EL BLOG D'EN VITALIS

ARRIBADA I PROCESSÓ DEL PELEGRÍ 2012

2012-01-22T18:57:00.000+01:00

1297 pelegrins a l'anada i uns 900 a la tornada.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/498872-la-tossa-autentica.html

EL VOT DEL POBLE - La llegenda del Pelegrí de Tossa.

2012-01-22T06:33:00.000+01:00

PELEGRÍ 2012 - Francesc Fonalledas i Capdevila.

2012-01-20T08:28:00.001+01:00

Aquest any la responsabilitat del pelegrinatge a Santa Coloma de Farners és per en Francesc Fonalledas i Capdevila, tossenc dinàmic, president de l'Agrupació Sardanista Tossenca, membre de La Coral Tossenca i culé de pro.

Que tingueu un bon pelegrinatge.

NOCES D'ARGENT DE L'AGRUPACIÓ SARDANISTA TOSSENCA - CONCERT DE CAP D'ANY.

2012-01-03T00:38:00.001+01:00

Cobla-orquestra - La Principal de la BisbalDirector: Francesc Cassú i Jordi.

Homenatge als mestres.

Agermanament amb la Coral Tossenca.

Reconeixament als membres de la junta.

Algunes sardanes del concert.

VISCA LA SARDANA I VISCA CATALUNYA!!!

BON NADAL I FELIÇ 2012

2011-12-17T08:56:00.002+01:00

DOLORS MONTSERRAT I MONTSERRAT

2011-12-14T09:56:00.006+01:00

Bon dia Dolors,

Enhorabona pel nou càrrec de vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés. Persones com tu fan que agnòstics com jo, català (un dels molts) convençut que la via del diàleg amb Espanya és impossible i que ja no ens queda cap altre solució que la independència, pugui veure una llumeta d’esperança i entesa en aquet nou govern que properament destapareu.

Posat la barretina i endavant amb força, fidel al que penses. Salut i sort Dolors.

Una forta abraçada.

Josep.

La Dolors Montserrat és una persona dinàmica, d’agradable conversa i de ma oberta, una “CATALANA DE DRETES”. Puc presumir de la seva amistat, i encara que ella sigui del PP i jo d’ERC, ideològicament coincidim en moltes coses i des d'aquí avalo la seva honestedat i generositat, la primera qualitat perquè sovint és qüestionada en el col•lectiu polític i la segona per experiència pròpia, ja que en una ocasió vaig recórrer a ella perquè em fes de pont amb la Ministra de Cultura per obtenir una subvenció per la climatització del Museu Municipal i la seva disposició va ser total, també dir que no es va materialitzar la petició per motius que ara no ve al cas comentar.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/487356-catalunya-tindra-un-pes-important-en-el-govern.html

LA TRISTA HERÈNCIA CAP.IV. El Museu Municipal.

2011-12-01T16:01:00.013+01:00

El Museu Municipal és l’equipament cultural amb “denominació d’origen” per excel•lència de Tossa.

Si hi ha un lloc a la vila que emmagatzema la evidència que Tossa ha estat la Vila Bressol del turisme, aquest lloc és la Casa Falguera, des de els romans als anys daurats de finals del segle XIX i primera meitat del XX. Brull, Benet, Chagall, Casanovas, Metzinguer, Saccharoff, Dora Mar, Bataille, Zügel, Creixams, Serra, Mason, Colom, Kars i un llarg etc. de destacats fan que aquet Museu sigui únic, com diu reiteradament la seva directora, ja que totes les obres allà exposades han estat inspirades i creades a Tossa, “obres amb denominació d’origen”.
Poc abans d’acabar el mandat, ens varen citar a la Generalitat amb clares intencions d’excloure el Museu Municipal de la Xarxa de Museus, fruit d’uns mals resultats de la darrera inspecció i del incompliment del compromís de inversió en les instal•lacions adquirit per Telm Zaragoza l’any 1992, any del seu ingrés a la Xarxa.
Un matí varem acudir a la cita, al Palau Moja, que teníem amb Jordi Tura, Dani Solé i el cap d’inspectors que ara mateix no recordo el seu nom, per la nostra part hi varem anar l’actual directora, la Rosa i jo. Desprès d’una llarga conversa en la que vaig poder exposar tot el que s’havia fet els darrers tres anys i escaig al Museu, varem parar l’embranzida i continuem estan a la Xarxa de Museus de la Generalitat i per tant optant a les subvencions, veurem fins quan!. Llavors em varen venir al cap tots els diners mal invertits a Can Ganga i al Far i el desaprofitat potencial del Museu de Tossa.

En quatre darrers anys, l’única inversió en el museu va ser una entovada de silicona per tapar un degoter. Ja no parlem de millores en un equipament a on els polítics del moment es tapaven els ulls quan hi passaven pel davant. Des de un niu de tèrmits que devoraven les bigues de fusta, a una tècnica del Museu Marítim de Barcelona que feia anys que perseguia a la titular de cultura per renovar un dipòsit de dos quadres, un del Camila i un altre del Vila de Tossa que havien devorat un els cucs i l’altre els fongs.

Quadres craquelats, corcs als marcs, deshumificadors parats, paràmetres d’humitat i de ultraviolats a dalt de tot i un altre poema al magatzem de Cultura del Mas Font, a on una inundació conseqüència d’unes obres al pis de d’alt ho havia malmès i allà havia quedat “tal qual”.

Com si l’exposició que va fer la Fundació la Caixa a la Fontana d’Or i comissariat per la Gloria Bosch i la Susana Portell, “TOSSA, LA TRANQUILITAT PERDUDA”, fos un presagi del que li vindria en quatre anys, després de assessorar-nos amb en Jordi Nogués del SAM i sense pressupost, això equival a dir “nen, espavila’t”, varem desinsectar, varem restaurar 9 obres, varem canviar llums i florescents, amb baixa contaminació lumínica, pla d’evacuació, càmeres de seguretat a la part posterior del Museu, deshumificadors nous i programa connectat a l’ordinador, ordinador nou, llums d’encesa automàtica amb presència humana, Sala Marc Chagall, rebedor nou, inspecció d’ECA del quadre de llum, pressupost i despesa aprovada per la Junta de Govern per posar el quadre de la llum en normativa, i per manca de diners ens va quedar penjat la climatització del Museu, inversió fonamental perquè puguem complir amb les exigències de la Xarxa.

El Museu de Tossa és viu gràcies a persones que l’han valorat com es mereix, com en Sebastià Coris, enamorat de l’obra de Chagall i que sempre ha procurat pel Museu i durant aquet temps va ser el nostre corcó, en Vicens Esteba, tants anys director, la Gloria Bosch, en Joan Planelles, en Ventura Ansón, en Lluís Carbonell i altres que han vingut de fora, com en Francesc Fontbona i la Susana Portell, i algún que em deixo, perquè sempre passa. Eh, Imma!.

CALONGE - HISTÓRIA, MONUMENTS, VI DE PAGÉS I FRUITA DE SECÀ - MAS MOLLA

2011-11-27T19:36:00.023+01:00

Aquest passat dissabte i organitzat pel Centre d’Estudis Tossencs, varem agafar els trastets i ens varem desplaçar a Calonge.

“A Calonge, bona terra i mala gent”, mai res tan mal dit, veritablement varem ser molt ben atesos per en Joan Molla, l’Ester i la resta de la gent. En primer lloc varen homenatjar a Vicens Esteba i Darder, fill de Calonge i tossenc de tota la vida, President del Centre d’Estudis Tossencs.

Seguidament varem conèixer la història de l’Església i de la població en una visita guiada als monuments més emblemàtics, la cellera i el castell, i a on varem poder comprovar la rivalitat entre calongins i palamosins.

Finalment varem arribar al Mas Molla, a on després de veure un interessant vídeo de la història del mas, la Montserrat Molla ens va fer una visita guiada a les caves i ens va oferir un tast del exquisit vi que allà s’elabora.

EL JOC BRUT DE LA POLÍTICA

2011-11-07T16:45:00.015+01:00

CAP I: Diari de Girona.

Antifrau investiga l´anterior Govern de Tossa (CiU) i el germà de l´exalcaldessa

L'Oficina demana a l'Ajuntament documentació de tots els regidors convergents, excepte de Joan Antoni Hervias

L'exalcaldessa, Imma Colom, en nom de tot el grup de CiU, va assegurar que tenen "màxima tranquil•litat".

NOTÍCIES RELACIONADES
S´aproven les ordenances fiscalsamb l´augment d´un 54% de l´IBI. Tema del dia
DOCUMENTS EN 10 DIES. L'Oficina Antifrau ha iniciat una investigació de tots els regidors del Govern de Tossa del passat mandat (excepte Joan Antoni Hervias) i l'assessor jurídic de l'Ajuntament i germà de l'exalcaldessa, Miquel Colom. Concretament, s'ha requerit les declaracions de patrimoni, ingressos, renda i incompatibilitats dels edils i la vinculació de Colom amb el consistori. La documentació s'ha d'entregar en deu dies.

TOSSA DE MAR | JORDI VERA
L'Oficina Antifrau investiga el govern de Tossa de Mar de l'anterior mandat, format tot per regidors de CiU, i l'assessor jurídic de l'executiu i germà de l'exalcaldessa, Miquel Colom. L'oficina ha demanat informació sobre tots els regidors de CiU, amb l'excepció de l'exregidor de Governació Joan Antoni Hervias. Com a conseqüència d'aquesta investigació, l'oficina ha requerit un seguit de documents a l'actual Govern, que hauran de ser entregats en un termini de deu dies. L'exalcaldessa, Imma Colom, va assegurar que té "la màxima tranquil•litat" davant d'aquestes demandes d'informació, malgrat que no sap exactament què s'investiga.
L'oficina ha demanat, concretament, la declaració de les causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol altra activitat que proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics, que els regidors fan en prendre prossessió del càrrec, en el cessament i les declaracions que es puguin haver fet "motivades per modificacions". Tot això en el mandat 2007-2011 i en l'actual. A més, també s'ha demanat la declaració de béns patrimonials i del percentatge de participació en societats mercantils de forma directa o indirecta, les declaracions de la renda, sobre patrimoni i impostos de societats dels regidors en el mateix termini. Tot això, doncs, pel que fa als regidors.
Per altra banda, però, també s'ha demanat l'expedient de contractació del servei d'assessorament jurídic per part de Miquel Colom, germà de l'exalcaldessa Imma Colom, i també de la vinculació de l'Ajuntament amb la seva empresa, Gabinet Jurídic Global SLU. A més, s'afegeix que "si existís", es faci arribar informació sobre la "vinculació laboral o d'altra índole que hi pogués haver entre aquest senyor i l'Ajuntament". Així, les persones sobre les que s'ha demanat informació són l'exalcaldessa Imma Colom i els regidors Maria Teresa Moré, Assumpta Margenats, Emili Oller, Joaquim Coris i Josep Colomer, que és l'únic que no és a l'actual mandat.
Davant d'aquesta investigació iniciada per l'Oficina Antifrau, l'exalcadessa, Imma Colom, en nom de tot el grup de CiU, va assegurar que estan molt tranquils, que no saben què es busca i que simplement tenen "curiositat" per saber qui ha denunciat. "Tinc la màxima tranquil•litat. Em preocupa molt poc el que demanen, perquè tot ha estat tan legal", va assegurar Colom. "Això sí, tenim molta curiositat per saber qui ha fet la denúncia", va afegir.
"La lectura que en faig és que està clar que busquen si ens hem enriquit durant el mandat i si l'assessor jurídic ens va ajudar a fer-ho", va afirmar Colom, tot i que va assegurar que no sap què s'investiga exactament. L'exalcaldessa es va mostrar molt sorpresa que en la demanda d'informació d'Antifrau no hi sigui l'exregidor de Governació i edil actual de CiU, Joan Antoni Hervias. "M'estranya moltíssim que ho demanin de tots i que l'Hervias no hi sigui. Per mi que se l'han descuidat", va afirmar.
Per part seva, l'actual alcaldessa de la localitat, Gisela Saladich, va assegurar que l'Ajuntament està treballant i preparant la documentació requerida per l'Oficina Antifrau i que no sap "absolutament res sobre el que busquen ni sobre qui hauria fet la denúncia".

CAP II: Punt Diari.

Antifrau busca qui ha filtrat la investigació de l´antic govern de Tossa
CiU diu que podria ser una estratègia del govern per crear una "cortina de fum" i no parlar de l'augment de l'IBI

TOSSA DE MAR | JORDI VERA
L'Oficina Antifrau de Catalunya ha iniciat una recerca per descobrir qui hauria filtrat la seva investigació sobre l'anterior Govern municipal de Tossa de Mar -tot de CiU- i el germà de l'exalcaldessa, que era assessor jurídic del consistori. Fonts de l'Oficina, van revelar que el director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, des del Marroc, on assisteix a la cinquena conferència mundial de la IACA (The International Anti-Corruption Academy), ha ordenat a dos dels seus agents que s'elabori "una minuciosa investigació sobre la filtració de dades" en referència al cas de Tossa. L'Oficina considera "una irresponsabilitat l'ús d'informació privilegiada per part d'aquelles persones o entitats que en el decurs de la tramitació dels expedients de l'Oficina revelin total o parcialment les dites investigacions", van afirmar fonts de l'ens. A més, van explicar que el director hauria ordenat la investigació sobre les filtracions, "un cop confirmat que l'expedient de Tossa no ha sortit de cap membre de l'Oficina".
Les fonts d'Antifrau van assegurar que no consideren adequat que s'utilitzin les seves investigacions com a "revenges personals". De fet, segons l'Oficina, ja s'han fet resolucions anteriors que ha criticat l'ús "malintencionat". "Des de l'Oficina es considera inacceptable l'ús dels mitjans per perjudicar malintencionadament persones o entitats", van afirmar les fonts. Finalment, van assegurar que si s'aclareixen els fets i qui hauria fet la filtració, des de l'Oficina es reserven quines "accions legals pertinents" es podrien emprendre.
Per altra banda, els sis regidors de CiU investigats van afirmar a través d'un comunicat que la filtració podria ser una estratègia per crear una "cortina de fum": "Sospitem que l'actuació de l'alcaldessa i el seu equip, hagi estat promoguda per l'intent de crear una cortina de fum per tal de desviar l'atenció sobre l'augment desmesurat del 54% de l'IBI". A més, es queixen que l'alcaldessa no els ho comuniqués personalment i se n'hagin assabentat pels mitjans.

CAP III: Diari de Girona.

Llibertat d´expressió o de difamació?

M. TERESA MORÉ
Vivim uns temps de convulsió social i deteriorament dels valors humans que han forjat el nostre model de convivència. Uns temps en què el dret a la llibertat d'expressió es confon massa sovint amb el dret a difamar impunement. Uns temps en què alguns col•lectius, com el dels representants polítics, estem privats del dret constitucional a la presumpció d'innocència, i condemnats a sofrir la xacra de la presumpció de culpabilitat, cada vegada que algun difamador sense escrúpols es dedica a escampar rumors infundats o insinuar falsedats sobre les nostres accions. Fa dos dies, aquest diari va publicar la notícia que l'Oficina Antifrau està investigant l'anterior govern de Tossa, sense donar la més mínima informació ni del contingut de la denúncia que ha donat lloc a aquesta investigació ni de la identitat del denunciant. Els afectats per aquesta investigació ens en vam assabentar pel diari. A hores d'ara encara no sabem ni qui ha formulat la denúncia ni que ha denunciat, però molta gent dóna per fet, mercès a la rellevància que la premsa ha donat a la notícia, que hem fet quelcom abominable, amb la qual cosa hem descobert amb estupefacció que no tan sols tenim negat el dret a la presumpció d'innocència, sinó també el dret a conèixer l'existència de la investigació tramitada contra nosaltres abans que se n'assabenti la premsa i el dret constitucional a conèixer l'acusació formulada.

El dret a la presumpció d'innocència i a conèixer l'acusació formulada no són els únics drets que se'ns han vulnerat. Teòricament, d'acord amb la llei reguladora de la institució, les investigacions de l'Oficina Antifrau són secretes i confidencials, amb la finalitat de no perjudicar la imatge dels denunciats davant les nombroses denúncies anònimes que rep aquesta institució, però aquest deure de secret professional també es pot infringir arbitràriament, com acabem de comprovar a les nostres pròpies carns. El fi justifica els mitjans. Perjudicar la reputació pública d'un polític té un valor molt superior, pel que sembla, al deure de secret professional que la Llei imposa a tots els que tenen coneixement de les investigacions secretes que promou l'Oficina Antifrau.

Tenim la consciència tranquil•la perquè estem plenament convençuts d'haver actuat en tot moment en l'exercici de les nostres responsabilitats governatives amb la màxima rectitud ètica i legal. També estem segurs que aquestes investigacions demostraran la honorabilitat de la nostra acció de govern, que en tot moment va ser presidida per una defensa vehement dels interessos generals de Tossa i de la qual ens sentim profundament orgullosos, especialment pel que respecta als resultats assolits en matèria de gestió urbanística i econòmica. Però quan hom arribi a la conclusió, el mal ja estarà fet.

El difamador sense escrúpols, emparat en l'anonimat i en la immunitat que el sistema proporciona a aquesta classe d'elements, ja haurà aconseguit el seu propòsit d'estendre en l'opinió pública una ombra de dubte sobre la decència de la nostra gestió i els nostres rivals polítics ja s'hauran fregat les mans calculant la rendibilitat que obtindran de l'erosió de la nostra dignitat pública i personal que la mera notícia de l'existència de la investigació els ha proporcionat. És obvi que els càrrecs públics hem d'estar sotmesos a l'escrutini permanent de la societat i tenir la capacitat d'encaixar amb serenitat tota classe de crítiques fundades i infundades, perquè aquest principi és un dels pilars capitals del nostre sistema democràtic. Però, per aquells que veiem l'exercici de la política com un servei a la societat, per aquells que dediquem moltes hores de la nostra vida a l'activitat política per fer el bé, lluitant amb esforç, rigor i honestedat per l'interès general, se'ns fa difícil d'entendre situacions com les que acabo de descriure i sofrir la constant conculcació de drets fonamentals de rang constitucional que qualsevol ciutadà considera sagrats i inviolables.

