Per cinquè any i novament coincidint amb les Jornades Culturals de Sant Jordi, es feu entrega a la Casa de Cultura de la nova edició dels premis recerca dotat amb 500€ cada un i que es donen als dos millors treballs de batxillerat dels alumnes de l'IES, el de l’ajuntament i de tema referit a Tossa, i el de l’AMPA de l’IES i de tematica lliure. Segons la directora de l’IES la Sra. Conxa Martínez Xueca, aquets any ens treballs han sigut d’un nivell molt alt, i per primer cop hi ha hagut una menció especial a dos treballs finalistes, el d’en Santi Barrionuevo i el de l’Ariadna Fernández.
El primer dels treballs premiats fou el de la Katherina Gotarra i el titol del treball era : “La contaminació acústica a Tossa”, un treball científic que recull els llocs a on hi ha major contaminació acústica a la població, igual que la percepció que en tenen els vilatans.
El segon fou el presentat per Lluc Colomer i titulat: “Tossencs marcats per la Guerra Civil”. El treball recollia la memòria històrica de la incidència i les consecuències de la Guerra a Tossa, També recull el testimoni d'alguns tossencs que llavors eren nens i dels anys que els varen seguir, els anys de la postguerra.
Enhorabona i a seguir l'any vinent, a la Universitat.
Veig, veig, veig, veig ... Què, què, què, què ... Ei, ei, ei, ei ... Au, au, au, au ... Ep, ep, ep, ep ... A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
He vist un rei ! Has vist un què ? He vist un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre futbolista que plorava, muntat dalt d'un pedestal, i tant i tant plorava, que feia un xaragall. Ai, pobre Cristiano Ronaldo!
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei!... Has vist un què ? Un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre entrenador que plorava, perquè plorava el 9CR, i tant i tant plorava, que semblava ... Semblava què ? Que ja semblava un papanates. Ai, pobre Pelegrini !...
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei. Has vist un què ? Un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un director esportiu que plorava, perquè plorava l’entrenador, perquè plorava en 9CR, que perdia ... Perdia què ? Que perdia el remuc ! Ai, pobre Valdano !...
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei. Has vist un què ? He vist un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre ric que plorava perquè plorava l’entrenador i el director esportiu que plorava pel pobre jugador ... Pel pobre, què ? Pel pobre jugador xaruc. Ai, pobre Florentino!...
Ai pobre Florentino? Eh ! eh ! eh ! eh !
Tants rics, tants bisbes, tants ducs, i tants jugadors xarucs, que tant i tant ploraven: que perdien el remuc.
Suposo que per casualitat la MÔ va entrar en el meu blog "tossa al punt de mira" i m'hi va deixar la pista, la meva tafaneria em va fer entrar a un dels seus blogs, seguidament al altre, i al altre,... i en vaig quedar prendat, tant pel contingut, com per la part artística, la polémica, la música,... Els blogs de la MÔ m'han enamorat, vos els recomano.
Hemos recibido en el correo del museo varias protestas sobre la escasa idoneidad de exponer esta pintura. Se quejan de que es pornográfica y sacrílega. ¿Pornográfica? No más que las cruces bajo las cuales sus abuelas y abuelos engendraron a sus madres y a sus padres. ¿Sacrílega? No tanto como adorar a un dios pederasta que abusa de niños en el techo del Vaticano a imagen y semejanza de los indecentes sacerdotes y obispos del santo Papa. También se quejan, de que así asustamos a las visitas y nos quedamos sin público. A mí lo que me asusta es el temperamento inquisidor que subsiste en el siglo XXI entre quienes viven con el cerebro lavado por la pazguatería y la mezquindad. De modo que he decidido exponer el cuadro aquí, en primer lugar. ¿Por qué? Porque soy un gato muy demente, dirijo este museo como a mí me da la gatuna gana y desde este preciso día me importa tres pimientos el puto público. Si no quieren entrar, que no entren. Yo no cobro ticket, así que da igual. En cuanto a mi interés en que visite el Museo mucha gente para exponer las obras de las participantes y que las miren, ahora mismo también me da igual, considerando lo beatas e hipócritas que me demuestran ser unas cuantas de ellas y todos los idiotas que se ausentan por amor a la censura. Que les den. En este museo no adoramos a ningún barbudo. En este museo adoramos solamente el arte extraordinario, como por ejemplo esta pintura de Pierre Molinier.
