JUSTICIA A LA CARTA. Cronologia d'uns fets.

QUE I QUI SON ELS CAPITANS DEL PSC?


En esta lucha por controlar el mundo asociativo regional destaca sobre todos Josep Maria Sala, jefe de capitanes del PSC, seguramente el hombre más cercano al mundo inmigrante y, por lo mismo, el pastor más eficaz de la inmigración. Convencido de que la cultura de origen deja una impronta imborrable, recorre ferias y fiestas, ahora una misa rociera, después una degustación de platos típicos, rápido, que le esperan en una procesión o en una corrida de toros, siempre dispuesto a estar allí donde una casa regional o un tablao flamenco lo requiera. Es el cordón umbilical de las entidades andaluzas, extremeñas, gallegas, o las que se tercien, con el partido.

Secretario de formación de la ejecutiva socialista, ha amamantado a los pastores más eficaces del cinturón industrial de Barcelona: Manuela de Madre, José Montilla, José Zaragoza, Miguel Iceta, Celestino Corbacho y todos aquellos que proviniendo de ese mundo pudieran servir para reducirlo a rebaño.

L’operació ideada per Josep Mª Sala, no té altre intenció que eliminar el sector catalanista del PSC dirigit per Raventós, Serra, Obiols, Maragall, etc. (a Joan Clos se'l fa ministre o se'l treu d'alcalde?) i reduir-lo a minoria valent-se del alt grau d'immigració existent al cinturó metropolità de Barcelona. Cada DNI és un vot i la força del PSC resideix en aquesta zona i allà la majoria dels vots son de nouvinguts.

El absoluto dominio que en el PSC ejerce lo que se conoció como el grupo de Los Capitanes, un lobby localizado, territorialmente, en las agrupaciones socialistas del Baix Llobregat. Son quienes controlaban el aparato del partido en la época de Sala; los que desplazaron, paulatinamente, a la cúpula de tendencia más nacionalista de la época de Obiols; los que se afianzaron en el poder del partido tras la caída de Maragall. Desde mediados de los 90, Celestino Corbacho ha ido acumulando influencia en el PSC desde su estratégico mando de alcalde de Hospitalet, un municipio muy importante del gran área metropolitana de Barcelona, el segundo en población de Cataluña. Corbacho ha sido alcalde durante quince años, y antes había desempeñado la Concejalía de Urbanismo. Sucedió a Montilla en la Presidencia de la Diputación de Barcelona, un cargo que ha compaginado con el de alcalde en los últimos años. Su presencia en el Gobierno es, por lo tanto, reconocimiento y consagración del poder del grupo de Montilla en el PSC. La gran paradoja de Los Capitanes, sin mebargo, es que, habiendo sucedido a los que se suponía que eran más nacionalistas, forman el grupo que se ha entregado con armas y bagajes a las políticas más nacionalistas: Estatuto, llevar la inmersión lingüística más lejos que nadie, lo que choca con el ideario no nacionalista que declara en público, cada vez que tiene ocasión. Es la paradoja de Los Capitanes.

PROMESES ...

El que en un principi els barons del PSOE veuen amb bons ulls i que aquesta operació pot representar una estocada mortal al catalanisme, quan "els capitans" assoleixen el poder, l’estratègia fa un tomb de 180º i el que tenia que convertir-se amb “l’Oasi Català” és converteix amb la Catalunya més reivindicativa que mai, la Catalunya del NOU ESTATUT, la Catalunya de les consultes populars per La INDEPENDÈNCIA, la Catalunya crítica amb les mesures anticrisis del Govern de Madrid , etc.
I això no convé, ni per la imatge d’Espanya a l’estranger amb la possible fragmentació de “la Unidad”, ni interiorment per la crítica que fa en Castells a les mesures adoptades pel “Gobierno” per sortir de la greu crisis que patim.
És per això que ve la Mª Teresa Fernández de la Vega, persona de pes del socialisme espanyol, ve a posar ordre i s’entrevista amb Montilla i Montilla que és un murri dels grans, no accepta les ordres de Ferraz.

A PASSAR PEL TUBO, O PER LES BONES.



Última Hora

María Teresa Fernández de la Vega se reúne hoy con José Montilla en Barcelona

martes, 13 de octubre, 06.24
Europa Press


La vicepresidenta primera del Gobierno, Maria Teresa Fernández de la Vega, viajará hoy a Barcelona, en el marco de una visita oficial, y se reunirá con el presidente de la Generalitat de Cataluña, José Montilla. Seguir leyendo el arículo

Según informó el Gobierno en un comunicado, de la Vega se reunirá con el presidente catalán a primera hora de la mañana para tratar diferentes temas de interés común entre ambas administraciones. Posteriormente, la vicepresidenta primera mantendrá un encuentro con dirigentes de UGT de Cataluña para intercambiar impresiones sobre la situación económica.

O PER LES MALES.


Finalment, el PSOE decideix treure el”Sant Crist Gros”, EL GARZÓN i va a tocar a uns dels punts forts del PSOE CATALÀ, Santa Coloma de Gramanet, Bertomeu Muñoz un home de palla i amb l’amenaça d’una possible implicació de Manuela de Madre, una de les capitanes. CiU també entra en el pack, cal parar les consultes populars i per fer mal han de anar a burjar a molta profunditat, cal anar molt lluny en el temps i per això van a buscar a l’Alavedra i a en Prenafeta. Tot plegat, un joc molt brut, això és l’espanyolisme i com actua, això és Espanya!.



