Manifest de la Festa per la Llibertat 2009
SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM
Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat. I avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la memòria dels objectius i els compromisos assumits, la tenacitat en l’exigència de respecte democràtic i la dignitat en l’afirmació dels nostres drets nacionals.
Mantenim la memòria dels objectius i compromisos, malgrat la infinitat de promeses incomplertes, malgrat l’allargassament indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.
Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.
Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i reclamarem amb tenacitat que es compleixin, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.
Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.
Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?
En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.
Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè som una nació i nosaltres decidim.
