La rua de Carnaval - Tossa 2009

Carnaval 2009 - La ruada d'en Xoxa.

La rua d'en Xoxa.


La ruada mès popular.

PERE CREIXAMS

PERE CREIXAMS
Pere Creixams va néixer el 9 e novembre de 1893 a la barriada del Poble Sec de Barcelona. Orfe de pare amb només sis anys, el seu entorn familiar humil l’obligà, ben aviat a buscar feina.
Poc temps després de l’esclat de la guerra del 14, Pere Creixams arriba a París amb les butxaques buides de diners però ple d’il•lusions. El seu caràcter extrovertit li facilità extraordinàriament l’apropament amb l’ambient artístic que es respirava a Montmartre. Allà es relaciona amb destacats com Max Jacob, François Carco, Florent Feels i pintors Othon Friesz, Florent Fels, Utrillo....
A principis dels anys 20, confós com a artista en el cafè “Vavin” degut al cercle d’amistats que l’envoltava, quedà inscrit per un concurs de pintura. Aquet concurs suposa la seva entrada al mon de l’art, l’èxit fou rotund i a l’aplaudiment de la crítica li succeí l’econòmic.

Pere Creixams arribà a Tossa l’estiu de 1927 de la mà del crític i pintor Rafel Benet. Envoltat pel reconeixement de la crítica francesa i amb un ampli currículum expositiu en importants galeries, Creixams entrava en aquella Babel pictòrica definida per Rafel Benet.
Sobre la seva trajectòria se n’havien fet ampli ressò a París. Homes com Maurice Raynal, Jacques Guenne i Florent Fels, que també passa per Tossa, havien elogiat l’art d’aquest artista format a “l’Escola lliure de París”.
Enamorat del paisatge, Creixams arriba a ser un dels màxims exemples a la localitat, arribant a obrir una fonda per acollir als seus nombrosos amics. Aquí hi faria la seva millor pintura, segons Benet, i hi portaria infinitat de personatges de la vida artística parisenca. Escriptors com Henri Monfreid, Henri Michaux, els crítics Florent Fels, Georges Charensol, Georges Duthuit, els pintors Masson o Jules Supervielle. El malestar econòmic que es respirava a Europa va fer que molts del artistes coneguts per Creixams vingueren estiu rere estiu a Tossa.
La guerra civil, però, trencaria les esperances de tots. Creixams tornà a Tossa repetidament, però aquell “paradís blau” batejat per Chagall no tornaria a ser el d’abans. Entre el seu anar i venir de París a Barcelona, el pintor no deixà de romandre fidel a la Tossa tant estimada per ell.
En Pere Creixams Picó morí a Barcelona un 5 de març de 1965.

APOCALÍPTICA

Per les Jornades Culturals de Sant Jordi portarem a Tossa “ APOCALÍPTICA”. Apocalíptica és un treball de recerca realitzat per especialistes en matèries diverses com la biologia, arqueologia, la dieta i les malalties, i a on hi ha tingut rellevància el treball d'en David Morè, arxiver municipal de Tossa i historiador.

A partir del simbolisme judeocristià de l’època medieval dels quatre genets de l’apocalipsi, apocalíptica segueix el rastre de la mort a través de la història entre els segles XVI al XVIII . A partir del estudi de malformacions trobades als ossos i de la documentació rescatada en els arxius de llibres d’òbits, dietaris personals, protocols notarials, fons patrimonials i d’hospitals, i consuetes. Apocalíptica documenta la paleopatologia, paleodieta i paleoantropologia d’una època que ha perdut la memòria oral. El estudi dels ossos dona dades antropològiques de la talla de la gent, segons la calcificació del tipus d’ alimentació, i pels rastres i deformacions de l’esquelet de la manera com varen morir els nostres avanpassats.


El primer genet monta un cavall blanc i està armat d’un arc amb fletxes amb el que escampa les malalties. És el genet contagiós i el més letal d’aquella època.
Els limitats coneixements medicocientífics no permetien comprendre adequadament moltes de les causes de les malalties, que, per tant, difícilment es podien combatre amb eficàcia.
Per fer front a les epidèmies, es va desenvolupar a les poblacions tot un seguit d'estratègies. Quan es detectava una pesta o contagi en una localitat, es reunia la "junta del morbo", que era la responsable d'impedir la propagació de l'epidèmia. La primera acció era l'aïllament dels malalts. Una segona mesura consistia en impedir el trànsit de persones, tancant les portes de la població i paralitzant l'activitat comercial. Altres mesures contra la difusió de la pesta consistia en bullir les robes i cremar les pertinences dels malalts, desinfectar amb vinagre, encalcinar les cases i perfumar les estances. Es buscava la purificació.


Els metges disposaven d’indumentària especial per protegir-se de la pesta. Dins del “bec”portaven perfums per a evitar la mala olor i el contagi.

En l’àmbit espiritual creix la devoció als sants protectors, com sant Roc i sant Sebastià, que guarden contra la pesta, o sant Isidre i sant Galderic, que vetllen per la pagesia.