EL QUE EN PENSO DE TOT AIXÒ:

Cal partir de la realitat, no em va agradar gens quan vaig llegir la noticia als diaris, a ningú li agrada que l’investiguin des de l’Oficina Antifrau, això si, amb la tranquil•litat de qui no ha fet res de dolent i amb la convicció de que tots sis som innocents. També amb la creença de que si hi hagués un major control, si ens investiguessin a tots, pot ser aniríem millor. Encara que això de l’Oficina Antifrau no ho acabo d’entendre...

Sempre havia pensat que un Estat de Dret es basava en tres pilars, poder legislatiu, poder judicial i poder executiu, que cada un té unes competències. El fet de que l’Oficina Antifrau depengui del Parlament de Catalunya i investigui amb “independència”, aliena al Poder Judicial i admeti denúncies anònimes, no em sembla bé. Però en aquet cas em sembla pitjor, que no s’hagin pres les corresponents mesures i s’hagi vulnerat el principi de confidencialitat, aquí em sento perjudicat en els meus drets, i que se’m investigui sense un manament judicial, em sembla un fet delictiu, per moltes lleis aprovades al Parlament que emparin aquesta oficina.

SEGURAMENT VAIG ERRAT I TOT ÉS CORRECTA, JO NO SOC JURISTA, I SI NO, DONA IGUAL ..., QUE INVESTIGUIN!.

Certament no m’ha fet falta exprimir massa el cervell per suposar el motiu i qui ha posat la denúncia. Desprès de quatre anys “administrant la misèria” en un ajuntament que ens varem trobar hipotecat, de córrer altres administracions demanant una almoina per poder fer alguna cosa, a on només ens ha faltat anar a fer de “chaperos a les cantonades”, en un poble i degut a la crisi, a no ha entrat cap sol•licitud d’obra per fer ni cap promoció ni cap edifici rellevant i el fet de que el company Hervías estigui exclòs d’investigació, he arribat a la conclusió de que la denúncia ve a raó de la “modificació del POUM”, i que tal i com ella va dir, que ens denunciaria, en el Ple en que es va aprovar la modificació, la denunciant segurament és la Sra. Mundet, emparant-se en un brillant informe del Secretari de la Corporació, a on el mencionat company, en Joan Antoni, era l'únic de l'Equip de Govern, que segons ells, estava exclòs d’incompatibilitats per votar . El nostre delicte no és treure'n benefici propi, sencillament és tenir propietats o parents amb propietats en la zona modificada, el nostre delicte és modificar-li EL SEU POUM, encara que sigui per apedaçar un gran disbarat.

La que ho va filtrar a la premsa, la Sra. Gisela Saladich, tal i com va reconèixer, una vegada més va errar en prendre una decisió, sense calcular les conseqüències que poden derivar de tot això.

Tot plegat, novament amb V de VENDETA dels “mediocres” que ens governen.

" AL ENEMIGO HONRADO MEJOR ES MATARLE QUE INJURIARLE", PRENGUIN NOTA.

.

APLEC DE LA SARDANA DE TOSSA 2011

2011-10-10T23:58:00.014+02:00

Concert Aplec de la Sardana - Homenatge a Jaume Cristau i Brunet- TOSSA 2011

2011-10-09T20:44:00.031+02:00

Vora el niu de Enric Sans Salellas

Cobla la Principal del Llobregat
Direcció: Josep Cassú
Flaviol solista: Josep Llauradó

El Cant de la Senyera (Lluís Millet)

Cobla la Principal del Llobregat
direcció: Josep Cassú

TOSSA BONICA (Francesc Mas i Ros)

Cobla la Principal del Llobregat
direcció: Josep Cassú

RAPSODA!.

2011-09-30T12:11:00.016+02:00

Pilar Mundet Torres

Amb la crisi , uns governs opten per les retallades socials , i els més desafavorits protesten.Altres governs opten per fer pagar més els que més tenen.Llavors són els més rics els que fan més soroll.Els rics no protesten per les retallades del que és públic perquè ja tenen diners per pagar-se els serveis privats que els més desafavorits no es poden permetre. Les administracions locals tenen l'obligació de garantir els serveis que són públics.Sense més aportacions autonòmiques ni estatals , l'únic camí és augmentar els ingressos amb les competències que tenen. L'increment de l'IBI farà que els que tenen més propietats paguin més perquè els ajuntaments puguin seguir prestant els serveis a tothom i garantir el pagament del deute.Per les famílies corrents l'increment de les contribucions suposarà un esforç que es veurà compensat amb tots els serveis públics que rebran a canvi. Que la llei obligui a sanejar en tan sols tres anys les economies locals és molt dur pels ajuntaments , perquè la pressió fiscal que ha d'exigir als vilatans s'ha de concentrar en poc temps i és molt alta.Més alta ,evidentment, per qui més té. També és cert que ,passat aquest periode excepcional de tres anys , i un cop sanejada l'economia local , la pressió fiscal tornarà a la normalitat. El fet que ens els darrers 4 anys a Tossa s'hagi recaptat per sota del que s'ha gastat i s'hagin incomplert dos plans de sanejament ha agreujat la situació econòmica de l'ajuntament.Prop de 5 milions d'euros pendents de pagament ; endeutament ; desequilibris del pressupost; pagaments obligatoris cada final de mes fan que la situació sigui excepcional i les solucions també hagin de ser excepcionals. Que en un moment com aquest , lluny de corresponsabilitzar-se de la situació l'oposició menteixi a la gent de Tossa ,demostra el seu tarannà insolidari : insolidari perquè ells són responsables de la situació.Insolidari perquè són dels que més tenen .Caldria preguntar-se si tota la campanya de CiU contra l'increment de l'IBI respon a una preocupació per la gent de Tossa o , senzillament ,perquè a diferència de la majoria que com a molt posseeix l'habitatge on viu i a molt estirar el seu negoci, els que més protesten ho fan pensant en el que els tocarà pagar a ells mateixos per les moltes propietats que tenen. No ens equivoquéssim: les víctimes d'una crisi econòmica sempre són els més dèbils, que reben de per tot.El victimisme dels més poderosos és una estratègia que només funciona quan aquests són capaços de convèncer als més dèbils que són ells qui lluiten per defensar els seus interessos.A Tossa , i a tot arreu.

jO

CRISI és la paraula genèrica que serveix de sac per dipositar tots els mals que ens envolten, crisi financera, crisi econòmica, crisi de joc ( Reial Madriz), crisi matrimonial, etc. de crisi en hi ha de tots colors.

Ni totes les CRISI son iguales, ni a totes se’ls hi pot donar la mateixa solució, no conec cap matrimoni en CRISI que arreglin la situació apujant l’IBI.

Una vegada més la RAPSODA municipal ens fa un sucós discurs, aquesta vegada per escrit i vehiculat pel seu facebook, del “modus” de com cal enfrontar-se a la CRISI, i desprès de esprémer-se, com ho va fer la muntanya d’Hisop per parir el ratolí, arriba a la solució que el remei al mal és pujar l’IBI un 54%.

I aquí és on apareix la seva personalitat solidaria equivalent a la del Arquer del Bosc de Sherwood, EP!!!!!!!!!!!!!!!!!. aquesta puja és especial, perquè no afecta als pobres, només als rics de la oposició qui son els que tenen propietats. Com si els votants del TU no tinguessin propietats, i com si aquesta pujada de l’IBI no repercutirà a l’increment dels lloguers?.

Per solucionar la CRISI, el primer que cal és descobrir el que l’ha motivat i per percatar-nos de la de l'Ajuntament de Tossa no cal ser massa eixerit, el que ha passat és que s’ha estirat el braç més que la màniga, i per molts pedaços que posem a la màniga per allargar-la, si no deixem d’estirar el braç no solucionarem res i un pedaç és sempre un pedaç i la solució està en recular el braç i prescindir de moltes coses, com per exemple de Can Ganga, de contractar nou personal o d'apujar-se tant els sous.

Si la senyora Pilar Mundet quan era alcaldessa hagués filat prim i el seu EGO no l’hagués induït a abastar tant: POUM, Camí de Marina, Can Ganga, El Far, carrers Sant Josep, Sant Antoni, Nou, Tarull, entrada de Tossa per Can Vergonyos, Plaça d’Espanya, canvi de la canonada d’aigua del Tordera, etc,(obres que la majoria varen sobrepassar generosament la consignació pressupostada), contractació de personal sense mirar prim, i el tirar de beta d’aquets quatre anys amb caríssims menús de suculents sopars, festetes a tot taco, bombons, etc., segurament no s’hagués arribat mai a aquesta situació. Per tant, PRIMERA SOLUCIÓ A LA CRISI, INHABILITAR A PERSONATGES COM LA SENYORA PILAR MUNDET DE QUALSEVOL CÀRREC POLÍTIC.

I després endreçar, retallar tot el que sigui de més i pujar els impostos de manera assenyada d’acord al context que vivim en aquets difícils moments.

PILAR, DONA MOSTRA UNA VEGADA D’AQUESTA RIQUESA TANT AMAGADA QUE PORTES DINTRE TEU, SIGUES SOLIDARIA AMB ELS TEUS VEÏNS I RENUNCÍA AL SOU QUE ET PAGUEM CADA MES, QUE AMB AQUETS LUCROSOS QUATRE ANYS QUE HAS ESTAT A LA DIPUTACIÓ T’HO POTS BEN PERMETRE.

I LA SOLUCIÓ: IMAGINACIÓ, TREBALL, PRUDÈNCIA, RETALLAR I PUJAR ELS IMPOSTOS ..., PERÒ MENYS.

HO SENTO, PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!!!!!!!!.

100 DIES DEL NOU AJUNTAMENT

2011-09-23T17:40:00.008+02:00

NO TROVO PARAULES. Resumint ...

Ple extraordinari a Tossa per l'augment de l'IBI

2011-09-21T12:28:00.006+02:00

Ple extraordinari a Tossa per l'augment de l'IBI

20/09/11 02:00 - TOSSA DE MAR - N. FORNS
Notícies de ...
Tossa de Mar
El grup de CiU a Tossa de Mar continua la seva croada contra l'increment del 54% de l'IBI a Tossa, prevista per al 2012. De moment el grup ha recollit més de 2.500 firmes en contra de l'increment, i ha demanat la convocatòria d'un ple extraordinari sobre el tema, que se celebrarà dissabte vinent. En el ple, CiU demanarà la supressió de l'increment de l'IBI, la reducció “dràstica” de les despeses corrents, la congelació de la pressió fiscal, la supressió de les operacions de crèdit “il·legals” projectades per gairebé 3 milions d'euros “per al finançament de despeses corrents” i la supressió del procés de refinançament d'operacions de crèdit vigents per valor de 7.626.078 euros.
L'equip de govern (TU i PSC) considera que l'oposició hauria d'aportar propostes alternatives, però la portaveu de CiU, Imma Colom, va defensar ahir que el govern el que ha de fer és “treballar-ho més a fons, perquè el camí més fàcil és aquest”. “Hem decidit demanar un ple per a aquesta actuació i continuarem lluitant perquè no hi hagi aquest increment”, va dir Colom. CiU també ha demanat la intervenció del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/454880-ple-extraordinari-a-tossa-per-laugment-de-libi.html?cks_mnu_id=561

El rebuig en forma de 2.500 firmes en una població com Tossa és una quantitat lo suficient respectable com perquè uns politics s’ho repensin.

La llei empara que 7 persones que integren un equip de govern prenguin la decisió de pujar l’IBI un 54%, aquest acord si es pren és inapel•lable perquè l’augment està dintre del marge que la llei contempla, no hi han recursos ni impugnacions que valguin, en contra i en desacord es manifesten 2.500 signatures, igual que un dia el Estatut de Catalunya el varen tombar 6 jutges en contra del que un poble va manifestar en un referèndum, si dissabte es pren aquest acord al Ple, novament no es tindrà en copte la opinió DE LA MAJORIA d'un poble .

La pressió que pugui exercir la gent és la única cosa que pot impedir aquesta cruenta puja, la temporada ha anat malament i es presenta un hivern a on no hi ha masses bones perspectives de feina per la construcció, és època de fer polítiques de austeritat i no de pujar impostos, una sala de Plens plena de “gom a gom” pot fer recapacitar als politics,

PER TANT SERIA IMPORTANT LA MÀXIMA ASSISTÈNCIA EL PROPER DISSABTE AL PLE DE L’AJUNTAMENT , A LES 10 DEL MATÍ.

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. III, El CIF del Far.

2011-09-15T19:25:00.020+02:00

Fa poc més de quatre anys, quan vaig entrar a l’ajuntament, una de les primeres coses que vaig fer va ser demanar a una funcionaria de l’àrea econòmica els números del far. Pocs dies desprès em va donar una fulla “excel” molt colorejada i amb un gran CONFIDENCIAL i finalitzava amb un dèficit que superava els 60.000€. ja vaig dir en una altre ocasió, jo no he fet el jurament hipocràtic, però aquesta fulla se’m ha traspaperat i no puc penjar-la.
Del CIF els números no podien sorprendre a ningú, cinc de personal de les que en hi havia dues de fixes, un generador de corrent de lloguer que feia funcionar l’aire condicionat i que calia periòdicament omplir-lo de gasoil, la claveguera que basava en un pou sec i que tenia que buidar en Pallarès i abocar a una depuradora amb la consegüent despesa i un contracte de lloguer del bar que quasi no pagava res i que el darrer any no va pagar ni cinc.
TOT PLEGAT, UN NEGOCI RUÏNÓS, EL NEGOCI D’EN ROBERTO I SES CABRES.
Però no es tot, la historia del “CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS FARS DE LA MEDITERRÀNIA” és llarga i sucosa.
Inspirat en un projecta que havia redactat l’actual tècnica de l’ajuntament, va prendre la direcció de l’obra una empresa de Tarrassa, “CROMÀTICA”, per decisió de la llavors alcaldessa la Sr. Pilar Mundet, especialista en fer grans NYAPS.

Tot molt vistós i de superluxe, les pel•lícules molt ben fetes, francament espectaculars, la inauguració de “ALTO STANDING” amb 33.000 € de bombons d’aigua salada similars i fets per la mateixa empresa que va fer els bombons del ”Planetarium de Barcelona” però la resta què?:
Una instal•lació amb la porta d’accés en el lloc més amagat del espai, la venda de tíkets independent del Centre, i el més greu de tot, CROMÀTICA s’havia reservat la dependència, ells tenien la paella pel mànec i es pensaven que ens podien fer passar per el redreçador , no han entregat mai les claus del CUE,ni els màsters de les pel•lícules, ni les patents dels logos, etc.. Un equipament que molt aviat va començar a donar problemes, pel més petit problema calia posar-se en contacte amb CROMÀTICA i paga per endavant la visita de cortesia que ells et feien i llavors paga per endavant als tècnics que ells et portaven, i que no era gens barat res.

QUAN NOSALTRES VAREM PENDRE POSSESSIÓ L’EQUIPAMENT ESTAVA PLE DE GOTERES.
El primer contacte que varem tenir amb Cromàtica, l’Imma, el secretari de la corporació en Fernando i jo, ens varen reclamar 9.000€ de la financiació del projecta, compromís que segons ells havien pactat verbalment amb l’anterior alcaldessa i anterior interventor, evidentment que si no hi havia cap compromís per escrit, no s’havia de pagar i per tant no es va pagar res.

I un bon dia dos projectors varen deixar de funcionar i allà varen començar a sortir a la llum moltes coses.

El primer que varem fer va ser posar-nos en contacte amb Cromàtica, ens va fer un pressupost esgarrifós i varen decidir portar els projectors directament als serveis tècnics de JVC a Sant Cugat del Vallès. Allà varem saber que aquets projectors estaven descatalogats abans ja de la seva instal•lació al Far, un era irreparable i l’altre ens el varen recuperar sense garantir-nos que al poc temps deixés de funcionar.
Paguem per endavant 1.700€ a Cromàtica perquè vingui a posar en funcionament el sistema, venen els dos gerents (cap tècnic), remenen cables, fan petar el projector arreglat i ens presenten un pressupost de més de 2.000€ perquè vinguin els tècnics de INGEVIDEO que varen ser els que varen fer la instal•lació a fer una valoració dels danys. Jo m’hi vaig encarar, qui eren ells per posar ma a la instal•lació sense ser personal qualificat per fer-ho, em varen contestar que un d’ells era director de cine y que per tant tenia molta experiència.
Posteriorment varem saber que els projectors JVC els havia venut a INGEVIDEO a un preu molt baix, molt diferent del que en havia pagat l’ajuntament per cada un d’ells, en el informe en hi constaven sis projectors i només en hi havia cinc, les bombetes de cada projector costaven un preu astronòmic oscil•lant al voltant de 750€ cada una i els projectors estaven programats per avisar a la meitat de vida de cada una, o sigui que mai s’acabaven d’apurar.
Es varem espatllar dues portes i la empresa que les va muntar no va voler venir mai a reparar-les, encara no he aclarit exactament el “per què”.

Mireu si està mal fet el CIF que fins i tot el cavallet de mar del log és esgarrat i gira la cua al revés.

