diumenge, 26 d’abril del 2009

DESPRÈS DELS ROMANS, VAREM VIATJAR A L'EDAT MITJA.


El passat dia 22 ens varem reunir a la Casa de Cultura en motiu de la inauguració de l’exposició APOCALÍPTICA: els rastres de la mort a través de la historia de la que ja en vaig parlar en un post anterior.

Per segona vegada i amb pocs dies de diferència compartia taula i protagonisme amb pesos pesants de la cultura, en aquesta ocasió amb la Montserrat Hosta directora de l’Arxiu Provincial de Girona, la Isabel Vallvé arqueòloga, en Salvador Vega historiador de Verges, en Jaume Saló genetista i en David Morè arxiver municipal que va ser qui va tenir i va materialitzar la iniciativa. Tots ells integrants de l’equip que va realitzar el treball de recerca.



Una vegada acabada la presentació ens varem reunir al claustre de la Casa de Cultura assistents i conferenciants compartir tertúlia,una copa de cava i unes galetes.




I fins i tot al final hi va estar un personatge que només se’ns hi afegeix a endrapar a l’hora dels vernissatges.

dissabte, 25 d’abril del 2009

SALVE MARIUS SUCCHITELUS!



El passat dilluns, 20 d’abril varem presentar la guia de “Els Ametllers. Oci i negoci al camp en època romana”. La introducció va anar a càrrec meu, com no podia ser de cap altre manera, ja que la presentació anà a càrrec de tres pesos pesants, l‘historiador local Mario Succhitelo i els arqueòlegs de la UdG Josep M. Nolla i Lluís Palahí, autors de la Guía juntament amb la Rosa Sureda, de la que tots vàrem sentir la seva absència.



Tot va anar a punt de solfa, fins que acabat l’acte es va presentar un romà a detenir al professor Mario, menys mal que posteriorment va aparèixer un centurió romà, possiblement avantpassat de Salvador Dalí per la seva expressivitat i que va amnistiar al professor d’anar a lluitar al circ romà amb deu gladiadors o de deu anys a galeres; condemna per haver gratat durant tants anys a Can Vitalis.
Tot va acabar be i s’obsequià al professor amb un petit detall en agraïment als dos darrers anys de col•laboració amb la nostra àrea.
Gràcies Toni i Jaume, ens vareu rubricar la presentació del llibre de forma magistral. Gràcies “Fonsu “ per les fotos.

LA MEVA AMIGA BLOCAIRE, LA ZEL.



Un dia la Roser va passar pel meu blog i llavors jo vaig anar al seu i hi he tornat quasi cada dia.

Avui la Zel ens ha dit: fins ara mateix.Un ara mateix que no sé fins quan es prolongarà i em dol, em dol perquè em sento com la guilla del Petit Príncep, em sento com la guilla domesticada que cada dia quan anava al meu blog, el primer que feia era desitjar trobar-hi el seu comentari i desprès anava al seu i em llegia amb atenció el darrer post que havia escrit. La Zel es la persona que venia d’un planeta diferent i que trencava els motllos d’un mon deshumanitzat i mancat de valors. Solidaria, sensata, sovint em feia interessar per coses que d’altra manera segur que hi passaria de llarg.

La imatge que tinc de la Zel és la dels seus sentiments, opinions i valors morals, i no m’hi encaixa res més.

Roser, no triguis en tornar. T’espero amb impaciència.

Vitalis.

dissabte, 18 d’abril del 2009

DEPENDE (GENIAL)




Todos los días, muy temprano llegaba a su empresa la HORMIGUITA productiva y feliz. Allí pasaba sus días, trabajando y tarareando una antigua canción de amor. Ella era productiva y feliz, pero ¡ay!, no era supervisada.

El ABEJORRO gerente general consideró que ello no era posible, así que se creó el puesto de supervisor, para el cual contrataron a un ESCARABAJO con mucha experiencia. La primera preocupación del ESCARABAJO supervisor fue organizar la hora de llegada y de salida y también preparó hermosos informes.