Aquesta Pasqua no ens en hem volgut estar de res, mona i bunyols (els brunyols de la recepta de la Zel). Hem trobat a faltar a l’Avi que era qui cada any comprava la mona, però segur que des de on està se’n ha alegrat molt de que un any més ho poguéssim celebrar.
Alemanya obliga a tornar Can Zügel als hereus legítims MARTÍ SANTIAGO | TOSSA DE MAR L'Ajuntament de Tossa es veurà obligat a retornar als fills d'Oskar Zügel els terrenys que va cedir-li la vídua del pintor, Klara Zügel, l'1 de juliol de 1998. Una sentència dictada el 27 juliol de 2007 pel jutjat de primera instància de Schöneberg, Berlín, indica que la vídua -segona muller i madrastra dels fills de l'artista- no tenia potestat per fer aquesta entrega al consistori perquè no n'era la legítima hereva. Concretament, la propietat pertanyia a parts iguals a Gotthard Zügel i Katia Zügel, fills del pintor nascuts durant el seu primer matrimoni. Malgrat això, durant l'anterior mandat, el govern de PSC i ERC va entregar a la Generalitat els terrenys donats per Klara Zügel perquè l'Insitut Català del Sòl (Incasol) construís 18 pisos de protecció oficial destinats al lloguer per a gent gran. El cert, però, és que aquesta acció era manifestament irregular doncs la situació registral de la finca especificava que els propietaris eren els fills del pintor i no la seva segona muller. A més, el consistori en tenia coneixement desde que va acceptar la cessió del terreny l'any 1998 perquè l'advocat dels legítims hereus així ho va fer saber just un mes després de produir-se la donació. Per aquesta raó, el grup municipal de CiU va decidir paralitzar l'obra quan va assolir la majoria absoluta l'any 2007. No obstant, l'Incasol ja havia fonamentat el solar. Mentrestant, el jutjat de Schöneberg, l'únic competent per a realitzar l'obertura i la interpretació dels testaments de ciutadans morts a l'estranger -tal i com disposa la Llei alemanya- va determinar que la segona esposa del pintor, Klara Zügel, no tenia capacitat per a cedir a l'Ajuntament de Tossa aquesta finca perquè estava obligada a transmetre-la als legítims hereus com era l'expressa voluntat d'Oskar Zügel. En el testament de l'artista, Klara Zügel figurava com hereva transitòria i tan sols podria haver heredat la propietat en cas que els fills del pintor haguessin mort o rebutjat la successió del pare.
Cara de cangueli se li va quedar ahir a la Sessió Plé a la Sra. Mundet quan es llegí el text de la moció que aprovava la liquidació del 2006. Sempre emmerdant amb els 50.000 € que va costar l'auditoria i qüestionant la validesa, ella que durant quatre anys va tenir les mans foradades, gastant pels descosits, 33.000 € amb bombons farcits d'aigua salada, menús de sopars del Pelegrí de 66.00 € el menú, gastant el que pressupostàriament no podia gastar, contractant personal innecessari, etc., total, una verdader desastre. Potser té raó en una cosa, no calien auditories per denunciar la calamitosa situació en que va deixar les arques municipals, només calia mirar la llista d'impagats fins a on es remuntava. De totes maneres copies de l'auditoria estan a disposició de la Sindicatura de Comptes i del "Tribunal de Cuentas del Estado".
Cara de cangueli se li va quedar a la Sra. Mundet quan va preguntar quins advocats portarien la defensa de la reclamació dels hereus de la família Zügel a l’herència del seu pare. Els advocats de la Diputació Sra. Mundet!, així ho podrà controlar el poc temps que li resta de Diputada i no li valdran els arguments que utilitza sempre de que si hi han interessos ocults.
Tal i com va dir Sartre, "l'home neix lliure, responsable i sense excuses", i a la Sra. Mundet no li valdran excuses quan els tribunals li reclamin responsabilitats.
SRA. MUNDET, ESTÀ ACABANT DE CONSUMIR ELS MOMENTS MÉS DOLÇOS DE LA SEVA VIDA.
El hipocaust de la Vil·la Romana fa segles que no funciona.