AL CIF DEL FAR CONTINUEN HAVENTI PROBLEMES, ELS HEREDATS I ALTRES DE NOUS, AQUEST ESTIU HA PETAT UN ALTRE PROJECTOR, PERÒ ARA LA RESPONSABILITAT DE LA INSTAL•LACIÓ ÉS DE QUI REALMENT ÉS LA RESPONSABLE DEL GRAN NYAP, DUBTO QUE ACABI AQUET MANDAT FUNCIONANT, TAL I COM ESTÀ NO POT DURAR MASSA I SI PETA, JA VEUREM DE ONT SURTIRAN ELS CALERS PER REPARAR-LO.
AMEN.

EUROPA, ESPANYA, ...

2011-09-13T09:18:00.002+02:00

NO SE SI SOCIALISME O ALTRE COSA, PERÒ AQUEST ÉS L'AUTÈNTIC PROBLEMA D'EUROPA I DE L'ESPANYA DE LES AUTONOMIES, QUE UNS VIUEN DELS ALTRES.

IMPOSIBLE EXPLICARLO MEJOR.............

Un reconocido profesor de economía de la Universidad norteamericana de Texas Tech alegó que él nunca había suspendido a uno de sus estudiantes pero que, en una ocasión, tuvo que suspender la clase entera.

Cuenta que esa clase le insistió que el socialismo sí funcionaba, que en este sistema no existían ni pobres ni ricos, sino una total igualdad.

El profesor les propuso a sus alumnos hacer un experimento en clase sobre el socialismo: Todas las notas iban a ser promediadas y a todos los estudiantes se les asignaría la misma nota de forma que nadie sería suspendido y nadie sacaría un sobresaliente.
Después del primer examen, las notas fueron promediadas y todos los estudiantes sacaron Notable. Los estudiantes que se habían preparado muy bien estaban molestos y los estudiantes que estudiaron poco estaban contentos.
Pero, cuando presentaron el segundo examen, los estudiantes que
estudiaron poco estudiaron aún menos, y los estudiantes que habían estudiado duro decidieron no trabajar tan duro ya que no iban a lograr obtener un sobresaliente; y, así, también estudiaron menos. ¡El promedio del segundo examen fue Suficiente! Nadie estuvo contento.
Pero cuando se llevó a cabo el tercer examen, toda la clase sacó
insuficiente: ¡suspensos a todos!
Las notas nunca mejoraron. Los estudiantes empezaron a pelear entre si, culpándose los unos a los otros por las malas notas hasta llegar a insultos y resentimientos, ya que ninguno estaba dispuesto a estudiar para que se beneficiara otro que no lo hacía.
Para el asombro de toda la clase, ¡Todos perdieron el año! Y el profesor les preguntó si ahora entendían la razón del gran fracaso del socialismo.
Es sencillo; simplemente se debe a que el ser humano está dispuesto a sacrificarse trabajando duro cuando la recompensa es atractiva y justifica el esfuerzo; pero cuando el gobierno quita ese incentivo, nadie va a hacer el sacrificio necesario para lograr la excelencia.
Finalmente, el fracaso será general.

Nota: Winston Churchill, premio Nobel en 1953 dijo:
"El socialismo es la filosofía del fracaso, el credo de los ignorantes, la predica de la envidia, su misión es distribuir la miseria de forma
igualitaria para el pueblo. "

Para terminar una cita de la ex-primer Ministra Británica Margaret
Thatcher:
"El socialismo fracasa cuando se les acaba el dinero.... de los demás"

CALIFES, SOU ELS REIS DE LES ENGANYIFES.

2011-08-26T11:34:00.015+02:00

Novament, aquesta vegada va ser una noia, un treballador de l’Ajuntament em va portar a casa meva EL QUE CREC QUE ÉS UN BIM (butlletí d’informació municipal).

És una paradoxa que aquells que tant ens retreien que cuidéssim les formes, ells ara s’ho passen tot “per can Pistraus”. Res és signat per ningú, és obvi que si aquet document informatiu es paga del erari municipal, al menys porti imprès en algun lloc que és l’ajuntament qui l’edita, també marquen els canons que qui signa el editorial és l’alcaldessa o en el seu defecte identifica qui ho fa, també és ètic que cada grup representat a l’Ajuntament pugui dir la seva ja que es paga amb els diners de TOTS EL VOTANTS i finalment ha de portar en un lloc visible el memoràndum de la edició i el dipòsit legal, però es veu que en aquest MAGNÍFIC AJUNTAMENT S’HAN PERDUT DEL TOT LES FORMES O ÉS QUE EDITAR BUTLLETINS DIFEREIX MOLT DE FER XOCOLATA DESFETA.

Però passem de les formes al que és lo verdaderament important que és el contingut, al formatge de colors delata i es veu que qui va estirar més el braç que la màniga va ser LA MAGNÍFICA I IRREPETIBLE PILAR MUNDET, sòcia d’honor del TU. Canonada d’aigua, Can Vergonyós, Can Ganga, CIF del Far, Plaça d’Espanya, etc.

No tinc que valorar res, només que els deutes és preceptiu que es paguin per ordre d’antiguitat i que ens en varem fer un fart de pagar factures heretades del PSC-ERC, que a nosaltres ens varen marcar les pautes a seguir des de intervenció i que moltes vegades ens varem veure obligats a fer coses en contra de la nostra voluntat, senzillament perquè era de llei i per tant preceptiu.

I com que en política no es fa cap JURAMENT HIPOCRÀTIC, no em reprimeixo en publicar el que en el seu dia ens varen informar els auditors, encara que no eren dades definitives i ells en fugien de donar números, aquest document diu molt clar el que hi havia que és el que nosaltres ens varem trobar, que comparat amb el que hi ha ara és per lloar la feina feta pel grup de CIU.

I pel que fa a l’estalvi dels sous dels regidors, òbviament que si l’oposició casi no cobra es redueixen les despeses, PRENC NOTA PER QUAN TORNIN A SER OPOSICIÓ, certament del més tonto alguna cosa també se’n aprèn.

A un país oriental, una vegada, hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo". Digo!
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.
I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.
El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.
I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si li "apreten" els cordons.
Però el califa
sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat
l'article vint-i-sis...
Califa! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.
- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica
de l'Empordà ...
- Ei! I que diu l'article vint-i-sis?
- Vostè és tonto, oi?
Diu l'article vint-i-sis, -bis-
que en un cas de compromís, -bis-
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel ...
Shubi dubi Uah!, Uah!
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül. -x4-
A... mén ...

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. II, Can Ganga.

2011-08-22T11:47:00.043+02:00

El primer que tinc que dir és que Can Ganga no és cap museu etnogràfic, no és cap museu etnològic, ni tant sols és un museu. CAN GANGA ÉS UN ALTRE “CHAPUZA” DE LA SENYORA PILAR MUNDET.

Can Ganga no te projecta museístic, per tant no te res documentat, per no tenir no te ni un ròtol a l’entrada que l’identifiqui com a tal. Can Ganga està del tot fora de normativa, no te pla de evacuació, te un ascensor que no disposa de connexió de telèfon (imprescindible en qualsevol ascensor, i més si és d’us públic). I tota la instal•lació elèctrica està fora de normativa com demostra la inspecció d’ECA que adjunto, el cablejat per normativa en una instal·lació museística ha de ser cablejat ignífug .

Si a Can Ganga passa alguna desgràcia i hi ha una demanda, l’actual ajuntament en seran els responsables, i subsidiàriament en respondran. CAN GANGA NO ES POT OBRIR AL PÚBLIC.

Pressupost del pla d'evacuació que mai es va executar.

Es varen demanar pressupostos per càmeres de vigilància.

La Ció Abellí va fer dos dibuixos pel ròtol de l'entrada i va portar un pressupost.

Es va inventariar tot el que hi havia dipositat i l'arxiver va fer un esbós de projecta per l'equipament.

Es va demanar una subvenció a Caixa Catalunya per les vitrines que tenien que ubicar les maquetes de les barques de pesca, i ens va ser denegada.

Es va anar a la Diputació de Girona a demanar una subvenció amb el següent dossier.

CAN LEANDRO (CAN GANGA)
Aquest mas va ser un dels primers que es va construir fora muralles arran de l’augment de població del s. XVI. Situat en el barri de sa Roqueta al carrer del Codolar, típic barri de pescadors, es un digne exemple de mas fortificat, construït així perquè en el moment de la seva edificació restava isolat davant el mar i era presa fàcil de pirates.

L’edifici presenta un magnífic portal rodó, al damunt del qual un matacà ens evidencia la protecció davant de possibles ràtzies dels pirates del nord d’Àfrica.

També en destaquen les finestres gòtiques bellament esculpides amb angelots.

A l’interior, s’hi conserva amb perfectes condicions una fresquera excavada en la roca viva.

Una vegada dintre, s’hi pot identificar cada una de les sales i el us que tenien antany. Aquesta casa de dos plantes pis i unes golfes, és testimoni històric del tipus de vida de la població de Tossa, combinant la vida marinera (labor habitual en estacions de bonança climàtica) amb la vida rural (estacions fredes).
Situada propera a la platja i suficientment allunyada de la fúria dels temporals de llevant, a la planta baixa de Can Leandro hi havia una entrada vestíbul que també servia de quarto de mals endreços on s’hi acumulaven els estris d’anar a pescar, com les xarxes, nanses, etc., a la dreta l’estable i a l’esquerra una quadra pel bestiar, amb una cuina al fons que més tard fou traslladada a la planta pis. Al fons del vestíbul hi havia l’entrada de la fresquera, ubicada dintre del torrent d’aigua que passa pel darrera.

La planta pis era o on s’hi habitava, després de dues voltes d’escala d’escalons de pedra s’arriba al vestíbul del primer pis que comunica a la dreta amb les habitacions dormitori i a l’esquerra amb la cuina i menjador.

L’entrada d’una escala a la cuina obra pas al camí que condueix a les golfes de la casa.

Les golfes comuniquen al barri de la roqueta i te tres compartiments comunicats als que se’ls hi ha donat al llarg del temps diferents usos.

Durant l’anterior mandat aquesta casa es va restaurar amb l’idea de ubicar-hi el Museu Etnològic de Can Leandro (Can Ganga) i una vegada acabada l’obra es va guarnir amb estris, alguns donats i d’altres deixats en dipòsit, amb la intenció de dotar-lo com a tal i de mostrar-la a la població.
La intenció de l’actual Ajuntament és la de finalitzar l’iniciativa del Ajuntament que ens va precedir, documentant Can Leandro (Can Ganga), ampliant la col•lecció d’objectes exposats i completar el Museu Etnològic a les golfes amb la col•lecció de maquetes de barques de l’artesà tossenc Emili Colomé Baldrich, realitat històrica de una població oberta al mar.

RELACIÓ D’ACCIONS PENDENTS D’EXECUCIÓ.

1- Arranjament deficiències detectades a la instal•lació elèctrica amb el fi d’habilitar la casa com a Museu Etnològic.
2- Instal•lació de deshumificadors, un a cada planta amb el fi e minorar l’alt nivell d’humitat de la casa.
3- Dotar el museu d’un sistema de càmeres de seguretat, si és possible reutilitzarem les que es substitueixin al Centre d’Interpretació dels Fars.
4- Instal•lació d’un audiovisual i simulació d’una petita taberna de pescadors a on antigament estava ubicada la quadra.
5- Inventariar els objectes donats o be deixats en dipòsit que avui estan allà exposats.
6- Documentar i complementar amb panells explicatius els objectes més rellevants exposats, amb fotografies antigues de Tossa de les labors relacionades amb els objectes i altres.
7- Completar el Museu a la planta de les golfes amb l’exposició de la col•lecció de maquetes navals del maquetista tossenc Emili Colomé, pel que faran falta les vitrines (metacrilat per indicació dels tècnics del Museu Marítim e Barcelona) i els corresponents taulells.
8- Col•locar un rètol a l’entrada que identifiqui l’edifici com a museu.
9- Cal promocionar publicitàriament el Museu amb la confecció d’un tríptic a on s’indiqui la ubicació i el contingut del museu.

Actualment hi estan treballant en la part tècnica la enginyera municipal Sra. Anna Arnau i en la part museística el arxiver municipal Sr. David Morè i Aguirre, llicenciat en historia, i les Sres. Isabel Vera i Gemma Gordils dels Museu Municipal, llicenciades en història de l’art.

La subvenció la varem demanar per l'import de 33.000 €, ja que hi voliem fer entrar la substitució de la instal·lació electrica. Amb bon criteri el diputat senyor Roger Zamorano ens va dir que la Diputació de Girona no tenia perquè pagar les errades dels ajuntaments i ens va concedir 6.000 € per un total de 12,ooo€ a justificar.

Sense arreglar el cablejat de la corrent era inutel fer cap despesa, el pressupost de la substitució del cablejat pujava a 19.000€, tal i com estava la situació econòmica del ajuntament era absurt fer una despesa per un equipament que en la temporada d'estiu no havia arribat a 100 visitants pagant.

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/08/21/tossa-mar-reobre-al-public-can-ganga-despres-mes-dos-anys-tancada/509588.html

TOT EL QUE DIU ÉS MENTIDA.
La reforma de Can Ganga no te res que veure amb una restauració d’una masia tal i com va ser, va ser restaurada sense cap mena de criteri, i amb mi han coincidit moltes persones versades en el tema que l’han visitat.
Can Ganga es va obrir al públic al voltant de la segona quinzena de juliol, i l’equipament estava en perfectes condicions, amb totes les inspeccions al dia tant d’extintors com el ascensor, durant tot aquet temps que ha estat tancat una noia de l’empresa que fa la neteja als equipaments hi ha anat un cop a la setmana a netejar i a buidar els deshumificadors que nosaltres varem posar-hi que provenien del Museu Municipal, igual que el taulell.
Dir que Can Ganga el varen trobar en estat de deixadesa i abandonament és una fal•làcia de la senyora Mundet, la brigada municipal hi ha fet intervencions de manteniment tant a la teulada com a l’interior, per obrir només els hi ha calgut renovar el llor i les hortalisses que ambienten la instal•lació. Si s’hagués deixat com de la mateixa manera que ells varen abandonar la Vil•la Romana dels Ametllers, Can Ganga ara romandria tencada.
Pot ser és el moment perquè la Sra. Mundet acabi el que per ella és una de les seves grans obres i que per altres és una desgràcia més de les seves i d’aquí quatre anys, si és que no és abans, el que vingui es pugui trobar al menys un equipament en condicions.

Can Ganga te un alt paràmetre d'humitat i necessita un constant manteniment, el que ensenyen les fotos es va reparar tot en el seu moment.

L'excepció, aquesta humitat que ja hi era des del principi i que no em varen solucionar mai.

En definitiva, Can Ganga és un mal negoci, primer, com equipament cultural està indocumentat per tant és totalment obsolet, segon, és una carga econòmica un ajuntament que passa per mals moments i tercer i donat la manca d’interès que motiva (no varen arribar a 100 entrades en un any)ja que de museus etnogràfics en hi ha un cada tres pobles i poc difereixen i molt del de Tossa per dèficit d’aquet darrer. Com va dir el Diputat de Cultura en l’anterior mandat es senyor Roger Zamorano, més hagués valgut que la inversió la haguéssim fet al Museu Municipal que és una joia i no en un museu que mai tindrà cap mena de rellevància i a on tot son limitacions.

CERET, UN EXEMPLE A SEGUIR

2011-08-21T12:10:00.008+02:00

Josefina Matamoros: “A Catalunya falta encara molta cultura d'anar als museus”

Fa 25 anys que dirigeix el Museu d'Art Modern de Ceret, càrrec del qual es jubilarà el gener del 2012. Matamoros ha convertit el museu de Ceret en un referent de l'art modern i contemporani a França i a Catalunya, aprofitant que aquesta vila fronterera va ser una cruïlla d'artistes de l'avantguarda com ara Picasso, Manolo Hugué, Chagall, Maillol, Gris, Soutine, Braque, Matisse...

21/08/11 02:00 - COTLLIURE - MONTSE FRISACH

Josefina Matamoros es jubila al gener com a directora del Museu d'Art Modern de Ceret però continuarà sent directora del Museu de Cotlliure i farà de comissària independent. Foto: JOAN SABATER.

Avui en dia els artistes van avançant però ja no tenen mitjans com als anys vuitanta. La por i la incertesa ho han aturat tot”

Ceret Horta de Sant Joan La Guingueta d'Ix Cotlliure Barcelona Perpinyà Cadaqués Godall Gósol, La van nomenar directora del museu de Ceret el 1986. Quin era el seu objectiu aleshores?

La meva missió era reestructurar el museu, que era molt petit però ja molt interessant per la seva col·lecció de base donada pels artistes que van passar per Ceret a principi de segle: Picasso, Braque, Matisse, Chagall, Maillol... Quan el museu es va fundar el 1950 tots aquests artistes van donar obra. El centre s'havia creat per voluntat de Pierre Brune i de Frank Burty Haviland. La
història de Burty Haviland, que hem descobert recentment gràcies a la compra del museu del seu fons amb 900 peces, és magnífica perquè va ser crucial per a la creació del museu.

I què heu descobert de nou sobre aquest senyor?