A Tossa, la tradició del Vot del Pelegrí amb la peregrinació a Santa Coloma de Farners és deu a una promesa feta a sant Sebastià perquè alliberés al poble de la pesta ara fa més de cinc-cents anys.


El segon genet és el destructor, monta un cavall vermell i va armat amb una llança o una espasa, és el genet de la guerra.
La innombrable quantitat de castells , muralles, torres i fortificacions que podem trobar arreu és una evidència palpable de la extraordinària importància que històricament ha tingut el fet bèl•lic.
A la societat del barroc, la violència era un fet quotidià. L’arribada d’un exercit enemic era sinònim de pèrdues de collites i de destrucció de bens i de persones . Per acabar-ho d’adobar, la presència de l’exèrcit “amic”, que venia a foragitar l’invasor, també era sinònim d’allotjaments i abusos.. A més és el moment de bandolerisme i una època a on abunden les violències domèstiques, assassinats, execucions, suïcidis, etc.


El tercer genet cavalleja al llom d’un cavall negra i porta unes balances a la mà, és el genet de la fam.
Un sistema econòmic basat amb l’agricultura tradicional, amb tècniques rudimentàries que requerien molta força de treball i escassa productivitat, a la vegada amb poca capacitat per emmagatzemar reserves per anys de males collites, eren les causes de l’aparició recurrent de períodes de fam a les societats preindustrials.
Per altre lloc la organització social jerarquitzada , en que unes minories predominaven sobre la gran majoria de la població.Les plagues al camp i els fenòmens naturals, juntament amb les invasions militars, comportaven la ruïna dels conreus, causaven períodes fam molt freqüents.
La desnutrició i les anèmies foren la causa de gran mortaldat a l’època. També la mala alimentació afeblia el sistema immunològic de la gent fent-los més vulnerables a les malalties.


El quart genet és el de la mort inevitable, monta un cavall ocre.
És el personatge macabre que pot aparèixer en qualsevol moment i lloc. Sobreviure als anteriors genets, infeccions, violències i escassetats significava poca cosa més que ajornar el moment d’afrontar el darrer destí.
Les expressions populars producte del temor a la mort, sovintegen con la Dansa d la Mort de Verges que es documenta en el segle XVII .
La Dansa de la Mort de Verges és l ‘única dansa vivent de les que varen proliferar a Europa a partir de les epidèmies de la Baixa Edat Mitjana.
La Dansa de la mort està integrada per deu esquelets, cinc amb túnica negre i espelmes i els cinc dansants.

Els cinc esquelets dansants estan integrats per tres adults i dos infants, cada escun amb diferents estris. El primer dansant porta una dalla i diu: "soc la mort i amb la dalla segoles vides". El segon porta una banderola amb les inscripcions "Nemini Parco i Tempus fugit" (no perdono a ningú i el temps és breu). Un tercer porta un rellotge sense agulles i diu: "Sóc el rellotge, i en qualsevol hora podem morir". Els dos restants porten platets de cendre, sinónim de la descomposició del cos.



Al final la mort es rendeix devant de la resurrecció de Crist.

El Pelegrí de Tossa 2009

Cada any, el 20 de gener dia de Sant Sebastià, el Pelegrí surt de Tossa en direcció a Santa Coloma de Farners a complir el vot que antany feren els nostres avantpassats per alliberar la població de la pesta. El vot consistia en fer una peregrinació a la ermita més propera a o hi hagués una imatge de Sant Sebastià. És la tradició més popular del poble i obra pas a la Festa Major d’Hivern del dia 22 per Sant Vicenç.

La processó

El pare Pelegrí i el Síndic.

Aquest any la responsabilitat de portar els "durillos" a Sant Sebastià és de'n Jaume Lleonar i Fabrelles.

MUSICA AMB SENTIMENT

Dirías mi nombre, si me ves en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar
porque se que no correspondo al cielo.

Agarrarías mi mano, si me ves en el cielo?
Me ayudarias a pararme, si me ves en el cielo?

Encontraré mi salida atravez de la noche y del día,
porque sé que no me puedo quedar aqui en el cielo.

El tiempo puede tirarte,
El tiempo puede vencer tus rodillas,
El tiempo puede rompre tu corazón,
Estuviste pidiendo por favor? Pidiendo por favor?

Detrás de la puerta,
Hay paz, estoy seguro,
y sñe que no habrá mas lágrimas en el cielo.

Sabrías mi nombre, si te veo en el cielo?
Sería lo mismo, si te veo en el cielo?

Debo ser fuerte y continuar,
porque se que no correspondo aqui en el cielo

En 1991 la tragèdia va colpejar a Clapton al morir el seu fill Conor, de quatre anys, al caure del pis 53 del seu apartament a Nova York. En la seva memòria, Clapton escriu Tears in Heaven (llàgrimes en el cel), cançó que es va convertir en un èxit massiu.