Catalunya només té una solució:

LA INDEPENDÈNCIA!!!!!.

.

A ON ANIREM A PARAR?

A on anirem a parar?. Haloween a la tossenca, uns 15 brètols de entre 14 i 16 anys, suposo ..., ja que ni com a Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tossa he pogut esbrinar el nom del nens per part de la Policia Local, vull creure que per raons de confidencialitat, la nit passada es varen anar a cebar en l’IES de Tossa. Ous i pedres, varen trencar la càmera de seguretat de l'entrada, els vidres de l’aula taller, varen forçar la finestra i ompliren d’ous l’aula i la façana de l’IES.











Així m’ho han explicat i és per això que resto indignat. El meu avi, quan un gos es pixava en un cabàs de la botiga, deia que tindrien que posar una multa al gos i matar a l’amo, be, doncs jo soc de l’opinió que en aquet cas es tindria que posar una multa als nens, tancar als pares i fer-lis arranjar els desperfectes de l’IES.

SANT GRAU JA ÉS DE TOSSA

APLEC 2009

.

EL QUE MOLTS CATALANS PENSEN

Avui m'ha arribat aquel linq de Youtube del seu autor en Mateu Ciurana, res Mateu, només dir-te que l'he trovat genial.

ADEU A UNA CANTANT, ADEU A MERCEDES SOSA.

Vaig descobrir a Mercedes Sosa a través d’aquella entranyable cançó “Te recuerdo Amanda” força abans de saber qui era Victor Jara, desprès en seguiren d’altres com “gracies a la vida”, “Alfonsina i el mar”, etc.
“La negra” tal i com anomenaven a Merecedes Sosa, fou un referent durant els meus anys d’adolescent, un símbol entre d’altres d’aquella cançó protesta i revolucionaria que ens arribava amb contagotes de l’altre banda de l’Atlàntic i que es colava per les escletxes del règim franquista. Les cançons de Mercedes es fonien amb les de Llach, Raimón, l’Ovidi Montllor, en Quico Pi de la Serra, en Muntaner, en Joan Isaac, etc, i ens encoratjaven a seguir cridant davant dels grisos, “LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D’AUTONOMIA”!
Bon viatge Mercedes i gràcies per la companyia que ens has fet durant aquets anys.

JOSEP RAHOLA D'ESPONA

Avui, navegant per Internet he recuperat a un vell amic, al Senador Rahola, Josep Rahola d’Espona.

Juntament amb Marçal Casanovas eren els personatges notables d'ERC a la província de Girona fa anys, l’un diputat al Parlament de Catalunya i l’altre senador a Madrid.
Ni l’un ni l’altre varen manifestar mai la seva ideologia fora del seu ferm catalanisme, encara que es deixava entreveure que en Marçal era pro socialista i en Rahola era més de tendència lliberal, com la majoria de la llavors direcció d’ERC, Heribert Barrera, Joan Hortalà, Jesús Prujà, Albert Alai, Josep Pi-Sunyer, etc.

A Josep Rahola fa temps que li vaig perdre el rastre, pensava que havia mort. Avui me’n al•legro molt de redescobrir-lo, amb 91 anys i el cap ben clar. Per molts anys, SENADOR!.

Article al Punt del 5/X/09
JOSEP RAHOLA POLÌTIC JUBILAT.

.

EL CERCLE DE BLOOMSBURY

Durant el primer terç del segle XX, es formà a Londres un grup d’intel•lectuals d’ideologia liberal i humanista que varen destacar en el terreny liberal, artístic i social de l’època a Anglaterra. Varen començar a reunir-se a casa de l’escriptora Virginia Stephen (posteriorment Virginia Woolf) i de la seva germana Vanessa. La majoria d’ells eren integrants de la societat secreta “els Apòstols de Cambridge” i tots sentien un gran despreci a la religió, la moral victoriana i el realisme del segle XIX. Tots ells predicaven la independència de criteris i el individualisme essencial.
Integraren aquet grup Virginia Woolf i el seu marit Leonard Sidney Woolf, l’economista John Maynard Keynes, el sinòleg Arthur Waley, l’escriptor Gerald Brenan, el biògraf Lytton Strachey, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, els crítics d’art Roger Fry i Clive Bell, el assagista i novel•lista Edward Morgan Foster, l’escriptora Katherin Mansfield i els pintors Dora Carrington, Vanessa Bell i Duncan Grant.



L’homosexualitat no era cap fet extraordinari en aquest grup. Les relacions entre homes era un fet usual. Strachey, Keynes i Grant no ho amagaven. Keynes havia reconegut que amb Duncan Grant havien viscut durant cinc o sis anys com a marit i muller. En 1918, Keynes va conèixer a la ballarina russa Lydia Vasilyevna Lopokova amb la que si va casar el 1925. Per la seva part Duncan Grant es va juntar amb la pintora Vanessa Bell (germana de Virginia Woolf) amb la que va tenir una filla, Angélica.




Vanessa Bell i Duncan Grant , en el terreny artístic sentiren admiració per Gauguin , Van Gogh i especialment per Cézanne que va ser qui més els va influir. Son els introductors de l'impressionisme a Anglaterra i Vanessa és considerada la millor pintora del seu país.