Excepcionalment la natura ens sorprèn i el dia 8 de març es varen superar les previsions més pessimistes. La situació patida no és un anacronisme i sortosament tampoc un fet habitual, per tant cal definir-la com una situació extraordinària i en la que en el moment de prendre decisions cal fer-ho sense el referent de cap perspectiva d’altres experiències similars viscudes.
A l’hora de fer una valoració del ocorregut cal diferenciar dos ítems, el primer és la del dia de la tempesta i et segon és el que vam patir els dies posteriors, conseqüència de la tempesta.
Tal i com apuntava l’alcaldessa de Tossa, l’Imma Colom al Punt diari el dia 19 de març, a Tossa no es va produir cap situació catastròfica, com va passar el dia de Sant Esteve del 2008 quan la llevantada va malmetre la façana del passeig de Tossa i camí al Far. Sí una situació d’emergència posterior a la tempesta, al quedar incomunicats al fallar la xarxa elèctrica i les de telefonia.
El mon que ens ha tocat, l’hem convertit en un mon d’hàbits refinats que ens fa viure instal•lats en les comoditats (és tenia que habilitar el pavelló perquè cal dutxar-se tots els dies i amb aigua calenta), unes comoditats que en som consumidors i a la vegada uns grans desconeixedors. Tothom ens definirà el que és el Barça o el Real Madrid, tothom està correctament informat de la vida sentimental del “Jesulín”, etc. difícilment algú ens explicarà el que és l’electricitat o les comunicacions tant amb cable com sense cable; la conclusió és que sobrevalorem lo banal i ignorem i no valorem prou el que és rellevant per les nostres vides. També hem perdut el respecta a la memòria dels nostres avis que no tenien ni corrent elèctrica, ni telèfon, ni tant sols aigua corrent, i ara dramatitzem els inconvenients d’haver estat cinc dies sense dutxar-nos amb aigua templada.
Sartre va filosofar que l’home neix lliure, responsable i sense excuses, això equival a dir a que naixem capacitats per prendre decisions, som responsables de les decisions que prenem, no ens valen excuses per les decisions preses i les decisions cal prendre-les en el moment oportú. Estic totalment d’acord amb Fran Hervías quan diu en el blog de METEOTOSSA que és a les urnes a on cal demanar responsables als polítics per la mala gestió feta.
Del que discrepo és amb el comentari de la Nuri (Síndria) en el mateix blog, l’ajuntament de Tossa varem actuar cadascun en conseqüència amb el càrrec que exercim, l’alcaldessa, l’Imma al capdavant de la situació, sempre donant la cara en els mitjans i coordinant l'operatiu, el Juanan Hervias al carrer com correspon al regidor de governació, l’Emili Oller al carrer amb en Juanan per requeriment de l’Imma, i els altres sempre disponibles i “informats” ( entre cometes, donada la desinformació general que hi havia) i organitzant el que a cadascun pertocava. Per exemple, a l’àrea de cultura i Educació, els equipaments es varen tancar a excepció de la Casa de Cultura i llar, i cada dia, dematí i tarda, es varen inspeccionar els equipaments per part del personal per si s’havia produït qualsevol contratemps.
Les decisions les varem prendre i valorar entre tots, com és habitual. En un comentari d’un post anterior faig menció a les dues reunions de l’Equip de Govern en el Golden Bahia. Nosaltres varem prendre les decisions que varem considerar les correctes i varem prioritzar el que varem considerar les que més convenien, el CAP i el Geriàtric, i a continuació restablir la llum i el telèfon a tot el poble mitjançà els generadors, cosa que no va ser fàcil degut als problemes que sorgien de forma continuada.
La tasca feta per l’actual Equip de Govern a l’Ajuntament de Tossa evidentment que es pot censurar, el que dubto és que es pugui censurar amb arguments ferms, una altre cosa és criticar per criticar quan una cosa per interessos partidistes no ens convé, intentant fer proselitisme polític indignament, criticar PERQUÈ SÍ, Nuri. El mandat passat vosaltres vareu fer-ho tant be, que així vos va anar a les passades municipals.
Per acabar vull censurar les airades crítiques a la Mónica Terribas per l’entrevista al President Montilla de la que adjunto el vídeo, totalment punibles a qui les fan pel seu contingut. Tots som coneixedors de les limitacions oratòries de José Montilla i de la gran categoria professional de la Terribas, serà que ara als socialistes s'els hi ha disparat el complexa d'Aquiles?.
El diumenge per la nit vaig estar, fins a les dues de la nit en el chat de facebook, parlant amb Franc Hervias de Meteotossa. Ell m’anunciava per dilluns un dia històric per la meteorologia, entre línees isòbares i altres dades només desxifrables pels erudits de la meteorologia, preveia una situació apocalíptica, una forta tempesta mediterrània s’estava formant causada per una injecció d’aire siberià. Les seves previsions eren de neu a cota cero i d’un fort temporal de gregal que podia arribar a la carga d’intensitat de la passada llevantada de Sant Esteva del 2008. Entre bromes de la poca fiabilitat dels meteoròlegs, més per desig que per creença ens varem acomiadar.
El dilluns al voltant de les 11 hores, em trucava la directora de l’IES per tancar els equipaments escolars davant el neguit del professors residents fora de Tossa i la por de quedar citiats. Per suggeriment de l’inspectora de zona, tenia que ser l’Ajuntament el que donés l’avís del tancament dels centres. Tot seguit em vaig posar en contacte amb el regidor de governació per si hi havia alguna directriu de la Conselleria o de Protecció Civil, la seva contesta va ser negativa, però m’aconsellà el tancament de les escoles perquè les carreteres començaven a estar malament. Vaig posar-me en contacte amb els Serveis Territorials d’Educació i em varen comunicar que era decisió de la directora perquè no hi havia cap avís, i en aquets casos, al no haver-hi transport escolar, els centres educatius han de restar oberts amb els professors disponibles, encara que no hi hagi activitat docent, i que en tot cas la directora és poses en contacte amb el interlocutor. Seguidament vaig trucar a la directora per informar-li de la conversació amb Educació i comunicar-li que l’Ajuntament avalaríem la seva decisió. A les 12 hores em trucava que tancaven CEIP i IES. Al voltant de les quatre ens quedàvem sense llum i estava nevant d’una manera poques vegades vista.
El dimarts seguíem sense llum amb un fort temporal de llevant, que sortosament el pas de la riera frenava que les onades arribessin a primera línea de mar. Els telèfons perderen cobertura i les carreteres tancades, estàvem incomunicats. El dimecres, donada la falta d’informació, l’Alcaldessa de Tossa és traslladava a Girona a demanar generadors per poder abastir de corrent al CAP i al Geriàtric, mentre el Sr. Boada en unes declaracions deia que els serveis mínims com CAPs i geriàtrics estaven perfectament coberts. Mentrestant tot el poble restava sense llum, les comunicacions per carretera es restablien i la cobertura telefònica es normalitzava gràcies a la intervenció del regidor de governació, Joan Antoni Hervias, que traslladaren un generador Telefónica amb un helicòpter. El problema era que ja no teniem bateria als mòbils El dijous Endesa comença a instal•lar generadors de forma indiscriminada i sense cap criteri a la població, posant-ne tres a un lloc dels menys poblats de Tossa. L’Ajuntament requereix a la direcció de Endesa per programar la instal•lació dels generadors als llocs més poblats, a les 13 hores arriben tècnics de Endesa al Hotel Golden Bahia i conjuntament es prioritza la instal•lació dels generadors per llocs més poblats i potència dela generadors a mida que vagin arribant.
Divendres es va obrir el CEIP i varem aprofitar per anar a Girona a comprar lots i fanalets de gas, de fanalet, ni un, lots encara en varem trobar. Però el més èpic va ser durant el viatge la visió del paisatge arrasat, molts arbres caiguts i d’altres descoronats, una imatge desoladora. Avui dissabte a les 11 del matí estic escrivint aquest post des de la Biblioteca Municipal, a casa encara no ens han connectat la llum, tot i viure en una zona de les més poblades. Fa fred a les habitacions, cinc dies que cuinem a la llar de foc i escalfem la llet en un fornet de gas, tampoc podem rentar la roba i sopem a la llum de les espelmes. Però el pitjor és el neguit de no saber quan tornarà la llum. Premi senyors del Tripartito per la desinformació a que ens tenen sotmesos. Premi Srs. De Endesa pel desastrós manteniment de la xarxa elèctrica i la manca de previsió. Tot plegat, una pena.
La sort i la desgracia de viure en un poble petit és que els secrets van de boca en boca fins que es tenca la cadena i al final tot es sap, fins i tot els secrets més ben guardats del TU, com qui escriu el butlletí, qui administra la web i el facebook, quines varen ser les verdaderes intencions del boicot a la cavalcada de reis, el perquè de les associacions que no varen voler participar al Diver Tossa i fins i tot qui no va posar inconvenients en col•laborar amb el pessebre vivent. No importa si els nens son els perjudicats, el que importa és desgastar a l’actual Equip de Govern.
Tampoc la hipocresia té límits, i qui s’erigeix amb defensor de la moral, llavors resulta que tot plegat i dut a la pràctica és el contrari. MSM en mitg de les sessions del Ple donant instruccions als afins o rebent-ne,etc.
Des de fa dos anys a Tossa ha proliferat un nou tipus de turisme, el dels acomiadats de solter, per un pack que costa 120 €, la Sra. Andrea, tal i com identifica una client en un comentari a la web (recomiendo a la empresa a todo el mundo. andrea encantadora y todo su equipo dispuesto a solucionar todos tus problemas), amb exquisidesa atén a la clientela que cada cap de setmana ve a Tossa a fer l’acomiada’t de solter/a.
Este pack incluye:
- Dormir en un hostal en el casco antiguo de Tossa (2min de la playa) o en una casa rural a 5 Km. del centro del pueblo. (1 noche dormir y desayuno).
- Navegación con speed boat, con parada para hacer snorkelling dentro de las cuevas (45 min.)
- Recorrido por las montañas de Tossa con quad (1 hora)
- Torneo de paintball, en un centro pionero en España de esta modalidad, incluye equipamiento y 100 bolas (1h 30min.)
- Ruta por diferentes pubs y bars de la zona.
OPCIONAL: Show privado con STRIPPER masculino o femenino, con chupitos gratis!! ( Consultar precios).
El programa es limita la majoria a negocis de gent afí al TU, navegació speed boat, torneig de paint ball, ruta per diferents bars amb indumentàries de mal gust que sovint inciten a comportaments barrullers i incívics pel mig de la població, sopar i sessió de streptease en el mateix restaurant, i finalment els deixen anar a culminar la nit carregats d’alcohol i d'adrenalina a alterar l'ordre i el descans de la gent que ha vingut a buscar la tranquil•litat a la nostra població.
Denigrant, i llavors critíquen la possible filmació d'una escena de sexe d'una película de Bigas Luna en una cala de Tossa.
Srs. Del TU, en aquet poble si hi ha algú que no pot parlar de moralitat, aquets son vostès, que cada cap de setmana d’estiu ens disfressen per més RIP a uns condemnats a marits i mullers, amb perruques i altres postissos de pijor gust, i els hi culminen l’estada a Tossa amb un streptease en algun restaurant, segurament propietat d'algun articulista del seu brillant butlletí. Turisme d'alcohol i sexe, turisme underground, pa per avui i gana per demà.
Seria un ximplet si passes per alt l’oportunitat de que en Bigas Luna filmés l’escena més eròtica del seu darrer film a una cala del terme municipal de Tossa.
- En primer lloc perquè porta a la pantalla gran el Mecanoscrit del Segon Origen, obra de Manuel de Pedrolo, la novel•la més llegida de la literatura catalana i de lectura obligada a molts instituts des de fa anys.
- Perquè, justament, Pedrolo situà l’escena de l’engendrament del segon origen en una cala de Tossa.
- Perquè Bigas Luna és a la avantguarda dels actuals directors de cine al país, havent dirigit actors tant importants con Penélope Cruz, Javier Bardén, Mariber Verdú, Aitana Sánchez -Gijón, Estefania Sandrelli, Jordi Mollá, Juan Diego,etc.
- Perquè possiblement sigui la primera pel•lícula de l’Estat Espanyol que es filmarà amb 3D.
- Perquè pel seu contingut apocalíptic connecta totalment amb el públic nord-americà i per aquest motiu té moltes garanties a entrar a ser la candidata espanyola a la cursa pels Oscars.
- Perquè cales tant boniques com les de Tossa no en hi ha enlloc al mon, encara que segons qui s’empeny en publicitar la Costa Brava amb fotografies de les Bahames, és per aquets mèrits que uns son oposició i altres som govern a l'Ajuntament.
La filmació d’una escena de sexe d’una pel•lícula no és fer sexe, és simular sexe, encara que els protagonistes tinguin 16 i 11 anys per imperatiu del guió. Francis Ford Coppola quan va filmar “Apocalípsis Now”, l’escena de l’atac dels helicòpters, senyors del TU, l’atac era simulat i no varen matar a ningú, etc, etc, etc. Que el que passa a les pel•lícules és de mentida!!!!.
En definitiva, aquest capítol de l'alternativa sembla escrit per una Lepera.
Bona ni Adelais, En primer lloc vull agrair-te l’extraordinària conferència i vetllada que ens vareu obsequiar el Josep Poveda i tu. La xerrada a Tossa ha tingut un notable ressò, mols dels assistents el dia següent em varen parar pel carrer i em van comentar amb èmfasis el molt bon rato que varen passar. Altres varen seguir la conferència per TVT i també m’ho han comentat, he demanat una còpia en DVD a la televissió que et faré arribar. A mi, i estic segur que a molts dels assistents, ens vareu tocar la fibra sensible en el moment històric més reivindicatiu de Catalunya des del inici de la democràcia. T’agraeixo la gestió que has fet perquè l’escena de la platja del rodatge del Mecanoscrit es filmi a Tossa. Si el teu pare es va fixar en una cala de Tossa en el moment d’escriure el llibre, el Bigas no trobarà millor lloc que les nostres cales també per filmar. I si preocupa el mercat nord-americà, Tossa ja hi té entrada, doncs l’any 1950 Albert Lewin i va filmar “Pandora y el Holandés errante” que varen protagonitzar Ava Gardner, James Mason i Marius Cabré i que durant el rodatge el Franc Sinatra tingué un atac de banyes i es presentà a Tossa per controlar a l’actriu. Aquesta anècdota fou la millor promoció de la pel·lícula als EEUU. La noticia del Diari de Girona deriva de la visita del periodista a l’exposició el dia de l’arribada del Pelegrí i que jo li vaig comentar el que varem parlar i la possibilitat de que es rodés aquesta escena en una cala de Tossa i el contrasentit amb l’ordenança de civisme que varem aprovar el passat estiu i que tanta repercussió mediàtica va tenir, el morbo se li va disparar i veig que va ser incapaç de reprimir-se. Amb l’ordenança de civisme varem ser protagonistes en el programa de Josep Cuní, molts diaris i fins i tot en El Jueves, en una vinyeta, “Martínez el facha” va venir a Tossa a empaitar a parelles copulant a la platja. Valgui també l’anècdota per convèncer a la productora. Adelais, novament gràcies i sàpigues que desprès de la vostra visita a Tossa hi teniu uns quans amics. Fins aviat.
T’envio la contesta de la productora del Mecanoscrit. Per la meva part ja està fet el meu suggeriment respecte a l’escena de la platja, ara us toca a vosaltres fer-ne una bona propaganda per atreure director i equip de rodatge.
Una abraçada. Adelais ---------------------------------------------------------------------- Hola Adelais,
anem fent en aquest entorn de crisi i canvis constants, però al peu del canó! Primer deixa'm dir-te que continuem amb la llarga, difícil i avorrida fase del finançament. Vam ser a Roma i Londres a finals de l'any passat parlant amb potencials coproductors internacionals. És un projecte que crida molt l'atenció i més per ser en 3D (i encara més després de la notorietat de l'Avatar de James Cameron). En un parell de setmanes anirem a Berlin, a donar un pas més en la coproducció, amb vistes a anar consolidant-la. En el pla local, tenim molta predisposició de Lleida, de l'ICIC, de TV3 i estem treballant també TVE a nivell estatal, però tots van lents, tenen constants canvis (ara la directiva de TV canvia) i és qüestió d'insistir i anar donant passos. I pel que fa al Bigas i a nosaltres mateixos, tan il•lusionats o més que el primer dia, lluitant per fer un projecte com cal, maco des de tots les punts de vista.
Del que dius de Tossa, crec que és positiu que li facin arribar les inquietuds al Bigas i a partir d'aquí, veure què té sentit, què encaixa i què no. Pensa que és molt important equilibrar la fidelitat a l'original amb la qualitat del producte i, en molts casos, amb l'adequació per certes edats. Parlant amb els possible coproductors internacionals perceps molt clarament les limitacions d'entrada a alguns mercats, com ara l'americà segons amb l'explicitat amb que tractis el sexe (i el Bigas és el primer conscient). Però no es pot descartar cap idea ni cap localització i menys en aquest moment en que es tracta de veure noves possibilitats i enriquir el projecte des del punt de vista creatiu mentre ens dediquem a la feixuga feina que et comentava fa unes línies.
Si passes per Barcelona un dia d'aquests i tens una estoneta, avisa'm i t'explico amb més detall.
Una abraçada ben forta,
Oscar ----------------------------------------------------------------------
T'explico: des del mes de juny de l'any passat estem fent una sèrie de xerrades sobre el pare i el dia 15 varem estar a Tossa de Mar. El regidor de cultura em va comentar que estarien encantats d' acollir l'equip del rodatge del Mecanoscrit si volguessin rodar aquesta escena a la Cala Salions.
Bé.. es un suggeriment i em va semblar divertit sobretot pel fet de la prohibició de fer sexe a les platges.
Bé, ja veus que vol escriure al Bigas Luna cosa que no em sembla malament, sobretot tenint en compte que si es roda una part a les terres de l'Urgell i La Segarra també es podria fer a Tossa.
Rebeu una abraçada i aprofito l'ocasió per preguntar-te en quina fase està el Mecanoscrit. Adelais
Foto del Diari de Girona. Tossencs manifestant-se a la platja de Tossa a favor de fer sexe a la platja. Només els hi falta la bandereta del PSC i del TU, el que ahir en deien blanc, avui en diuen negre, a tot s'hi val.
Hi ha qui es vol lluir,però al final sempra se la fot.
Va passar quan la tele era en blanc i negre, un 23 de febrer, avui fa 29 anys, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Don Antonio Tejero Molina i 288 guàrdies civils més, al voltant de les 6 de la tarda, entraven al Congrés dels Diputats i segrestaren al poder legislatiu i al govern amb la força de les armes.
Son uns successos que ens han marcat a vàries generacions, la televisió va deixar d’emetre programes i a la radio només sonava música clàssica, semblava que havíem retornat a aquelles setmana santes franquistes; només Radio Olot donava el parte. A València sortiren els tancs al carrer per ordre del Capità General de la “Región Militar” Don Jaime Milans del Bosch, el general de divisió i segon del “Estado Mayor del Ejercito” Alfonso Armada y Comyn, en un principi va començar com a mediador i va resultar estar implicat fins el coll, fins hi tot algun va apuntar que el cop d’estat comptava amb el vist i plau del Rei.
Recordo l'imatge serena de Santiago Carrillo assegut al seient del parlament desobeint el “todo el mundo al suelo” de Tejero, al General Gutiérrez Mellado i a Adolfo Suárez enfrontant-se als colpistes, Manuel Fraga plantant cara,al Lendakari Karlos Garaicochea desaparegut i el discurs del President de la Generalitat Jordi Pujol intentant tranquil•litzar a la població.
Han passat molts anys, però sembla que va ser ahir, avui, en especial tinc present el rostre preocupat del meu pare recordant al cop d'estat del General Pavía, amb l'orella posada a radio Olot i esperant que Europa reaccionés. Avui tinc present al meu pare perquè és el primer 23 F que no està entre nosaltres.
Les solucions no les pot trobar ni la incompetència, ni la ignorància dels que decideixen, senyors socialistes. Tot està escrit, no cal ni tan sols reflexionar, cal llegir el que han pensat i escrit uns altres i aplicar-ho.
William John Henry Boetcker, 1873
- No pots crear prosperitat descoratjant la iniciativa pròpia. - No pots enfortir el feble, afeblint al fort. - No pots ajudar els petits, aixafant els grans. - No pots ajudar al pobre, destruint el ric. - No pots elevar a l'assalariat, pressionant a qui paga el salari. - No pots resoldre els teus problemes mentre gastis més del que guanyes. - No pots promoure la fraternitat de la humanitat, admetent i incitant l'odi de classes. - No pots garantir una adequada seguretat amb diners prestats. - No pots formar el caràcter i el valor de l'home traient-li la seva independència i iniciativa. - No pots ajudar els homes permanentment, realitzant per ells el que ells poden i han de fer per si mateixos.
Ayuntamientos en números rojos - Un tercio de los municipios catalanes gastan por encima de lo que ingresan - Hasta 33 localidades recurren a la tutela financiera de la Generalitat
LLUÍS PELLICER - