret i segons testimoni de Carme Selva, el matrimoni es va afillar una nena d’una familia valenciana sense recursos que vivia a Tossa, l’Angeleta, que esdevindria protagonista d’alguna de les obres del pintor.

L’any 1899 torna a París, allà va participar a l’Exposició Universal del 1900 a on va ser premiat.

 L’any 1902 torna a Barcelona. L’obra d’en Joan Brull, alterna composicions simbolistes amb escenes de la vida quotidianes, també fa d’il•lustrador i crític. Brull va morir el 13 de febrer del any 1912.


Joan Brull, fins el 1896 fou un pintor de sòlida formació realista, és el seu mestre a París, Raphaël Collin va ser qui l’introdueix al simbolisme. Collin li mostra un camí per arribar a la lluminositat i la pintura clara dels impressionistes a la acadèmia Colarossi.

divendres, 13 d’abril de 2012

FINANCES MUNICIPALS

.


EN AQUESTA VIDA QUAN NAIXEM PORTEM MARCAT UN DESTÍ , PERÒ LA VIDA ENS DONA UN PETIT MARGE DE LLIBERTAT A DECIDIR, ES UNA DE LES RAONS PER LES QUE TOTS SOM DIFERENTS . PERÒ AQUESTA LLIBERTAT ENS FA RESPONSABLES DE LES DECISIONS PRESES DAVANT LES ALTRES PERSONES, PER TANT, ELS ALTRES ESTAN EN EL SEU DRET A DEMANAR RESPONSABILITATS DE LES DECISIONS MAL PRESES.


 




L’actual Alcaldessa diu: Des de l'actual govern, format per TU i PSC, es va criticar que CiU hagi tret a la llum la denúncia del Tribunal de Comptes, que data d'octubre de 2011, just ara. "És una cortina de fum per ocultar tot el que ells han deixat a deure", va afirmar l'alcaldessa, Gisela Saladich. Segons l'alcaldessa, durant el mandat d'Imma Colom (CiU), es van deixar a deure a proveïdors més de 3 milions, dels quals ja han pagat més d'un milió. 
Aquesta setmana, l'Ajuntament va fer públic, però, que encara té uns dos milions d'euros en factures pendents de pagar i que, segons Saladich, la "gran majoria" són del mandat de CiU. Per això, l'alcaldessa va criticar que CiU vol "desviar l'atenció" cap a una altra banda. L'alcaldessa va justificar que des de la seva entrada al govern hi ha hagut una relació "constant" amb la Sindicatura de Comptes i que, a la seva vegada, s'ha enviat tota la documentació que mancava al ministeri Fiscal per tal de justificar que els crèdits demanats per Pilar Mundet el 2006 són legals. Saladich va reconèixer que la causa encara no està tancada però va assegurar que la fiscalia ja disposa de tota la informació. A més, va remarcar que de la vintena de fets denunciats per CiU i AET, el Tribunal de Comptes només n'investiga tres i que no es posa en dubte la totalitat dels sis milions d'euros de crèdits demanats sinó una part (4,7 milions)”.


L’Alcaldessa també va dir en un principi que eren cinc els milions que es devien, dels cinc es va passar a tres i ara son dos, com si en els mesos que porten de govern se’ls en hi haguessin diluït els deutes, tot això abans d’aplicar les extraordinàries mesures econòmiques que van acordar, com la puja de l’IBI un 54%, reconvertit al 69% amb el Pla Rajoy. Evidentment que les factures pendents de pagament son del mandat de CiU, perquè les pendents de pagar del mandat anterior no ens les varen perdonar per la cara bonica de la Sra. Mundet, i les factures cal pagar-les per ordre d’antiguitat per llei, encara que no sempre és possible.


Honestedat i transparència, aquestes dues paraules son les que no es cansen de repetir els polítics quan estan a l’oposició, sempre qüestionant als que governen. Be, nosaltres sabíem que podia passar el que ha passat i que podiem perdre la majoria, i que se’ns culpabilitzes de provocar una situació a la que nosaltres en el darrer mandat no hi tenim res a veure, i per tant varem denunciar els comptes de l’Ajuntament a la Sindicatura de Comptes de Catalunya, la resta la varen fer ells, ells es varen personar a l’Ajuntament i la documentació tramesa els hi varen facilitar els funcionaries a requeriment seu.

L’informe que publico i que en el seu dia va ser publicat a la web de la Sindicatura, és públic i no està sotmès a cap mena de confidencialitat, aquí el deixo per si algú el vol llegir, la resta ho dirà el Tribunal de Cuentas del Estado, que és a qui correspon, no la Sra. Gisela Saladich o altres.







En una ocasió un funcionari em va dir que els polítics no servíem per res, que cada quatre anys ens canviaven, en canvi ells hi eren fins que es jubilaven i eren qui realment feien funcionar els ajuntaments.

En una altre ocasió, al mateix funcionari desprès que ell fes una greu errada, li vaig dir que els polítics érem allà per ser els culpables de tot, fins i tot de la seva mala gestió i manca de professionalitat.


Uns hi excedeixen en unes eleccions, els altres en unes oposicions. Els uns son responsables per càrrec, els altres per professió, a vegades les responsabilitats son compartides, de totes maneres no és a mí a qui correspon dictar sentència.