Ell era nord-americà, però familiar dels Haviland de Limoges, creadors de les famoses porcellanes. De jovenet va anar a París a estudiar i va rebre classes de piano i es va fer amic de Ricard Viñes. A través del català, va entrar dins el grup de les avantguardes dels artistes barcelonins, com Picasso, Casanovas, Junyent... Després va anar a Nova York i també es va introduir en el cercle avantguardista d'allà. Burty, com tants altres en aquella època, estava malalt dels pulmons i l'estiu de 1909 Picasso va aconsellar a Burty i Manolo Hugué d'anar a Gósol perquè respirés aire pur. Així que Burty i Manolo van decidir anar a Catalunya, però quan van arribar a la Guingueta d'Ix van comprar els diaris i van veure que hi havia la guerra del Marroc. Manolo tenia por de ser allistat i aleshores van decidir quedar-se a la Catalunya del Nord tot l'estiu. El gener de 1910 Manolo va acabar establint-se a Ceret i tres mesos després va arribar Burty. L'americà es va enamorar d'una noia del poble, Josefina Laporta, i es va casar amb ella el 1914. Després de la Primera Guerra Mundial, molts artistes van passar per allà. Fins ara no sabíem aquesta gènesi de la història però ara amb el fons documental podem continuar investigant-la. Aquestes són les últimes novetats de la història de Ceret. Burty és un personatge clau perquè és qui convenç els artistes perquè donin obra per al museu. Ara que pararé, tinc el projecte de treballar sobre la connexió Nova York-París-Ceret pel que fa a les avantguardes catalanes. I la connexió de tot això és Frank Burty.

El museu es va reinaugurar el 1993 amb el president Mitterrand.

Sí, el museu pertany a la Reunió dels Museus francesos, que considerava que si el centre no es rehabilitava s'hauria de tancar. És cert és que ens vam beneficiar de la remuntada cultural de l'Estat espanyol a principi dels vuitanta, però també de la política cultural de Jack Lang de reestructuració del sistema de museus a França. Jo feia uns anys que havia creat el Centre de Documentació Cultural a Perpinyà i tenia molts contactes a Barcelona. Va ser una sort perquè vaig disposar de diners suficients per impulsar el museu. En els primers anys vam organitzar exposicions d'art contemporani per preparar una mica el terreny i després vam afegir les mostres més històriques lligades a les avantguardes. Art contemporani i art de les avantguardes relacionades amb Ceret ha estat la nostra línia d'actuació. En tots aquests anys, a més, hem passat de 500 obres a 3.000, entre adquisicions i donacions.

I mirant sempre cap a Catalunya.

Sí, perquè tenim un triangle d'or amb molts pocs quilòmetres de distància: Ceret, Cotlliure i Cadaqués. Teníem, per exemple, un projecte transfronterer amb el Museu Dalí però finalment no s'ha realitzat per culpa de la crisi. Un altre projecte en què treballo inclou els llocs de creació del cubisme: Ceret, Gósol, Horta de Sant Joan i Cadaqués. És un projecte acabat, en col·laboració amb la Reunió dels Museus Nacionals, que també es veuria a París però està ajornat en espera de temps millors.

Ha exposat molts artistes catalans: Tom Carr, Riera i Aragó, Tàpies, Perejaume, Claret Serrahima... És un museu amb una pota a cada banda de la frontera.

Vaig néixer a Godall, al Montsià. Els meus pares van emigrar a França quan jo tenia set anys. Sóc de cultura francesa, encara que a casa sempre parlàvem català. A partir del 68, a França es van desvetllar les qüestions de les identitats de l'Estat francès i el 1978 em vaig involucrar molt en la recuperació de la llengua des del Centre de Documentació de Perpinyà. Quan arribo al museu m'adono que la temàtica del passatge és molt important a Ceret. Els artistes passen per aquí però no s'hi queden. Amb Schengen la línia de frontera entre una banda i una altra queda esborrada. I al cap i a la fi Ceret pertany a França des de 1559, no és tant de temps per a una cultura! Em semblava impensable no obrir el museu al nord i al sud i vaig optar per un projecte molt intel·lectual però que el gran públic també havia de llegir i entendre.

Quin és el públic habitual del museu de Ceret?

És un públic molt divers. Majoritàriament són francesos, anglesos, alemanys, belgues i, després, catalans del sud i espanyols. En contra del que es pugui pensar, els catalans no han vingut amb tanta freqüència al museu. Crec que això respon més al fet que al nord d'Europa hi ha més tradició de visitar museus i de sentir que el museu és el teu lloc. Existeix una consciència molt gran que les col·leccions són inalienables i que pertanyen al poble.

Ens faltaria, doncs, aquesta consciència patrimonial als catalans del sud?

Crec que a Catalunya encara falta cultura d'anar als museus. La gent ha de ser conscient que els museus (no només els d'art, els arqueològics, els de zoologia, els d'història...) són importantíssims perquè obren els ulls a la percepció, cada cop que hi vas t'aporten un substrat i una visió diferent. No s'ha de tenir por als museus. Tenen preus assequibles, estan oberts a tothom... Les exposicions ofereixen lectures diferents de l'obra d'un artista o d'un període determinat. Entrar en un museu és endinsar-se directament en el patrimoni de la humanitat.

Ara que molt d'aquest patrimoni és visible a internet, alguns pensen: per què he d'anar a un museu quan puc veure les obres a la xarxa?

La xarxa és una eina de consulta i difusió molt útil per als museus, però l'experiència de l'art és única i personal i només pot tenir lloc davant de l'obra. I has de passar per l'experiència. Si no seria com llegir un llibre sense obrir-lo. Fa uns dies pensava en això quan vaig entrar dins
de la instal·lació de James Turrell i vaig veure el vídeo de Christian Marclay, El
rellotge, a la Biennal de Venècia.

Com es pot fomentar que el públic tingui ganes de gaudir d'aquesta experiència?

S'ha de treballar amb els més petits, amb els escolars. Els hem d'ensenyar el museu com un lloc de plaer, on es poden trobar com si estiguessin a casa seva. La solució és la pedagogia molt activa, fer que aprenguin i que s'ho passin bé a la vegada. Aquest treball pedagògic l'hem tingut molt clar des del principi al museu. A Ceret tenim entrada gratuïta per als nens, de manera que molts escolars
del poble deixen la seva motxilleta a l'entrada i entren un momentet per veure només una obra nova en exposició o una peça que acabem d'adquirir. És una de les coses que em fa més il·lusió. D'un grup d'escolars de 50, només que n'hi hagi un o dos que s'acabin interessant per l'art
ja estic satisfeta, perquè si tens sensibilitat per l'art vol dir que tens sensibilitat per la vida. L'art obre camins a una vida diferent i et dóna una visió més generosa del món que t'envolta.

El nou director de la Tate Modern, Chris Dercon, defensa una visió del museu expandit, en què convisquin en tots els espais el coneixement, el plaer i l'activitat lúdica, com si fos una passejada. Hi està d'acord?

Sí, a més la Tate Modern ens va sacsejar a tots quan va decidir presentar la col·lecció per temes, barrejant el que és històric i contemporani. Aquesta ordenació fomenta el diàleg entre artistes i èpoques, sense prioritats entre els uns i els altres. Estem acostumats a un model que fomenta les obres estrella per sobre d'altres que queden com a menors: es va al Prado a veure Las Meninas, al Louvre per La Gioconda i al Reina Sofia pel Guernica... Però per mi l'art és un continu, i amb l'ordenació sense prioritats t'adones que no hi ha grans ruptures en la història de l'art. I aleshores pots veure que la visita a un museu pot ser una passejada per la nostra civilització.

Quina exposició li ha faltat al museu de Ceret que li hauria agradat organitzar?

Sens dubte ens ha faltat fer una exposició de Juan Gris, que també va passar per Ceret el 1913 i el 1914 per Cotlliure, i va retornar més tard als anys vint. M'hauria agradat fer una mostra de Juan Gris a Ceret, i de com va reflexionar sobre el cubisme. En certs aspectes va ser un artista capdavanter, va introduir els miralls a les pintures.

Què opina sobre la situació de l'art contemporani a les dues bandes de la frontera?

Als anys vuitanta aquesta àrea va viure una ascensió molt gran, que va propiciar que Catalunya es pogués conèixer al món sencer a través dels seus artistes contemporanis. Artistes molt joves aleshores i que ara estan consolidats. Però ara ja no existeix aquella posició frontal de l'art català que hi havia als anys vuitanta. Potser aquella força provenia del postfranquisme i tothom tenia ganes de sortir i dir la seva. Hi havia una mena d'obertura al món molt gran. A França l'obertura ja havia començat arran del 68 però són els socialistes, als 80, els que van portar a terme aquest procés. La gent de la meva generació teníem moltes ganes d'expressar-nos i de construir un món nou. Però avui dia hi ha una por tan gran arreu... La globalització podria haver estat molt bona per a tothom però la por i la incertesa ho han aturat tot. Cada cop que canvien els polítics, canvien les lleis. Abans era impensable que es toqués l'edat de jubilació, per exemple. Ara tot és possible. Això fa que falti aquell impuls vital. Malgrat tot els artistes van avançant però amb pocs mitjans. Als anys vuitanta es van donar mitjans però ara ja no els tenim. Si un artista no té una galeria que funcioni, és molt difícil que el seu treball surti a la llum.

I com veu la situació lingüística a la Catalunya del Nord?

Dins de l'escola francesa s'ha guanyat una mica perquè hi ha classes de català, però si vols l'escola en català has d'anar a les escoles Arrels o La Bressola, que no són escoles públiques. La societat encara no està a punt per a això perquè molta gent creu encara que si un nen va a una escola en català no aprendrà el francès. Reconec que s'ha millorat una mica però estem molt lluny de la situació del sud i del bilingüisme, i d'una realitat lingüística i cultural.
A la Catalunya del Nord únicament éscatalana la simbologia. Tot és catalàperò això només és a la superfície.

Catalana de naixement però amarada de cultura francesa.

Josefina Matamoros és una dona que es mou amb absoluta normalitat entre dues cultures: la catalana i la francesa. Va néixer a Catalunya però als set anys ja era a França. Des de sempre, però, ha estat una dona preocupada per la recuperació de la llengua i la identitat catalanes a la Catalunya del Nord. Des dels seus càrrecs al museu de Ceret i al museu de Cotlliure (aquest últim el conservarà de moment després de la seva jubilació), ha promocionat l'obra d'artistes catalans com ara Perejaume, Antoni Tàpies, Tom Carr, Joan Brossa i Riera i Aragó, del qual es pot veure una magnífica retrospectiva al museu fins al novembre. Es jubila de Ceret, però continuarà la seva feina com a comissària independent

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/444716-josefina-matamoros-a-catalunya-falta-encara-molta-cultura-danar-als-museus.html

A primers de desembre del 2009, l’Imma, la Rosa Mª Sureda i jo varem anar a Ceret, feia mesos que l’Imma havia quedat amb la Josefina Matamoros per parlar de les possibilitats del Museu Municipal de Tossa i per fer una exposició d'en Chagall que la portava de cap..

Quan varem arribar a Ceret el primer que em va impactar fou que tot el que es respirava tenia olor a museu,desprès d’aparcar el cotxe al pàrking de la entrada del poble, amb el primer que varem topar va ser amb un faristol amb la rèplica d’una pintura a on es documentava que l’original estava al Museu i que havia estat pintada en aquell lloc per el corresponent artista. Seguidament varem descubrir que a Ceret hi havia molts faristols com aquell i també una galeria d’art rere altre en un poble perdut entre muntanyes, que hi havies d’arribar expressament, un “cul de sac” com Tossa.

Desprès de prendre un cafè en un bar típic de la plaça principal varem anar al Museu i ens varem donar a conèixer. Aquell dia no em funcionava la càmera de fotos.

Ens varem haver de esperar perquè la directora estava reunida al seu despatx amb l’alcalde de Ceret. El detall era que era l’alcalde qui anava al despatx de la directora del Museu, cosa impensable aquí.

Amb molta amabilitat ens varen fer una visita guiada i varem poder admirar les obres d’en Manolo, Sourvage, Picaso, Chagall, etc. El Museu com a instal·lació no era res del altre mon, allà l’únic que destacava era el seu contingut .

Tot plegat era tard quan la Josefina ens va poder rebre, casi a l’hora de dinar, i sense més ens va fer pujar al seu flamant BMW blanc i ens va portar a un restaurant, deliciós dinar i millor vetllada. De la Josefina Matamoros em va impressionar la seva forta personalitat, una senyora que reflectia el “glamour” de les franceses d’antany i que tenia les coses molt clares,- ella era qui havia situat el Museu de Ceret en el lloc de privilegi i que el batlle, per molt batlle que fos, a ella “ni fu ni fa” perquè tenia totes les de guanyar, que al Museu decidia ella i no els polítics, allà no hi havia ni volia patronats i que tot el poble en era conscient de la importància del Museu per la població-. Ens va explicar que el Museu de Ceret tenia 2 milions d’euros de pressupost, que es costejaven, 1 de subvencions de les diferents administracions i l’altre de la venda d’entrades i de la botiga del Museu. En una exposició de Picaso havien venut més de 600.000 entrades en un mes.

L’Imma li va demanar per poder fer una exposició de obres de Chagall a Tossa, si ens en facilitaria alguna peça del Museu, ella va respondre que en el magatzem en hi havia 14 obres de Chagall sense exposar i que no tenia cap inconvenient en cedir-les temporalment i en ajudar en facilitar-nos contactes o en fer gestions amb col·leccionistes i a la mateixa família de Chagall que actualment residien als Estats Units perquè ens deixessin obra, això si. sempre que el nostre museu reunís les condicions de seguretat i els paràmetres ambientals correctes, humitat, llum, etc.

Va ser llavors quan li vaig dir a l’Imma que comencés a treure’s del cap la exposició d’en Chagall, perquè com acabava de comprovar la Rosa i jo teníem raó, cal una forta inversió en el Museu.

La Josefina tenia que estar a Perpinyà a una hora convenida, de cap de les maneres va permetre que jo pagues el dinar i molt amablement ens varem despedir a la porta del Museu de Ceret.

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. I . LA VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS

2011-08-17T18:18:00.028+02:00

Pot ser si que és hora de donar explicacions, pot ser el pecat va ser no explicar-ho abans perquè la memòria és feble.

Quatre anys hem estat “administrant la misèria” tal i com sovint repetia la Mª Teresa Moré, quatre anys treballant com a burros per treure a un poble del forat en que ens el varem trobar i sense carregar les conseqüències de la mala gestió anterior als tossencs pujant els impostos, desprès d'haver plegat, cansat i estressat, el primer que em trobo és una vegada més el meu nom el butlletí del TU, donant a entendre que soc un aprofitat i un inconscient i que hem fotut aquest poble a la merda i seguidament un altre que diu que "ÉS HORA DE DEMANAR EXPLICACIONS", i quan comences a donar explicacions amb claredat, llavors resulta que et demanen cent dies de treva, APA HOME!, DE QUÈ ANEU!,

Em penso esplaiar, sovint unes imatges valen més que moltes paraules i per això m’acompanyo de fotografies i documents (en propers posts), tampoc penso renunciar a la ironia i al sarcasme, encara que a algú li puguin molestar els meus muntatges, i ho comprenc perquè a ningú li agrada que el ridiculitzin, però això va implícit a la credencial que acredita a un regidor i el converteix en un càrrec públic i qui no ho assumeixi, APA CAP A CASA!. Per ser regidor cal haver passat la edat del pavo!.

L’ALTERNATIVA parla de 55.000 € gastats en una auditoria i que a la fi varen ser 50.000 €, és evident que a ningú els hi agrada que els hi mirin les misèries, aquesta auditoria ens va ser molt útil per saber la crua realitat econòmica de com es trobava l’ajuntament i per començar a posar fil a l’agulla per solucionar els greus problemes que ens varem trobar, tampoc em quadren altres xifres que donen, però eren despeses del tot necessàries i no com els 33.000 € de l’adquisició dels bombons amb essències d’aigua de mar i que varen caducar en un quartet del Far i posteriorment varen anar a les escombraries, 40.000 € d’indemnització a una treballadora municipal per acomiadament improcedent ( segons sentència, persecució per ideologia política), 60 € per persona d’un menú d’un sopar del pelegrí, un enginyer que venia dos dies a la setmana i que se’l hi va doblar el sou, contractacions de personal que no venien a compte tal i com s’ha vist, per exemple la d’un geògraf del que varem haver de prescindir, i un llarg etc. I quan va costar un POUM incomplert i que va deixar descontent a la majoria de tossencs, al marge de hipotecar el futur de la nostra població?, i que es va gastar la Sra. Mundet amb assessors? El triple que nosaltres?, em quedo curt?...

Vull començar per la Vil•la Romana dels Ametllers, és l’equipament cultural més antic i per tant crec que li correspon l'honor . El 26 de juny del 2004 es va inaugurar la remodelació amb gran magnificència, no es va estalviar res i es va proclamar als quatre vents, publicacions al BIM, TVT, etc. tres anys desprès semblava el final d’una pel•lícula dels dos gals més famosos del còmic, l’Obèlix i l’Astèrix.

La restauració, molt vistosa això si, no es va tenir en compta que un jaciment a la intempèrie està sotmès a les inclemències del temps, als brètols i als gossos. Molt bonic i poc pràctic, massa vidre, massa fusta en contacte al terra humit i sobretot falta total de manteniment. Tot plegat un desastre i per acabar-ho d’adobar, un plet amb la família Teixidor amb una sentència desfaborable per l'Ajuntament i un Patronat format per la Diputació de Girona, l'Institut d’Estudis Catalans, Consell Comarcal i Ajuntament de Tossa, a on la Diputació que era qui feia el mecenatge va tancar la aixeta dels diners.

Així em vaig trobar la Vil·la Romana dels Ametllers el 2007 i en la foto superior és com la varen trobar els anteriors a nosaltres. Si el doctor Melé aixequés el cap?.