Pronto fue necesario contar con una secretaria para que ayudara a preparar los informes, así que contrataron una ARAÑITA que organizó los archivos y se encargó del teléfono.

Mientras tanto la hormiga productiva y feliz trabajaba y trabajaba. El ABEJORRO gerente general estaba encantado con los informes del ESCARABAJO supervisor, así que pidió cuadros comparativos y gráficos, indicadores de gestión y análisis de tendencias.

Entonces fue necesario contratar una CUCARACHA ayudante para el supervisor y fue indispensable un nuevo ordenador con impresora a color. Pronto la hormiga productiva y feliz dejó de tararear sus melodías y comenzó a quejarse de todo el papeleo que había que hacer ahora.

El ABEJORRO gerente general, entonces, consideró que era momento de adoptar medidas. Así crearon el cargo de gerente del área donde trabajaba la hormiga productiva y feliz. El cargo fue para una CIGARRA que alfombró su oficina e hizo adquirir un sillón especial. El nuevo gerente del área -claro está- necesitó un nuevo ordenador y - cuando se tiene más de un ordenador- hay que tener una red local.

El nuevo gerente pronto necesitó un asistente (que había sido su ayudante en la empresa anterior), para que le ayudara a preparar el plan estratégico y el presupuesto para el área donde trabajaba la hormiga productiva y feliz.

La HORMIGA ya no tarareaba sus viejas melodías y cada vez se le notaba más irascible. "Vamos a tener que contratar un estudio de clima laboral un día de estos" dijo la CIGARRA.

Pero un día el gerente general, al revisar las cifras, se dio cuenta que la unidad de negocios (donde trabajaba la hormiga productiva y feliz) ya no era tan rentable como antes. Así que contrató al BÚHO, prestigioso consultor, para que hiciera un diagnóstico. El BÚHO estuvo tres meses en la empresa y pronto emitió un sesudo informe: "Hay demasiada gente en este departamento.....". Así el gerente general siguió el consejo del consultor y... despidió a la hormiga productiva y feliz.

http://dependedecomolomires.blogspot.com/

dilluns, 13 d’abril del 2009

ESPANTAOCELLS


Pot ser que els nostres fills no hagin vist mai un espantaocells, en prou feines nosaltres en hem vist i ja he tombat els cinquanta.

Pels nens un espantaocells és el protagonista d’un conte, normalment darrera d’un nom terrorífic s’amaga un personatge bondadós, tendre i entranyable.

Pels grans un espantaocells es un ninot immòbil de figura artística i que té com a funció espantar els ocels de les plantacions on fan mal als cultius.

Actualment un espantaocells és... De fet en hi han molts d'espanta ocells.






diumenge, 12 d’abril del 2009

AVI, JA HI PENSES?


Dies enrere quan varem anar a veure a l’avi, l’Eneko, el meu fill petit l’hi va dir:

Avi, ja hi penses?,

i el meu pare sorprès li va contestar:

En què fill?.

AMB LA MONA!.

Be, doncs ja tenim la mona a la nevera de casa i com no podia ser de cap altre manera, aquest any sí, del BARÇA, amb l’Etoo, en Messi i en Xavi, encara que el jugador preferit de l’Eneko és en TITI ENRY, no importa, el ninot ja el tenim de l’any passat. El segon favorit en Messi.

Esperem que en Pep Guardiola i els seus jugadors no ens fallin. VISCA EL BARÇA!.





dissabte, 11 d’abril del 2009

SETMANA SANTA - INICI DE TEMPORADA


Finalment el passat dissabte varem obrir botiga, a fi de comptes és amb el que omplim el plat a taula. Un any més la Setmana Santa passada per aigua i freda,cosa que juntament amb la crisi no anima al client a canviar de calçat, però que hi farem, esperar a que el temps millori i la calor incentivi a alliberar els peus del calçat d’hivern.








dimecres, 8 d’abril del 2009

PLANTES I FLORS PER PRIMAVERA

Avui el bosch i el jardí estaven florits, la tentació de fotografiar les plantes era inevitable.
El tomaní.

El bruc.

El malfull.
La palmera.
El tamarit.
El llor.
El cirerer.
Una enredadera.
Les margarides.


diumenge, 5 d’abril del 2009

DE LA PANDORA AL SUPERSOU DE LA MUNDET

PREFEREIXO QUE EM DIGUIN DICTADOR A QUE EM DIGUIN BURRO.

He volgut començar aquest post amb el comentari publicat en el Diari de Girona referent a l’escultura de l’Ava (la foto és meva), novament en el seu lloc al damunt de la seva nova peanya.
El Centre d’Interpretació del Far ja funciona, no sé que pensarà el Síndic de Greuges si alguna vegada en va fer cas de la carta que l'hi envià la Mundet i si algun dia tinc la oportunitat d’explicar-li el gran nyap que allà s'hi va fer, possiblement farà la mateixa expressió de cara que va fer el Sr. Roger Zamorano quan li vaig fer saber que la Fundació Palau i Fabre no estava a les comarques gironines per culpa de la diputada tossenca.

Tot va arribant, sense pressa, però sense pausa.



Bé, doncs sembla ser que ja tenim la campanya de desprestigi en marxa, i sempre en contra de qui més molesta, la Sra. Margenats i jo mateix. Campanya que no podia ser de cap altre manera i a la que se l’hi ha sumat el TU, el partit de les grans propostes, o millor dit, de les grans parides. Perdó, a mi no se’m està permès parlar clar perquè soc el regidor d’educació, i tota expressió en contra de segons qui és de mal educat.
Ho dic per la paraula “PARIDES”, però de quina altre manera millor entenedora es pot considerar la construcció d’una marina seca a Tossa si no és com una GRAN PARIDA?. I de que un ajuntament amb un pla de sanejament tant brutal com el de Tossa, amb un greu problema de tresoreria faci de banquer a interès cero dels petits empresaris? una altre GRAN PARIDA!. O en convertir Sant Grau com un Centre d’Interpretació de la Ardenya , una nova sangonera per les arques municipals, una altre GRAN PARIDA!. Etc. etc. etc.
I a mi m’acusen d’incompetent per la meva manera de ser i no la de fer, però Sra. Saladich durant l’època que va ser ponent d’urbanisme va ser el període en que a Tossa es va edificar més il•legalment, un exemple en és Giverola a on a cada bungalow hi ha una planta de més i es varen deixar de construir molts carrers , murs, etc. inclosos en el projecta. I quan va ser ponent de governació cal recordar que va fer venir la brigada antidisturbis dels Mossos per dispersar una manifestació de joves de Tossa. El mateix Telm la va marginar a la llista de CIU per INCOMPETENT, la primera vegada va anar de numero tres, la segona de cinc o sis (ja no recordo exactament) i la tercera no la va voler incloure a la llista.
I la lleona del PSOE?. Emparada per l’incombustible abans “bomber pudent” i ara íntim de qui el menyspreava amb aquet qualificatiu, fins i tot l'hi prepara dinars d'aniversari a Sant Grau i sopen plegats a casa seva, entre altres coses. UNA MICA DE DIGNITAT HOME!.
La lleona, que de moment s’ha arreglat la vida a costa de la política treballant poc i cobrant molt, és la vicepresidenta del Patronat de Turisme Girona Costa Brava – Pirineu Gironí. La responsable de les fotos de les Bahames, Canadà i Australia demana el meu cessament per incompetent?, Sr. Montilla, un altre motiu perquè l'hi facin la moció de censsura, com poden posar personatges d'aquesta CALANYA en càrrecs de responsabilitat?. La Mundet és un CLAR EXEMPLE DE POLÍTIC A EXTINGIR!. De moment no en vull parlar més d'aquesta Sra., ja ho entrediu en Quim Domingo, vell company en una gesta política, en l’article que va publicar el Diari de Girona.


Piquitos de oro. La primavera la sang altera.

REBAIXAR SOUS

diaridegirona.cat » Opinió
JOAQUIM DOMINGO Durant els mesos de juny i juliol de l'any 2007, (després de les eleccions municipals), es va parlar molt dels sous dels nostres representants polítics. Es varen publicar unes xifres que ningú no ha desmentit, fins el dia d'avui, -almenys que jo sàpiga-. La majoria dels escrits, comentaris i articles d'opinió trobaven excessiu el sou d'alguns alcaldes i especialment el del president de la diputació i els d'altres diputats del grup de govern d'aquest organisme (PSC-ERC).
Val la pena recordar-ne uns quants. El president de la Diputació percep 98.000 euros bruts anuals, més 793 euros mensuals per assistència a plens, comissions, juntes. Més 9.000 euros anuals com a president del grup d'ERC a la Diputació. Els vicepresidents, 70.000 euros bruts anuals més 793 euros mensuals per assistència a plens, comissions, juntes.
L'alcalde de Blanes cobra 5.200 euros bruts mensuals per catorze pagues. El de Castelló d'Empúries, 4.000 euros per 12 pagues. L'alcalde de Banyoles, 3.825 mensuals per 14 pagues (dedicació parcial). El de Begur, poble que no arriba a 5.000 habitants, percep 4.128 per catorze pagues. Són, senzillament, uns exemples. Com podeu veure, alguns d'aquests polítics cobren més que el president del Govern central (que no arriba a 90.000 euros bruts anuals). No hi ha cap dubte que els nostres representants públics han de percebre un sou digne. La seva tasca és molt important per a tothom. Vull recordar, també, que la majoria d'alcaldes i regidors de les nostres comarques cobren sous dignes però no excessius. Ara bé, molts dels sous que he remarcat, no són massa elevats i fora de lloc? Que un alcalde d'una població de menys de 5.000 habitants cobri més que 4.000 euros mensuals és, senzillament, un excés. I, que el president de la Diputació cobri més 115.000 euros bruts anuals és no tan sols un excés sinó una provocació.
Recordo aquest tema de sous i retribucions dels nostres representants polítics més propers, perquè actualment hi ha molts alcaldes i regidors que han anunciat que davant la crisi es congelen els sous. Bé. Això és positiu, però no deu pas costar gaire de congelar aquests sous i no deu suposar cap problema per a l'interessat ni per a la seva família. En canvi congelar salaris dels treballadors, com alguns proposen, (salaris que, sovint, no passen de 800 o 1.000 euros al mes) això és molt més que un sacrifici.
No seria més lògic i honest que els polítics que cobren aquests sous desorbitats se'ls rebaixessin directament? Val a dir que els casos esmentats.
Si actuessin d'aquesta manera donarien mostres de solidaritat amb tantes persones que només cobren de l'atur o fins i tot que ja no cobren pràcticament res. Farien un gest d'apropament a la problemàtica actual i posarien un granet de sorra per recuperar la credibilitat.
No entenc com allò que fa dos anys es va criticar tant i que va omplir pàgines i revistes de casa nostra, s'hagi oblidat i ningú no n'hagi parlat més. És que allò que era un problema aleshores, ha deixat de ser-ho?

divendres, 3 d’abril del 2009

REOBERTURA DEL CENTRE D'INTERPRETACIONS DELS FARS .

Just avui fa un any que se’ns varen espatllar dos projectors i les sales d’audiovisuals varen deixar de funcionar. Abans havien fallat les portes automàtiques i hi havien goteres.
Un any ple de mal de caps per restituir el funcionament que per fi serà demà, una averia acompanyada d’una millora que costarà a prop de 50.000 €, una reobertura desprès de tres mesos de tenir el recinte tancat que demà obrirà portes. PER FI!!!