Les actuacions que hi varem fer a bon segur no son totes les que hagués volgut, es varen canviar les cordes, cartells als faristols i rèplica del mosaic d’en Vitalis, es va col•locar la barana d’accés a la part superior del jaciment i el rètol de la entrada, es varen retirar les dues guixetes i es va retirar part del terra de fusta perquè resultava perillós per la integritat física dels visitants, es va tenir cura de que es cumplís el contracte de manteniment i la policia del jaciment i sobretot es va aconseguir el BCIN (Be Cultural d’Interès Nacional). Dues publicacions, “ELS AMETLLERS, OCI I NEGOCI AL CAMP EN ÉPOCA ROMANA” I “FELIX TURISSA, LA VIL•LA ROMANA DELS AMETLLERS I EL SEU FUNDUS”, quasi tot fet amb subvencions finalistes.

Continuen molts dels vidres trencats, el terra de fusta que segueix deteriorant-se i el “rifi-rafe” amb la família Teixidor es manté viu. Masses equipaments en molt males condicions i pocs diners per poder arribar a tot.

http://www.diaridegirona.cat/cultura/2011/08/19/generalitat-declara-villa-dels-ametllers-tossa-cultural-dinteres-nacional/509224.html

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/444647-la-vilmla-vitalis-ja-es-be-cultural.html?cks_mnu_id=561

FELICITATS A L'EQUIP DE GOVERN.

2011-08-13T11:19:00.006+02:00

Crec que cal aplaudir a l’equip de govern per haver aconseguit lo inimaginable, fer treballar al més gandul del poble, el que s’ho passava tot “por donde la espalda pierde su honesto nombre”.

El cul és autèntic.

Felicitats, per aquí anem be.

.

33a. edició de la FIRA DEL DIBUIX I LA PINTURA A TOSSA DE MAR

2011-08-12T11:21:00.009+02:00

Suposem que com és tradició des de fa 33 anys aquest diumenge 14 d’agost és celebrarà la Fira del Dibuix i la Pintura encara que no ho hem vist anunciat a cap lloc. Pel que es veu aquest any a Cultura se’n va tot amb música.

GISELA WONDERLAND.

2011-08-08T18:42:00.012+02:00

Tot plegat és indignant!.

Avui un senyor que treballa a l’ajuntament m’ha portat una carta d’Alcaldia dirigida als tossencs a on la flamant i nova alcaldessa s’esplaia amb grandiloqüència, a on ens ve a dir, pagueu i calleu que per aquí vos l’endinyo i a lo bestia perquè no en hi ha ni per vaselina.

"La senyora Saladich s’ensumava la mala situació econòmica municipal i ara ha conegut la realitat"; menys mal que no va ser alcaldessa ara fa quatre anys ja que possiblement estaria postrada amb el mal de Sant Vito. Segur que la senyora Saladich i el ( o la ) negre que li ha fet l’escrit ( perquè ella és incapaç de fer-lo ) ens pren ( a tots els tossencs) per imbècils. Que ha fet aquets darrers quatre anys com a cap de l’oposició?, tantes hores al despatx de secretaria i tantes visites a intervenció?, jugaven al “backgammon”?.

NO SERÀ QUE NO HO HAGUESSIM DIT PER ACTIVA I PER PASSIVA COM ESTAVA LA SITUACIÓ ECONÒMICA QUE ENS HAVIEM TROBAT.

Quan em parlen de macroeconomia, de crisi financera, etc. la veritat és que em perdo, el que em va son els contes de la vella i evidentment la lògica em diu que si en una casa plena de forats en tapes 300 i te’n surten 100 forats més, al final tens 200 forats menys, és tant senzill com resoldre un dels problemes que plantejaven al meu fill Eneko el curs passat. Si en un pressupost municipal hi ha comptabilitzats 2.500.000€ en amortitzacions i interessos a bancs i a la fi del exercici pressupostari et surt un dèficit de 900.000€ has rebaixat el deute amb 1.600.000€, és el que sempre he entès. També i en referència a la liquiditat de tresoreria, la recaptació que fa XALOC ( xarxa local de municipis de la Diputació de Girona), liquida a l’ajuntament la partida més gran el mes d’octubre, 2.000.000€ és lògic que a la hora de pagar es va endarrerit fins aquesta data, i si hi afegim que per un decret del “Gobierno” varem haver d’amortitzar 2.500.000€ de pòlisses de crèdit abans d’acabar el 2010, aquí tens l’explicació a l’actual situació de liquiditat.

LA FEINA LA VAREM FER NOSALTRES, LA DEMAGÒGIA LA FEU VOSALTRES I EL FORAT EL VA FER LA VOSTRA SÒCIA AL GOVERN.

L’interventor, va marxar poc després de que vareu prendre possessió, espantat per tot el que veia venir. Particularment no em fa cap pena de que marxés, sempre he pensat que no era un interventor per Tossa, per aquest motiu no dono cap crèdit a cap dels seus informes, i menys quan hi ha números pel mig, l’any passat amb els números de l’Escola de Música municipal no en va encertar ni una, això ho sabem molt be el director i jo, possiblement si ho hagués fet correctament el curs passat no s’hagués pogut iniciar. L’interventor sempre ens havia dit que la puja de l’IBI tenia que ser un 30%, mai un 54%.

Tot plegat és indignant, contracten un sergent que per desgràcia per ell ja està de baixa, nosaltres ens teníem que rebaixar el sou un 25%, ells resulta que no, en ple estiu ens crivellen a fires, competència als locals tant d’hostaleria com de comerç.

I ARA LA CARTETA, SI AL FINAL FINS I TOT ENS FARAN PRESCINDIR DEL MÒBIL?.

TOSSA IMPORTA LA CRISI DELS PAISOS DEL NORD D'AFRICA.

2011-08-06T12:51:00.015+02:00

Mentre que els diaris en van plens de que a “Tossa es passarà el rasclet” i una funcionaria de l’Ajuntament es passeja amb una màquina de fotografiar i una llibreteta prenent apunts de cada establiment per tal d’actualitzar els padrons d’obertures, ocupació a la via pública, tendals, rètols, etc. , mentre s’aprova un nou Pla de Sanejament que contempla la puja de l’IBI un 54%, això en un país a on tot son retallades i augments, que si l’IVA, que els carburants, etc. les eminències locals només tenen el chip en GASTAR, GASTAR i GASTAR MÉS.

La socialista, que per deformació de militància(és que els socialistes no en foten una de bona, com aquets deficitaris quilòmetres d’AVE que han estès a la geografia hispànica o aquets aeroports obsolets que veuen els avions volant pel sobre d’ells i que hi passen de llarg) si si... la mateixa socialista que en una ocasió va dir que a Tossa no vivíem del turisme, la que va hipotecar al poble amb una revisió de POUM que no contemplava sol d’us hoteler ni reserva de sol per equipaments educatius, ella que fa de mestra, la que va embargar Tossa amb voluminosos crèdits i va farcir l’ajuntament amb personal obsolet, la que no va voler la Fundació Palau i Fabre a Tossa, la de Can Ganga del cablejat elèctric fora de normativa i sense pla museìstic, la del CIFars que als dos anys de la inauguració va deixar de funcionar i que te la porta d’entrada en el lloc més amagat de l’edifici, ara vol atacar el cor del Patrimoni Monumental Local amb la construcció d’un auditori a la Vila Vella i fer a Tossa el festival de referència a la Costa Brava, desbancant el de Cap Roig i al de Perelada. Que comenci a buscar a un Emilio Botín o a un Amancio Ortega perquè li facin el mecenatge, si no és així, es voler fer la guerra a la Royal Navy d’amunt de neumàtics salvavides. Menys mal que Cultura no li permetrà tocar ni una sola pedra. Tots aquestes actuacions a la antiga esglèsia de Sant Vicenç, altament deficitaris, i si no, ja ho veurem, i a resar perquè al far no es presenti un inspector de treball .... i millor callar. I mentre tant totes les instal•lacions municipals fora de normativa , però no importa gaire que totes les estufes de la Llar d’Infants estiguin connectades al mateix diferencial i es cali foc, o que resti el dipòsit de gas-oil de la Casa de Cultura per inhertitzar amb el corresponent risc d’explotar, o que el panell de llum del Museu, etc. VIVA LA FIESTA!!!!!!!!!!!!. PILAR ETS MÉS PERILLOSA QUE UNA CAIXA PLENA DE BOMBES!.

I per acabar-ho d'adobar, una fira de ZOCO MAGREVÍ cada setmana, Fira d’Articles Artesans Catalans, com si el fuet de l’Espatec de casa Terradellas que venen a Can Castanyo o a Can Palou fos “made in China”!!!!!!!!!!!!!, i no ni ha prou amb un dia, TRES DIES cada setmana, que si hi afegim el mercat del dijous, perquè tot surt d’allà mateix, quatre dies a la setmana que te que suportar el comerç local de competència deslleial, perquè deixem-nos de frivolitats, qui dona vida al poble és el comerç local, les dones de dependentes, el transportista que porta el genero, el lampista i el pintor que et fan el manteniment, el paleta que et fa les reformes, etc. Perquè aquets comerciants del Zoco, repleguen i ja no els veus més fins que tornen a venir a replegar (fins i tot repleguen la llum de les faroles), i avui el turisme ve amb un pressupost per gastar, i els diners que gasten a la fira no els gasten a cap altre lloc, i als que ens fan pagar els plats trencats és als tossencs, perquè a 30€ per parada al mercat pocs plats poden pagar-se. RES DEL QUE FAN, NO TE NI CAP NI PEUS.

I tot a través d’una associació privada de “marxants” que veten a un tossenc que hi volia muntar una paradeta.

TOSSA JA ÉS UN FESTIVAL.

2011-08-03T20:18:00.005+02:00

Tossa també vol festival
03/08/11 02:00 - TOSSA DE MAR - REDACCIÓ

Les restes de l'església de la Vila Vella de Tossa, en obres, el 2007, on ja volien fer-hi un auditori Foto: MANEL LLADÓ.
1
Notícies de ...
Tossa de Mar
La vila organitza un cicle i recupera el projecte de fer un auditori a l'església
La vila de Tossa de Mar també vol tenir el seu propi festival de música i “convertir-se, amb el pas del temps, en un festival de referència a la Costa Brava, únic en el seu emplaçament”. L'Ajuntament va anunciar ahir la creació del primer festival de música, que se celebrarà a redós del que queda en peu de l'antiga església de Sant Vicenç, de la Vila Vella. La programació del cicle encara no s'ha fet pública, i només s'ha anunciat que començarà el dia 13 d'agost (22.00 h), amb l'actuació de l'Orquestra de Cambra de l'Empordà, dirigida per Carles Coll, que interpretarà un programa eclèctic, amb peces que van des de Mozart fins a The Beatles. També hi ha confirmades les actuacions de Mayte Martín i la projecció del documental sobre Ava Gardner, realitzat per Isaki Lacuesta, La noche que no acaba.
D'altra banda, els responsables municipals han anunciat que recuperen el projecte encarregat l'any 2005 per convertir l'església de Sant Vicenç de la Vila Vella en un auditori amb capacitat per a 300 persones. Entre els anys 2006 i 2007 es van dur a terme els treballs de consolidació i reforç estructural de les restes de l'església. Posteriorment, amb els canvis polítics que es van produir, el projecte va passar als llimbs, fins que amb l'arribada del TU i el PSC a l'Ajuntament, el projecte s'ha recuperat amb Pilar Mundet, aleshores alcaldessa, ocupant actualment la regidoria de Cultura.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/440445-tossa-tambe-vol-festival.html?cks_mnu_id=561

Menys mal que depen de Cultura i no els hi deixeran tocar cap pedre i tampoc amb la crisi no veuran ni un euro de subvenció. Tot plegat, molta fressa i poques nous.

ES QUE NO TENEN NI UNA BONA IDEA.

.

QUI HO HAVIA DE DIR, I SENSE PUJAR LA CONTRIBUCIÓ

2011-07-28T09:50:00.007+02:00

QUE'N APRENGUIN !!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Governació toca el crostó als ajuntaments endeutats
Ortega ha convocat avui una quarantena d'alcaldes de municipis amb una situació econòmica difícil per cridar-los l'atenció i, alhora, oferir-los pautes per ajudar-los a sortir de la crisi
28/07/11 02:00 - BARCELONA - T. MÁRQUEZ/ M. BATALLER

La consellera Joana Ortega ha convocat a una quarentena d'ajuntaments amb problemes econòmicsFoto: ROBERT RAMOS.
1
“Espero que a banda de cridar-nos l'atenció també ens donin un cop de mà, perquè no necessitem retrets, sinó solucions”. Un dels alcaldes que aquest vespre participarà a la reunió convocada per Governació resumia així l'estat d'ànim dels màxims representants dels ajuntaments més endeutats –de 5.000 a 75.000 habitants– que han estat cridats per debatre com han d'afrontar el futur de les seves finances. A la trobada, de la qual no s'ha fet difusió ni s'ha facilitat el nom dels convocats, a petició dels mateixos alcaldes –“perquè a ningú no agrada sortir en una llista de poblacions amb problemes econòmics”–, hi assistiran tant la consellera Joana Ortega com el director general de Política Financera del Departament d'Economia i Coneixement, Jordi Òliva, i el director general d'Administració Local, Joan Cañada. I, tot i que no s'ha fet pública la relació dels ajuntaments citats, entre aquests hi ha els de Moià, Sitges, Cunit, Igualada, Palamós, Mollerussa, Tordera, Sant Andreu de Llavaneres i Argentona.
Pel poc que ha transcendit dels continguts que es tractaran en la reunió, els representants del govern català volen actuar en dos fronts. D'una banda, recordar als alcaldes afectats que la situació financera dels seus municipis no es pot eternitzar i, de l'altra, trobar propostes viables i aplicables que permetin als consistoris sanejar en part els números vermells i afrontar els propers anys amb menys pressió. El govern vol que els ajuntaments es posin a treballar immediatament en plans de sanejament i adoptin les mesures idònies per redreçar, tot i la situació, els comptes municipals.

En aquesta línia, fonts de Governació van citar ahir a la nit el cas de Tossa de Mar, “que ha fet una feina excel•lent” i que no ha estat ni convocada a la trobada.

Segons van assenyalar a EFE fonts del Departament de Governació, atès que la Generalitat no disposa de cap fons especial que pugui dedicar als ajuntaments, que reben els seus recursos directament de l'Estat, l'objectiu de la trobada és “oferir acompanyament i col•laboració”. En aquest sentit, la reunió ha de servir per esperonar els alcaldes a prendre mesures concretes d'estalvi emmirallant-se en el pla d'ajust per reduir el dèficit que afecta la mateixa Generalitat.
PUOSC sense obres

Una de les actuacions que més podria interessar als ajuntaments endeutats i que el govern català ja està estudiant és la reformulació del Pla Únic d'Obres i Serveis de Catalunya (PUOSC), perquè els fons que ara només es poden destinar a projectes i obres poguessin servir per eixugar el deute i cobrir necessitats bàsiques, com ara pagar la plantilla de treballadors o fer front a les factures de serveis bàsics que ara es demoren sense parar. A principis d'any, la consellera Ortega ja va obrir la porta a debatre “nous paràmetres pel PUOSC”.

En qualsevol cas, si s'arriben a introduir els canvis, no es podrien començar a fer efectius fins després de l'any 2012, que és quan s'exhaureix el PUOSC que ara està vigent i que va ser el primer quinquennal. Aquest pla va tenir un pressupost de 600 milions.

LA XIFRA
40
ajuntaments
catalans amb una situació econòmica difícil es reuneixen avui amb la consellera Joana Ortega.
Precarietat en augment

El deute dels ajuntaments catalans es va situar a final del 2010 en 5.136 milions d'euros, un 14,42% més gran que a final del 2009, segons dades facilitades pel Ministeri d'Economia i Hisenda. El dràstic descens dels ingressos que provenien de la construcció és una de les causes de la mala situació econòmica de molts consistoris. L'Ajuntament de Barcelona va situar el seu deute a final del 2010 en 1.202 milions d'euros, un 59,63% més que un any enrere.

Entre els municipis més endeutats de Catalunya, amb deutes que superen els cent milions d'euros, es troben Tarragona (160,92 milions), Reus (137,6 milions), Lleida (130,23 milions), Sabadell (117,09 milions), Terrassa (107,45 milions), l'Hospitalet de Llobregat (100,74 milions) i Badalona (100,41 milions).

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/439002-governacio-toca-el-crosto-als-ajuntaments-endeutats.html?cks_mnu_id=561

CiU de Tossa engega una campanya de recollida de firmes per la pujada de l´IBI

TOSSA DE MAR | DDG
El grup municipal de CIU a Tossa de Mar ha posat en marxa una campanya de recollida de signatures contra l'augment "exorbitant" de l'IBI en un 54% que projecta el pla de sanejament de la coalició de govern TU-PSC, malgrat que l'alcaldessa, Gisela Saladich, ja va assegurar que estan fent gestions per evitar l'increment. El manifest que CiU ha començat a distribuir entre els veïns demana al govern que compleixin les promeses sobre polítiques d'austeritat que es van fer durant la campanya electoral i segueixin reduint el volum de despesa pública fins ajustar-la a la capacitat real de despesa corrent del municipi.
Segons la federació, CIU va desenvolupar "un gran esforç de reducció de la despesa ordinària" durant el darrer mandat i destaquen la reducció de les despeses anuals de personal en més de mig milió d'euros, que segons afirmen s'havien "disparat" durant el mandat del PSC-ERC. I consideren que aquest esforç hauria de continuar durant aquest mandat.
A banda de les promeses, el manifest demana que es congelin els tributs fins que la crisi passi i que l'augment de l'IBI serà molt negatiu, "perquè obliga els ciutadans del municipi a fer una contribució extra a les arques públiques d'1,7 milions d'euros anuals que no serviran per generar riquesa, sinó per consolidar i augmentar un volum de despesa corrent totalment insostenible a llarg termini".

.

PER SI ALGÚ NO S'HO CREIA.

2011-07-21T16:26:00.006+02:00

El nou pla de sanejament preveu un increment de l´IBI en un 54 %

L'alcaldessa afirma que s'estan fent gestions per evitar la pujada d'impostos El grup de CiU diu que l'augment tindrà un "efecte demolidor"

La Sala la Nau es va omplir de veïns per escoltar la situació econòmica municipal de mà del nou govern.

CARLES COLOMER
E.B./DDG L'Ajuntament de Tossa de Mar va aprovar per ple la setmana passada un nou pla de sanejament econòmic financer, el tercer en només cinc anys i que tindrà una durada de tres anys. Aquest pla imposat per la Generalitat de Catalunya preveu que l'IBI (Impost de Béns Immobles) tingui un augment del 54 %. Un increment que suposarà elevar el tipus impositiu del 0,649 actual a l'1%.

Aquest fet, segons denuncia el grup municipal de CiU, antic equip de govern, suposarà "un efecte demolidor sobre les economies domèstiques i empresarials de Tossa" i afegeix que la nova coalició de govern (TU-PSC) "no ha previst data de caducitat per aquest increment".

L'alcaldessa de Tossa Gisela Saladich (TU) explica que el nou pla de sanejament diu "clarament que hem de quadrar pressupostos, cosa que no van fer mai els altres -exequip de govern-" i que per això, hi ha un deute "de 3 milions d'euros i cal quadrar aquest any i el vinent". Per tot això, explica que el Pla de sanejament econòmic financer de la Generalitat els marca que cal fer aquesta pujada de l'impost però que per evitar-ho estan fent gestions. Entre elles "veure si alguna persona vol venir a Tossa a fer obres i presenta una llicència i evitem la pujada d'impostos".

I per tant, segons Saladich malgrat aquest increment de més de la metitat, "estudiarem totes les propostes perquè no sigui així". I és que segons l'alcaldessa durant l'últim mandat "no hi ha hagut cap pujada d'impostos i per tant, hi ha diferències en els pressupostos i no quadraven". En aquests moments, l'ajuntament està negociant amb els bancs i Saladich admet que "els papers diuen això de l'IBI, però farem el que sigui per evitar que passi".

I és que la situació econòmica de l'Ajuntament de Tossa de Mar, va marcar ahir una xerrada oferta pel nou equip de govern (TU-PSC) a la Sala la Nau, que es va omplir de veïns interessats a saber la situació de les arques municipals. Entre els temes que es van tractar hi havia també aquest augment de l'IBI però també es va parlar de quin pressupost ha aprovat l'ajuntament i de la situació econòmica amb què s'han trobat els nous socis de govern. I és que segons ja va informar fa uns dies la regidora d'Hisenda, Maria Àngela Pujals (TU) hi ha 4,4 milions d'euros en factures pendents de pagament i això, va provocar que el pressupost d'enguany, aprovat la setmana passada, no tingui inversions directes i que suma 10.072.142 euros al qual s'hi suma un desequilibri entre ingressos i despeses que aquest any serà de 1.142.566 euros.

2 comentaris
#3 - Joan Barril el día 21-07-2011 a las 15:37:46

I no va explicar perquè ha estat l'alacaldessa de tot Catalunya que més s'ha pujat el sou? De 1500 a 3500€. Lamentable, i més com diuen que està l'ajuntament.

#1 - frigori el día 21-07-2011 a las 10:05:00

Espereu-vos, paciència! que a tots us agrada tenir les coses molt ràpid!!! el context que ens espera els propers tres anys serà infernal! Les diferents Administracions que tenim, no tenen ni un duro i deuen molts diners, i qui volen que ho pagui tot???? jajajajajaaa, espereu-vos! us tocarà pagar el patoo!!!!!! i flipareuuu!! temps al temps!!!

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/07/21/nou-pla-sanejament-preveu-increment-libi-54/502739.html

M'abstinc de comentar res, la noticia parla per ella mateixa.

.

CAMBIO DE TERCIO.

2011-07-18T17:45:00.019+02:00

LA DITA DIU QUE “S’AGAFA ABANS A UN MENTIDER QUE A UN COIX”

Mala entrada del nou equip de govern a l’Ajuntament de Tossa, pitjor impossible, 30 dies i escaig i ja se’ls hi veu el llautó, el que tenien que ser alegria, flors i violes, son nervis, romegueres i espines.

La incompetència ha fet el ple, han passat pocs dies i ja s’han tret la careta, els que varen canviar el “Paradís Blau” d’en Marc Chagall amb el “Paradís dels comiats de solters” ara no es reprimeixen en esbombar-ho als quatre vents, la premsa en va plena i no fa cap favor a la marca de qualitat que tenia l’estada a Tossa.

També tenien que donar feina a la gent del poble i el primer que fan és contractar a un foraster amb un sou milionari. Predicaven que nosaltres ens teníem que rebaixar el sou un 25% i el segon que fan és pujar-se’l i ara parlen de pujar l’IBI un 54%.

La chavacaneria, després de quatre anys es torna a imposar, a la premsa no li ha calgut més d’un ple per adonar-se’n, “chapeaux” Nuri Forns per l’article d’opinió al Avui, un gran retrat de la trista realitat. Que aviat te’n has adonat que la que està rabiosa és l’actual alcaldessa, a la fi a qui varen fotre una petada al cul i fer fora de CiU va ser a ella, en té sobrats motius per estar dolguda.

En un principi, em vaig plantejar mantenir-me al marge d’opinar, almenys deixar passar els cent dies que marquen els canons de la correcció, però haig de confessar que la provocació ha superat la meva continència.

Les veritats a mitges indueixen a manipular la informació i això es una de les especialitats de l’alternativa, desafortunat pamflet del TU.

Primer de tot vull agrair que mercè a ells per fi he sabut el que vaig cobrar el passat mes de maig, 1.138,66€, és el mes que he cobrat més dels quatre anys, encara que si hi descompto els 428 € de l’ordinador que vaig comprar per el Museu Municipal, del qual adjunto documentació, em quedo amb 710,66€, a més vaig anar a recollir uns quadres del Museu Municipal al CRBM de la Generalitat de Catalunya a Valldoreix, sense passar cap minuta, com altres tantes vegades he fet. Per llei aquest transport es un transport especial a alt cost, i el que hagués correspost de minuta personal no en tinc ni idea perquè mai en he cobrat cap i me’n he fet un tip de viatges a solucionar temes i a demanar subvencions. Total, que si un taxi a Barcelona son 300 €, doncs deixem-ho amb que em queden 410,66 €, i podria seguir descomptant, però deixem-ho estar, ho vaig fer molt a gust pel meu poble.

Aquest tarannà no ha estat només el meu, ha estat el de tots els meus companys durant quatre anys, l’Alcaldessa anava a Madrid a demanar ajudes i menjava un entrepà per dinar, la Sra. Mundet, al menys en una ocasió, d’un dinar al Bahía amb un advocat va passar una factura a l’Ajuntament de 350 €, i això em consta perque ho varen carregar al pressupost de festes, suposo una vegada esgotat el de protocol d’alcaldia.

I ara resulta que som uns aprofitats, i la “bon vivant” de la política tossenca, la senyora Mundet, agafa les meves àrees i es posa una semi dedicació exclusiva. 24.195 € amb 14 pagues de 1.728,21€ bruts, minutes a part.

Està clar que nosaltres varem optar per fer una política ce contenció i estalvi, i els que hi ha ara tiren milles.

En tot equip sempre hi ha un personatge que té l’encarrec de fer el joc brut, a l’equip del TU i pel que m’ha arribat és la Mª Angels Pujals.

Mª Angels Pujals, et repto a que esbrinis el que he cobrat de l’ajuntament en el total d’aquets darrers anys, tant en minutes, com dietes i despeses de representació, i d’aquí quatre anys fas el mateix amb la senyora Mundet, llavors comparem la feina feta i els gestos i el que ha aconseguit l’un en el període que va del 2007 al 2011 i l’altre del 2011 al 2015, a veure que passa.

S'ESTAN TOREJANT AL POBLE, ARA VE EL "CAMBIO DE TERCIO", AL SETEMBRE ENS CLAVARAN "LA PUNTILLA" I AL CAP DE QUATRE ANYS ESTAREM PER "EL ARRASTRE".

.

SENSE NOVETATS A TOSSA DE MAR

2011-07-17T17:06:00.003+02:00

Sense novetats a Tossa de Mar
16/07/11 02:00 - NURI FORNS

El govern de concentració que volia el TU queda molt, molt lluny
Notícies de ...

Tossa de Mar

“S'ha d'acabar l'enfrontament i el fet de mirar al passat”, proclamava Tossa Unida a les eleccions. Era, certament, un objectiu ambiciós, perquè les baralles a Tossa vénen de molt lluny. Curiositat en el primer ple ordinari. Es respirarà menys tensió?

D'entrada, les protagonistes són les mateixes, només que han canviat de cadira. Som pocs entre el públic, entre ells el cap de l'oposició de Lloret, Marc Fuertes (Millor), que arriba a mitja sessió. Deia Gisela Saladich, flamant alcaldessa del TU, que els de CiU estan “rabiosos”. Així que tinc curiositat quan entra Imma Colom (exalcaldessa per CiU). La veig entrar. Somriu i tot, i saluda alguns que es troba a la sala afectuosament. Deu ser que és bona actriu, o potser això d'estar a l'oposició té un efecte calmant.

Les mostres de nerviosisme arriben, més aviat, per part de l'equip de govern. El regidor d'Urbanisme, Xicu Nadal, en la seva primera intervenció per les ordenances d'obres s'entrebanca, es disculpa (ha tingut algun problema abans del ple) i acaba dient que el de les obres és un tema que el fa posar “nerviós”. Tampoc hi ha més calma al punt d'aprovació de les tarifes d'aigua, un conveni heretat de l'anterior govern que Saladich demana a Colom, en un gir curiós, que sigui ella que l'expliqui.“És aquí el conveni”, diu assenyalant la taula. No s'aprova. L'equip de govern s'absté i CiU hi vota en contra.

Quan aproven els sous, CiU retreu que Saladich, que mentre era a l'oposició va demanar –diu Colom– que es rebaixessin un 25%, ara se n'aprovi un de 3.495 euros bruts. Aquest és un tema que fa mal, i Pilar Mundet (PSC) defensa que l'alcaldessa cobra un sou d'acord amb la seva dedicació perquè s'hi està matins, tardes i nits. Per Colom, “com si vol dormir a l'ajuntament”, però que no ho faci pagar als vilatans.

Amb l'aprovació del pla de sanejament continua la tempesta. Que si la mala situació és culpa del govern anterior, que si el nou govern ofegarà amb la puja de l'IBI... En la intervenció de Colom, Francesc Colomer (PSC) amb prou feines pot contenir-se i sembla que li hagi de saltar a sobre. El tema acaba en una picabaralla entre Saladich i Colom per decidir si efectivament es va reduir un 20% la despesa en serveis o va ser una reducció fantasma. Saladich es va escalfant, demana explicacions a l'interventor, i acaba renyant Colom: “Queda clar? Ja n'hi ha prou de jugar al joc de les mentides!”. Saladich continua in crescendo quan Teresa Moré (CiU) parla de l'increment de l'IBI previst per al 2012: “Ara som el 2011 i queda fora de lloc parlar d'unes puges que seran el 2012. Avui aprovem el 2011!”, diu, ara ben emprenyada. Saladich acaba llegint un escrit que es veu que tenia preparat, en què acusa l'oposició de no col·laborar i d'haver amenaçat bancs i caixes el 2006. El govern de concentració, un altre objectiu del TU, queda molt, molt lluny.

http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/435438-sense-novetats-a-tossa-de-mar.html

EM DIC CATALUNYA I SOC UNA NACIÓ

2011-07-17T12:09:00.003+02:00

Concentració de Rolls Royce a Tossa de Mar - Maig de 1978.

2011-07-14T20:52:00.018+02:00

MENTIDERS!!!!!!!!

2011-07-13T17:59:00.007+02:00

CONTRACTACIÓ TOTALMENT INNECESSARIA, INCONVENIENT E IL·LEGAL; JUSTIFICADA AMB MENTIDES QUE ATENTE'N CONTRA LA INTELIGÈNCIA DELS TOSSENCS. MOLT MAL COMENÇAMENT DEL NOU AJUNTAMENT, I PEL SETEMBRE EN VE UNA DE GROSSA.

Primer de tot, el Pla de Sanejament Municipal de l’Ajuntament de Tossa desaconsella la contractació de nou personal a l’Ajuntament.

El càrrec de sergent de la Policia Local va ser exclòs del catàleg de llocs de Treball del Pressupost Municipal.

És cert que hi ha interposat un recurs al Contenciós a on l'afectat reivindica “els seus drets”, però no hi ha sentència i per tant cap obligació de readmetre’l.

Senzillament l’han agafat perquè es amic de ... i parent de ..., i tot això amb una greu repercussió a les arques municipals, diners que paguem tots els contribuents.

Però com va dir en una ocasió algú que ara no cal mencionar, la culpa no és de la Gisela ni del seu equip. La culpa és del poble que els ha votat.

____________________________________________________________________________________

Tossa afirma que el sergent reincorporat tenia excedència
Destaquen que tot i la reincorporació d'aquest policia el cost de la policia municipal aquest any serà menor

TOSSA DE MAR | JORDI VERA L'Ajuntament de Tossa de Mar ha volgut respondre les acusacions que va fer el grup municipal de CiU sobre la contractació d'un nou sergent de la policia local que costaria 61.677,30 euros anuals afirmant que es tracta d'un treballador que tenia una excedència i que havia sol•licitat el reingrés. A més, destaquen que amb la reincorporació d'aquest policia i els moviments dins del cos, el cost de la policia municipal aquest any serà d'uns 55.000 euros menys que l'anterior.

Cal recordar que CiU va denunciar aquesta setmana que el nou govern bipartit de TU i PSC ha estrenat la seva acció de govern augmentant la plantilla de personal amb una nova plaça de sergent. Segons van explicar fonts municipals, el sergent es trobava en situació d'excedència voluntària i va demanar el reingrés. El govern de CiU li va dir de paraula que sí, però no li contestava. I l'interessat va decidir interposar un recurs al contenciós. Després que el govern convergent no inclogués la reincorporació del sergent en la relació de llocs de treball, l'interessat va tornar a demanar el reingrés per segon cop. I van arribar les eleccions.

El nou Ajuntament ha considerat que el funcionament de la Policia Local s'havia de corregir, perquè mancava un nou comandament i reestructurar l'escala de comandaments. Per això, ha reincorporat el sergent que estava d'excedència i ha modificat part dels llocs de la plantilla, que es van haver de canviar i elevar de càrrecs algunes persones, de manera temporal, per suplir-ho. Ara, aquests augments s'han tornat a deixar com estaven.
Així, doncs, segons fonts municipals, el cost total de la plantilla, malgrat la reincorporació del sergent serà menor que l'any anterior. L'explicació és per la redistribució de tot el cos i la baixada d'alguns càrrecs. El cost de la policia local el 2010 va ser de 857.380,30 euros i aquest any serà de 801.382,27 euros, tal com s'aprovarà als pressupostos aquesta setmana. El que suposa, doncs, una disminució de més de 50.000 euros. El sergent cobrarà uns 48.000 euros anuals bruts, tot i que el cost per l'Ajuntament serà de 61.677,30 euros.

7 comentaris
#7 - Botellicas el día 13-07-2011 a las 16:30:19
Si este sargento fuera a arreglar algo .... Pues bueno, seria un precio razonable. Pero este pueblo es muy pequeño y se acaban sabiendo las cosas. Todos sabemos quien es de donde viene y donde ha estado este tiempo.... Tossa tiene la Policia q se merece pq tiene los políticos q ha votado. Srs!! Vuelve la subasta de coches con galones de sergent!!

#6 - Maria12 el día 13-07-2011 a las 15:08:1
4
L' alcadessa de Tossa , l'hi surten molt bé els comptes. Es puja el seu sou i baixa els de l' oposició( tinc entes que quan estava a l' oposició sense fer res cobrava el doble) . Puja el sou del sargent de la polícia i baixa el sou d' altres polícies. Que serà la propera alcaldada pujar els impostos dels tossencs? Clar amb aquests sous és lógic però ha pensat que aquesta temporada es molt dolenta i potser no els podrem pagar... Ella si amb aquest sou... Pero no tothom cobra aquest sou treballant més que ella. Jo l' hi vaig donar confiança pero veig que m' he equivocat molt. Són uns mentiders i només pensen amb ells...

#5 - Extremeño el día 13-07-2011 a las 12:57:12

-Por favor !!! Policía sin carnet, Policía sin graduado, Policía sin escuela de policía, policías policías y policías. Ya está bien, todos de vigilantes y se terminó el problema.

#4 - TOSENCA el día 13-07-2011 a las 10:05:34

2L'alcaldessa 3495€ per 14 pagues, quan pormetia que no pujaria sous. La resta de regidors 1200€ (més la seva feina particular, és a dir, 1200€ extres cada mes). I l'oposició castigada amb 250€ (abans eren 450€). I ara resulta que tornen a contractar un sergent (que el poble de Tossa recorda amb poca estima) amb un cost de més de 60000€! Si sumem alcaldessa més sergent, 110000€ l'any. D'on treuen això de reduir pressupost? PORU ENGANYS

#3 - manu toledo el día 13-07-2011 a las 09:05:59

1Sr sanchez, Si usted soluciona los problemas que crean los policías que están en los bares bebiendo cervezas aún será barato. Pero si viene a cobrar e irse a su casa ya puede irse por donde ha venido. En tossa estamos cansados de ver a los mismos policías bebiendo cervezas y no pasa nada.

#2 - Bardenit el día 13-07-2011 a las 09:05:42
3
El día q alguno de estos 'agentes " tengan un problema y sean denunciados, tendrán problemas serios tanto ellos como los políticos q los armaron, como los q les consienten esta situación.y el q no tiene carnet ha estado ejerciendo 4 años de cabo impuesto a dedo! Por que no han pasado por la academia? Entonces: no don policias? No?

#1 - lluis .. el día 13-07-2011 a las 08:26:12
1
Lo que tiene que hacer el ayuntamiento es regular los agentes que tiene.1 no tiene carnet de conducir (increíble ) otro sin graduado escolar y muchos no tienen el titulo de la academia de policía y llevan pistola. Es normal todo esto ?

http://www.diaridegirona.cat/comarques/2011/07/13/tossa-afirma-que-sergent-reincorporat-tenia-excedencia-cost-policia-sera-menor/500938.html

DONDE DIJE DIGO, DIGO DIEGO.

2011-07-10T13:26:00.006+02:00

A mi no em surten els números, si els regidors de l'Equip de Govern han de cobrar un 30% menys del que cobrave jo, tindrien que cobrar entre 600 € i 700 €, i no 1200 €.

La nova alcaldessa de Tossa de Mar es dobla el sou
Paral·lelament, s'abaixen més d'un 30% els sous dels regidors i es marca un màxim a cobrar per l'assistència a les reunions

Gisela Saladich (TU) s'apuja el sou fins als 3.495 euros perquè tindrà “dedicació exclusiva”

Tossa de Mar
L'alcaldessa de Tossa de Mar (Selva), Gisela Saladich (TU) s'ha apujat el sou fins als 3.495 euros perquè, segons ella, tindrà “dedicació exclusiva”. L'exalcaldessa Imma Colom (CiU) només feia mitja jornada pel que percebia un sou de 1.500 euros. “Jo no és que m'apugi o m'abaixi el sou sinó que he demanat la dedicació exclusiva perquè estic les 24 hores a l'ajuntament i, per tant, tinc el dret de cobrar-ho”, ha apuntat Saladich. Paral·lelament, l'alcaldessa ha explicat que els sous dels regidors s'abaixen més d'un 30% i ha explicat que, tant l'equip de govern com l'oposició, tindran un màxim a cobrar per l'assistència a les reunions: els regidors fins a 1.200 euros i l'oposició fins a 250 euros.
Gisela Saladich, la nova alcaldessa de Tossa de Mar de la formació Tossa Unida es doblarà el sou fins als 3.495 euros perquè segons ha explicat tindrà “dedicació exclusiva”. L'exalcaldessa convergent, Imma Colom, tenia un sou de 1.500 euros perquè només feia mitja jornada. Per això, Saladich ha apuntat que no s'apuja el sou sinó que ha demanat la dedicació exclusiva pel que té dret a cobrar aquesta xifra. “Jo estic les 24 hores a l'ajuntament, no faig res més, per tant tinc dret a la dedicació exclusiva”, ha subratllat Saladich.
L'alcaldessa ha explicat que paral·lelament els sous dels regidors s'abaixen més d'un 30% el que representa que, tant l'equip de govern com l'oposició tindran un màxim a cobrar per l'assistència a les reunions. Els regidors percebran fins a 1.200 euros i l'oposició fins a 250 (abans en cobraven 415). Saladich ha destacat que en l'anterior legislatura hi havia regidors que arribaven a cobrar fins a 2.000 euros al mes, sumant les reunions i les regidories. “Ara això no passarà perquè hi hagin les responsabilitats que hi hagin tothom té la mateixa arrencada”, ha remarcat Saladich.
Darrera actualització ( Dissabte, 9 de juliol del 2011 21:52 )
DESAR AQUESTA PÀGINA A:

COMENTARIS

MATEU SOLÀ VILADELMÀS (BARCELONA)
Algú de Tossa pot explicar si aquesta pàjara té alguna carrera universitària que la faci apta per ser alcaldessa, o és una analfabeta funcional que s'ha dedicat a la política perquè no servia per cap altra cosa, i a més dels 3500 euros del seu sou s'hauran de pagar els sous dels assessors que facin la seva feina?
Diumenge 10 juliol 2011, 00:04

JAUME INDE (TARRAGONA)
l'ort del padri agafar i fugir! felicitas alcaldesa, mentres durí a embutxacar tot el que puguis , que mes val per tu que per un altre que no coneixes,oi? ! un altre que tambe te "vocacion de servicio"uiiiiiiiiiiiiii iiiiiiiiiiiiiii iii
Diumenge 10 juliol 2011, 01:01

JAUME INDE (TARRAGONA)
"els regidors fins a 1.200 euros i l'oposició fins a 250 euros."....uiiiiiiiiiiiiii es veu que els de la oposicio no cal que cobrin gaire, millor que no vaiguin a als plens ni las reunions! així las coses (sence oposicio) s'ha arreglan al gust del cuiner/a! arsaaaaa ( suguereixo que als de la oposicio els hi fotin un parellde multas cuan vaiguin ambcoche al ajuntament per no portarlo prou net, i altres cosetas per lé stil , aixi l entre la discriminacio de sous i las multas tot anira als plens com una basa d'oli! jejejejeeeee

24Hores diu que esta a l'ajuntament , aixi siiii!!!! jojojojooooo i tan que siiii!!!!quin amor al carreg( poltrona), amb la cara que fa a la foto ja paga!

http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/433227-la-nova-alcaldessa-de-tossa-de-mar-es-dobla-el-sou.html?cks_mnu_id=561

AMB UN PAM DE TELESCOPI.

2011-06-16T16:37:00.007+02:00

I el cel es va ennubolar,i aixì ens vam quedar, amb un pam de telescopi i sense veure l'eclipsi.

Visca l'Imma.

2011-06-15T17:09:00.006+02:00

DISCURS DE L'IMMA EL DIA DE LA PROCLAMACIÓ DEL NOU AJUNTAMENT.

Bon dia a tothom

L’obertura del nou mandat al que assistim suposa cloure el que ens precedeix, del qual n’hem estat compromesos protagonistes en un seguit de reptes i dificultats. A entomar-los el millor possible, al peu del canó, hi hem estat un equip que fent pinya ens hem crescut plegats i en sortim amb la satisfacció de la feina ben feta i més enfortits en la nostra amistat consolidada de compartir amb il·lusió un intens i continuat projecte. Aquella que neix de passar moltes estones i superar plegats les bones i les no tan bones. Moltes gràcies, Ma. Teresa Moré, Assumpta Margenats, Josep Colomer, Joan Antoni Hervías, Quim Coris, Emili Oller; moltes gràcies a tots per la vostra extraordinària labor en favor de Tossa i personalment per la vostra constant companyia. Ens ha unit l’esperit de tirar endavant el poble. En aquest ferm i constant propòsit hi hem esmerçat temps i esforços de tot ordre. Molta il·lusió i algun sacrifici personal i familiar. Va forçosament unit a l’ofici públic compromès.

Hem cregut des del primer dia i hi hem apostat tot el mandat, en la projecció turístico - empresarial de la nostra comunitat i en el benestar de les persones del nostre poble. Ensems al turisme, hem cuidat l’esport i la cultura. N’estem contents. Un darrer eix capital ha marcat per necessitat i sentit del deure la nostra actuació política: l’economia municipal.

Aquesta última obligats sense opció possible a causa de la devastada situació en què ens vam trobar la hisenda municipal. Hem acinturat les nostres polítiques en un estricte marc d’austeritat absoluta, havent de renunciar contracor a moltíssimes actuacions perquè els mandataris anteriors s’havien malgastat allò seu i allò futur. Encara avui estem pagant els excessos de l’anterior alcaldessa socialista. Si fora com a Escòcia avui es trobaria en el punt de mira en l’exigència de responsabilitat del seu govern. Hem estat intensament condicionats per aquesta circumstància i déu n’hi do el que hem redreçat, però s’ha de seguir treballant. A 31/12/2007 el deute global superava els 21.000.000 €, d’aquests n’hem pogut rebaixar 10.000.000 €. Però malauradament encara falta molt perquè els vilatans de Tossa puguin viure alliberats de la llosa del deute concertat per l’equip de Pilar Mundet avui novament al poder. Encara comprometrà severament el mandat actual, i els que vindran, a l’hora de proveir els serveis que el poble necessita.

Vull confessar-vos que m’he sentit satisfeta de ser alcaldessa d’un poble encisador que m’ha acollit i sincerament us dic que durant aquests quatre anys he treballat, a pesar del que han volgut fer creure els nostres adversaris polítics, amb humilitat, vocació de servei públic i amb volguda transparència, han estat nord de la meva actuació i del meu equip tal i com ho vaig anunciar en la sessió d’investidura l’any 2007.

La Gisela Saladich ens ha convidat a col·laborar formant un govern dit de concentració. Hem sospesat la proposta, però no l’hem poguda acceptar perquè entenem que un govern de concentració ha d’estar format per les dues llistes més votades, les quals són l’expressió de la voluntat popular. Des del moment que la Sra. Saladich ens comunica que el PSC li dóna l’alcaldia per 4 anys, entenem que és incoherent acceptar de governar amb el PSC perquè les nostres divergències són profundes, tant per raons ideològiques com per la manera que van gestionar el poble en l’anterior mandat.
Per tant, pensem que en aquest escenari el que ens correspon és assumir una bona oposició.

També és cert que el pacte ofert era veritablement inassumible també per altres poderosos motius: perquè obvia, desconsidera i passa per alt el més important d’una democràcia: la voluntat d’un poble.

No podeu oblidar ni menystenir que el poble de Tossa, en la seva gran majoria, ha apostat a les urnes en favor de la nostra formació: CiU. Qualsevol exercici de govern, qualsevulla aliança, ha de considerar aquesta voluntat popular.

Si tot i això TU i PSC, amb l’aritmètica, burlen aquests resultats i se situen esquenes de la veu del poble i del que vol, nosaltres contracor, perquè no ho podrem evitar, però dignament, perquè ens devem a la comunitat, farem oposició. I l’exercirem amb els nostre principis, entre els quals destaca transparència. I serem durs fiscalitzadors de les seves actuacions. Som lluitadors i servadors dels interessos col·lectius del nostre poble i ja hem demostrat que ho podem fer des de l’exercici de govern i des de l’oposició.

Més haguera valgut tenir com a objectiu de les negociacions preelectorals la defensa de la voluntat i l’interés general i no l’afany de poder i la obstinació per desbancar a qualsevol preu el govern. Tampoc honora que en tot aquest procés s’hagi negat repetidament, i públicament, no pactar amb PSC per acabar fent finalment just el contrari del que fins ahir es prometia. Falta paraula. Aquestes reprovables actuacions alimenten malauradament el descrèdit a la classe política i la desafectació tan tristament actual.

Tanmateix,que qui assumeixi el govern (TU i PSC, PSC i TU,) haurà d’afrontar amb seny aquesta noble comesa. Desitjo per l’estima que tinc al nostre poble al que ens devem, que les seves decisions siguin encertades, sensates, justes i eficients. Tot això en pro de Tossa.
I tan de bo que puguin complir algunes de les promeses electorals fetes bo i sabent-ne la impossibilitat de compliment, mostra de frivolitat envers la informació al poble.

Una cosa més demanem i desitgem. Que cesseu en el joc brut de la difamació, les falsedats i les acusacions gratuïtes amb necis objectius. Malgrat que el temps posa, mica en mica, dia a dia, les coses al seu lloc no pot admetre’s cap mena d’admissió, ni la més mínima fisura.
El dret a la veritat i a la informació veraç que assisteix als ciutadans i el bon nom i l’honor que mereixem les persones ha de ser escrupolosament respectat per tots i per tothom, començant i majorment encara per qui aspira, o ostenta ja, un càrrec públic. Demanem doncs tolerància zero cap a aquests necis comportaments difamatoris que heu protagonitzat en campanya perquè malgrat que els afectats estem ben lliures de consciència no resulten gens edificants aquestes conductes de perniciosos efectes.

Que la sort acompanyi les formacions que s’han associat per formar govern. Que hi posin seny, judici i molt bona voluntat. Si és així ens hi trobareu. Ànims pel repte. Perquè és un gran honor representar aquest poble.

Nosaltres, els regidors electes de CIU, treballarem des de l’oposició per representar dignament a tots aquells que han dipositat la seva confiança en nosaltres.
Prometem des d’aquest hemicicle que farem una oposició responsable i seriosa i col·laborarem en tot allò que sigui bo per tirar el poble endavant.

Perquè Tossa s’ho mereix !

Visca Tossa!
Salut!

Com deia en Refeques, no es pot matar tot el que és gras, i això és el que ha succeït, la llista de CiU no ha estat víctima de la mala gestió,ha estat víctima d'uns policies emprenyats, d'un Comitè d'Empresa que va fer malament els deures, d'uns nens que un dia no varen saber organitzar un Casal d'Estiu i que buscaven un protagonisme que ni se’ls hi ha donat ni se’ls hi donarà, d'uns vells votans que sovint venen a cobrar el vot en forma de prebenda, d'un treballador desmarat i "chupoptero", com diria el millor dels José MªGarcía, a qui es va posar a ratlla, etc.

Tant li fa.

A la senyora Saladich li han pogut més les ànsies i la poltrona que el seny,i farà quatre anys i prou, si és que ... hi arriba, s'ha aliat amb el diable i això li estroncarà la progressió aritmètica que portava, 1, 3, 5, ... i cap avall. La Pilar Mundet és un mal soci i la Gisela ho sap molt be.

A CiU els hi ha fet un gran favor, nosaltres varem trobar un gos molt gros que hem amagrit però no eliminat del tot, però ella es troba amb dos gossos més, un a la Generalitat i un altre al Govern Central que equival a dir Diputació. Ara toca oposició pausada, deixar fer, que s’enfonsin en la frustració de no poder fer res per manca de recursos, amb la ingrata decisió d'haver de pujar els impostos a una població que està patint les vaques flaques de la crisi i a la quotidianitat de tots aquets que cada quatre anys voten a un partit diferent, perquè mai en hi ha cap que els hi fa les coses al seu gust.

Churchil va dir que les actituds son més importants que les aptituds, tots set durant quatre anys hem donat tot el que hem pogut, l'Imma ens ha deixat fer i per aquest motiu a totes les àrees hi ha hagut activitats i millores, i molta gent ens ho ha reconegut i per aquest motiu una vegada més hem sigut la llista més votada, i ho dic en primera persona perquè jo m'hi sento totalment identificat i solidari amb els que han sigut els meus companys, tot i no haver anat a la llista.

Imma, MªTeresa, Joan Antoni, Assumpta, Emili i Quim, des de aquí vos vull fer arribar tot el meu suport. Sort i alegria que aquets quatre anys ens farem un fart de riure!.

APLEC 2011

2011-06-05T11:50:00.004+02:00

FESTIVAL D'IMATGES CURT-CAT GIF. Reflexos de la realitat cultural catalana: Llengua, cultura i país.

2011-05-17T17:38:00.011+02:00

HOMENATGE AL POETA - MANUEL VILÀ I DALMAU.

2011-05-15T20:03:00.009+02:00

Per tercer any en les Jornades Culturals de Sant Jordi, amb la coordinació de l’arxiver municipal en David Moré, varem homenatjar a una persona rellevant de la cultura tossenca.
L’opuscle va ser escrit per Fidel Aromir, marit de la Carme, neta del poeta, també hi va assistir la Silvia, l’altre neta i molts amics i familiars que varen omplir la sala de gom a gom.
L’acte va ser entranyable a on tots ens hi varem sentir molt a gust, amics de la família i un besnét del poeta varen rememorar algunes de les poesies de Manuel Vilà i Dalmau.

1956, L'ANY DE LA FRED.

2011-05-10T22:19:00.006+02:00

l'ANY 1956 FOU L'ANY DE LA FRED, la conferència va anar a càrrec dels metereòlegs Fran Hervías i Dani Ramirez.

PREMI GINESTA 2011

2011-05-02T19:37:00.013+02:00

Aquest any el Premi Ginesta que cada any concedeix la Associació Amics de Tossa Grup Unesco fou per TVT. La taula fou presidida per Mª Eugenia Serrat, Mariano Sánchez i Vicens Gascons.

De les mans de la Presidenta d'Amics de Tossa la Sra. MªEugènia Serrat, recollí el premi en nom de TVT Vicens Gascons.

En fou depositària la Sra. Gomis, vidua de Marcel·lí Cuatrecases.

FIRA DE SANT JORDI 2011 - LLIBRES, ROSES I ROCK AND ROLL

2011-05-01T20:33:00.013+02:00

PREMIS RECERCA 2011

2011-05-01T20:30:00.000+02:00

El passat 14 d'abril s'inauguraren les Jornades Culturals de Sant Jordi 2011

Presidit per la directora de l'IES Sra. Conxa Martínez Chueca.

Es celebrà l'acte de la presentació i entrega dels Premis Recerca als alumnes de segon curs de batxillerat de l'IES.

Premi AMPA de l?IES a Roger Collet Vidiella per el treball "El síndrome de Gilbert".

Premi Ajuntament de Tossa a Cristina Bartrés Gordils pel treball "La maqueta de la Vila Vella de Tossa".

Premi accèsit AMPA IES a Cristina Maynau Hernández pel treball "S'ha escrit un crim".

Premi accèsit Ajuntament a Eva Pujol Vivó pel treball "Escola primaria a Tossa de Mar des del segle XX".

Can Ganga, CI dels Fars, Etc. I qui ho manté tot això?

2011-03-14T09:58:00.008+01:00

ÚLTIMA ACTUALITZACIÓ DILLUNS, 14 DE MARÇ DE 2011 05:00 H
Ortega avisa que alguns ajuntaments no podran mantenir els nous equipaments

La vicepresidenta alerta que hi ha consistoris que 'han estirat més el braç que la màniga'

La vicepresidenta del Govern, Joana Ortega, ha advertit aquest diumenge que alguns municipis catalans podrien tenir problemes per mantenir els grans equipaments construïts els darrers anys perquè 'sovint hem estirat més el braç que la màniga'. Ortega ha recordat que el Govern abordarà la llei de governs locals perquè els ajuntaments 'estan assumint cada cop més competències amb menys recursos' i cal veure 'qui pot exercir amb més eficiència les competències i els serveis que necessita la gent'. La vicepresidenta ha insistit que el Govern buscarà mesures que garanteixin la bona marxa i l'eficiència dels ens locals i que l'aprimament de l'administració també s'ha de fer des dels ajuntaments.

Ortega ha advertit que els darrers anys a Catalunya s'ha seguit una política de construir grans equipaments i que 's'ha estirat més el braç que la màniga', per la qual cosa creu que ara molts pobles i ciutats podrien tenir problemes per mantenir aquestes noves infraestructures, en un context en què 'l'administració més propera està assumint cada cop més competències sense tenir prou recursos'.

La vicepresidenta del Govern ha dit que el Parlament abordarà la llei dels governs locals que marcarà 'qui pot exercir amb més eficiències les competències i serveis que necessita la gent'. Tot i que Ortega no ha concretat quan es podria impulsar aquesta llei, sí que ha apuntat que mentrestant el Govern buscarà mesures 'per garantir la bona marxa i eficiència dels ajuntaments'.

Ortega ha insistit que el principi d'austeritat que ha de permetre aprimar l'administració també s'ha d'aplicar als ajuntaments, la qual cosa implica també, segons ha dit, prioritzar aquells projectes socials i que afectin la vida de les persones, 'per damunt de les infraestructures'. La vicepresidenta ha criticat novament el govern espanyol perquè és 'incapaç d'abordar ara el finançament local i ho relega a finals d'any'. En aquest sentit, ha afegit que 'els preocupen més les eleccions que el món local'.

.

EL MEU PAS PER SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, UN VIST I NO VIST.

2011-03-11T20:19:00.003+01:00

EL MEU PAS PER SOLIDARITAT CATALANA PER LA INDEPENDÈNCIA, UN VIST I NO VIST.

Decepció, aquesta és la paraula amb la que vull iniciar aquest escrit, perquè amb aquesta decepció s’han esvaït moltes il•lusions posades en un projecta.
Després d’assistir a la manifestació del 10 de juliol, molts varem creure que Solidaritat Catalana per la Independència era el proper pas a seguir per assolir la independència de Catalunya, per això quan un destacat membre d’Òmnium em va trucar i em va suggerir que donés suport a aquest embrió, no m’ho vaig pensar dues vegades. No tan sols hi vaig donar suport, si no que m’hi vaig adherir aportant la quantitat de 50€.
El 28N Solidaritat es va presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya com una Coalició Electoral integrada per sis partits politics, el Partit Socialista d’Alliberament Nacional, els Verds-Alternativa Verda, Catalunya Nació i Independència i Democràcia Catalana. Els objectius eren ben clars, els de crear una plataforma transversal i vertebradora del independentisme que ens tenia que portar a assolir la Independència de Catalunya. Les eleccions es varen celebrar i varen anar com varen anar i s’obtenien els quatre diputats, a partir d’aquí ... .

Segons la llei electoral espanyola la vigència legal de Solidaritat Catalana per la Independència finalitzà passades les eleccions al Parlament de Catalunya.
Solidaritat per la Independència és un partit creat a corre cuita per Alfons López Tena i l’Uriel Bertrán per poder entrar a formar part a la coalició de partits que composaven Solidaritat Catalana per la Independència. Ni tan sols pogueren inscriure el partit com a Solidaritat Catalana ja que en el registre de partits ja hi consta un partit amb aquest nom.
L’embolic ve quan i sense avisar els senyors López Tena i Uriel Bertran absorbeixen els adherits de Solidaritat Catalana per la Independència, coalició electoral, i els integren a Solidaritat per la Independència, partit polític. El passat mes de gener em varen carregar al banc una quota en nom de Solidaritat per la Independència de 50€.

Tot plegat seria irrellevant si les coses s’haguessin fet tal i com es tenien que fer, però no va ser així i la manipulació ha arribat a uns límits insuportables.
Els impulsors i dissenyadors de Solidaritat per la Independència, López Tena i Uriel Bertran, intenten l’estratègia de col•locar a tota la gent de la seva confiança en els càrrecs de SI, però la democràcia interna en que disfressen el funcionament del partit fa que la presentació de candidatures alternatives a les oficialistes faci trontollar les seves pretensions en els òrgans comarcals i regionals i no assoleixin els pretesos resultats en un 100%.
La por a que es repeteixi el fenomen en la elecció dels òrgans directius del partit en el Congrés els impulsa a iniciar una campanya mediàtica pels diferents corrents a la xarxa d’internet, l’estratègia empleada per desacreditar als rivals és un joc brut, rastrer i mancat d’ètica. Ho fan amb tant malament com saben i el partit es trenca.

Em sento enganyat, mai se’m ha demanat militar a SI, perquè a un partit polític si milita, no t’hi adhereixes. Discrepo totalment de la seva estratègia i del que en diuen purisme, purisme és el meu i el de tants catalans que volem la independència de Catalunya i hi volem anar units i sense sectarismes, acotant punts de partida i no censurant accions passades.
A no trigar i quan sàpiga a on dirigir-me aclariré la meva situació a SI, tan si tinc que tramitar una baixa o com si es simplifica a desfer un malentés.

RUA DE CARNAVAL 2011 - 1ª part.

2011-03-07T22:19:00.014+01:00

EXTRATERRESTRE.

BLANC I NEGRE.

NESPRESSO.

SANT FERMI.

SOR BICICLETA.

COLLA TRIBULETE.

RUA DE CARNAVAL 2011 - 2ª part. COMPARSES.

2011-03-07T19:55:00.040+01:00

COLLA ELS DRACS de Tossa.

COLLA EL CASAL DE L'OBRERA de Lloret.

COLLA ELS QUATRE GATS DE St. Feliu de Guixols.

COLLA EL PORRÓ QUE NO PARI de Sant Feliu de Guixols.

LA CANYA GUAPA de Tossa.

RUA DE CARNAVAL 2011 - 3ª part. CARROSSES.

2011-03-06T23:19:00.046+01:00

Colla Sant Andreu Salou de Campllong.

Colla Canya i Conya de Tossa.

Colla els Caçafantasmes de Llagostera.

Colla els guapus de Tossa.

Colla Els Trempats de Llagostera.

Colla TiK Tak de Tossa.

LA RUADA D'EN XOXA

2011-03-06T21:35:00.027+01:00

Hostalric i Breda.

2011-02-06T14:33:00.026+01:00

HOSTALRIC.
El Montseny i el Castell de Montsoriu, i Hostalric vist des de la fortalesa de Hostalric.

BREDA.

El Monestir de San Salvador.
En monestir de Sant Salvador és un monestir benedictí fundat l’any 1038 per Guerau de Cabrera i Ermessenda, Vescomtes de Girona. L’església conserva el seu campanar romànic del segle XI de 32 m. d’alçada, i la resta és d’estil gòtic ( segles XIV fins a XVI).

Museu Municipal Josep Aragay.
Ubicat dintre l'esglèsia romànica de Santa Maria, antiguament esglèsia parroquial de la que la seva construcció es situa al seble X al XI.

El forn de Breda.

Peregrinatge 2011

2011-02-01T19:39:00.001+01:00

Peregrinatge de tossa 2011

View more presentations from selvadetossa.

Power Point de Marc Bred.

RECUPERANT L'ESPLENDOR DEL CASTELL DE MONTSORIU

2011-01-29T19:01:00.025+01:00

HISTÒRIA
És documentat des del 1002 en la donació de terres al monestir de Sant Cugat del Vallès. L'any 1033 es produïx el casament d'Ermessenda de Montsoriu, filla d'Amat de Montsoriu, vescomte de Girona, amb Guerau I de Cabrera, fundadors del monestir de Sant Salvador de Breda, centre del vescomtat dels Cabrera-Girona, anomenant-se en una donació de l'any 1053 el castell de Soriu i canviant definitivament el títol de vescomte de Girona pel de Cabrera a partir de Guerau III(1145-1180).
Els senyors del castell van estar relacionats amb la Conquesta de Mallorca a través del vescomte Guillem de Montsoriu, a les ordres del rei Jaume I. El cronista real Bernat Desclot, l'any 1285 es refereix al castell en aquests termes:
« ...E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món...[1]
»

Fou residència dels vescomtes de Cabrera, vivint èpoques de gran esplendor quan aquests senyors posseïen grans extensions de terres i castells, que anaven augmentant per la seva fidelitat amb els reis.
Pere el Cerimoniós, l'any 1356, va crear per a ells el nou comtat d'Osona, que fou donat pel rei a Bernat III de Cabrera, que es va aixecar en armes contra Pere III a la mort del seu pare Bernat II. Acusat per la reina Elionor de Sicília i els nobles aragonesos que conspiraren contra ell, va ser decapitat a Saragossa el 1364). La lluita va durar fins a la mort del vescomte i fou el seu fill Bernat IV de Cabrera, qui va signar un acord amb Pere III el 1372 i més tard un segon l'any 1381, aconseguint recuperar les possessions de la família.
A partir del segle XV, va sofrir una decadència progressiva pel trasllat de residència de la família al castell de Sant Joan de Blanes i sobretot pels estralls de la Guerra dels remences durant els anys 1462-1472.
Per consell del rei Ferran el Catòlic, la vescomtessa Anna de Cabrera es casà l'any 1480 amb el cosí del rei, Fadrique Enríquez i pel fet de no haver tingut descendència passà el vescomtat al nebot del seu marit Luis Enríquez l'any 1515.
Entre els anys 1566-1574, degut als grans deutes acumulats pels Cabrera, es veuen obligats a la venda dels seus bens a Francesc I de Montcada,
Escut dels Cabrera a la font gòtica de Blanes
comte d'Aitona, passant a diferents famílies fins que l'any 1757 pertany als ducs de Medinaceli. Fou ocupat per les tropes franceses durant la Guerra del Francès els anys 1808-1814 i més tard també l'ocupen els militars a la Primera guerra carlina (1833-1840). En aquesta ocupació es trobava Pau Piferrer, el qual va deixar escrit sobre el castell:
« Ocupa la cima (del turó) un vasto castillo gótico del cual subsisten aun algunos lienzos de muro con dos torrecillas, al paso que una completa desolación confunde en las habitaciones interiores columnas derribadas, corredores en pié y arcos góticos que se dibujan en la atmósfera de resplandor de luna.
Wikipedia.

El castell de Montsoriu obre les portes al turisme cultural
Aquest dissabte el conseller Mascarell inaugurarà les obres de restauració que permetran fer-hi visites guiades els caps de setmana
Una quinzena de guies formats per la Gabella donaran les explicacions en quatre idiomes
27/01/11 02:00 - ARBÚCIES - XAVIER CASTILLÓN
El castell de Montsoriu ja no serà una fortalesa infranquejable: ara serà possible visitar regularment el que està considerat el millor castell gòtic de Catalunya i gaudir de les impressionants vistes. Això ha estat possible gràcies a les obres de restauració que s'hi han portat a terme i que s'inauguraran aquest dissabte a les dotze del migdia en un acte presidit pel conseller de Cultura, Ferran Mascarell, al qual també assistiran el secretari general del departament, Xavier Solà; el director general de Patrimoni, Joan Pluma; representants de l'Estat, la Diputació i el Consell Comarcal de la Selva, i els alcaldes d'Arbúcies, Breda, Sant Feliu de Buixalleu i Riells i Viabrea, entre altres integrants del patronat gestor del castell, com ara la seva activa associació d'amics.
Concert a Montsoriu
L'acte oficial d'inauguració, que inclourà una actuació de l'Orquestra Jove de la Selva, no està pensat per al públic en general, que no haurà d'esperar gaire per visitar el castell, ja que les visites guiades concertades a la fortalesa començaran el primer cap de setmana de febrer. De moment, només es podrà visitar el castell els caps de setmana, fent les reserves a través del web del castell: www.montsoriu.cat. Les entrades costen 5 euros, 3 euros per als nens de 6 a 14 anys, i l'accés és gratuït per als més petits. A l'estiu és molt probable que hi hagi visites guiades alguns dies entre setmana, però no tots, entre altres coses, perquè al castell continuen havent-hi obres de reforma i també intervencions arqueològiques. A partir del setembre vinent el castell s'obrirà també a les escoles. En qualsevol cas, el castell només es podrà visitar en grup i amb un dels guies que han estat formats pel Museu Etnològic del Montseny la Gabella, gràcies a un conveni entre el Consell Comarcal de la Selva –propietari d'aquest castell de titularitat pública– i l'Ajuntament d'Arbúcies. Aquesta quinzena de guies de la zona, que s'organitzaran en diferents torns, donaran explicacions sobre la història del castell i la seva reconstrucció en català, castellà, anglès i francès. La previsió és que hi hagi visites cada hora: 14 visites i unes 500 persones cada cap de setmana. Les visites començaran a l'antic cos de guàrdia, convertit en recepció del castell, i acabaran a la gran cisterna que hi ha sota el pati d'armes. L'únic inconvenient és que, des del pàrquing fins a la porta del recinte, situat sobre un turó de 649 metres d'alçada, hi ha una passejada de mitja hora. “L'obertura al públic de Montsoriu pot ser un incentiu turístic molt important per a la comarca i especialment per als pobles veïns. Crec que la gent ho esperava i que quedarà molt sorpresa del que s'hi trobarà”, diu el president del patronat del castell, Robert Fauria. En els últims anys, el patronat ha assolit una àmplia implicació institucional en la rehabilitació del castell, amb un pla director que preveu inversions per més de 7 milions d'euros que encara no han arribat al seu equador. El castell de Montsoriu es troba en un procés obert, però almenys ara en pot gaudir tota la ciutadania.
http://www.avui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/362205-el-castell-de-montsoriu-obre-les-portes-al-turisme-cultural.html

Inauguració de la remodelació del Castell de Montsoriu

L’Acte d'inauguració fou amenitzat per l’Orquestra de Corda de l’Orquestra Jove de la Selva sota la direcció de Càndid Rodríguez.

Amb l'assistència de nombroses personalitats del mon de la política i de la cultura, donaren solemnitat a l’Acte les intervencions de :

Sr. Xavier Solà, Secretari General de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Francesc Francisco Busquets, Delegat del Govern de l'Estat a Catalunya.

Sr. Roger Zamorano, Vicepresident de la Diputació de Girona i Alcalde d'Arbucies.

Sr. Jordi Gironés, President del Consell Comarcal de la Selva.

Sr. Robert Fauria, President del Patronat del Castell de Montsoriu.

http://www.tv3.cat/3alacarta/videos/3342772

PUBILLATGE A TOSSA - 2011

2011-01-23T22:10:00.018+01:00

FELIX TURISSA. LA VIL.LA ROMANA DELS AMETLLERS I EL SEU FUNDUS

2011-01-23T12:22:00.012+01:00

A la taula:
Sra.Immaculada Colom, Alcaldessa de Tossa de Mar,
Sr. Salvador Giner, President de l’Institut d’Estudis Catalans,
Sra. Isabel Rodà, Presidenta de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica,
Sr. Ramon Ten Cap del servei d’Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Els autors del llibre:
Sr. Lluís Palahí Grimal, arqueòleg de l’Institut de Recerca Històrica de la UdG Dr. Josep M. Nolla, catedràtic d’Arqueologia de la Universitat de Girona.

La història de la descoberta i excavació de la vil.la dels Ametllers s’extén gairebé durant tot el s. XX i els primers del s. XXI. Cal dir que el jaciment va ser objecte de moments d’intensa activitat arqueològica i de llargs períodes d’oblit. Finalmente se l’ha valorada tal i com es mereix, -tant amb el procés d’excavacions que es va desenvolupar intensamente arran de la creació del Patronat de la Vila romana- i que culminà amb l’adequació i enjardinament del jaciment, com amb l’edició de la guia l’any 2009 i ara amb aquesta obra magna.

La Vil.la dels Ametllers va estar oblidada durant molts anys, no va ser fins l’any 1976, que el nostre benvolgut Mario Zucchitello maldà per tirar endavant les prospeccions arqueològiques i tornar la dignitat a un espai que en aquells moments era un pàrking. Mario Zucchitello i Ricard Batista formaren un equip al que s’afegiria A. López Mullor. Iniciaren les excavacions amb molt pocs recursos i molta il.lusió, que de fet, és com solen començar molts projectes. Si ens n’anem al descobriment de la vil.la ens trobem sobretot amb això, amb molta il.lusió i molta fe, poc es devia imaginar el Dr. Ignasi Melé, quan excavava amb la companyia fidel del seu ajudant en “Carinyo” i davant la incredulitat de tothom,que l’any 1914 descobria els bells paviments de mosaic de la vil•la.

Els autors de l'obra son el Dr. Josep M. Nolla i el Sr. Lluís Palahí, tant l’un com l’altre han estat estretament vinculats a les excavacions que s’han dut a terme d’ençà de l’any 2000 a la Vil.la romana dels Ametllers, aquest llibre és una monografia rigorosa, científica i aprofundeix en el coneixement d’una de les viles més importants de la Tarraconense.

PELEGRI 2011

2011-01-20T08:36:00.008+01:00

Un any més es compleix el vot. Ja tenim nou pelegrí, aquest any és en Francesc (Queco) Zucchitello i Coris.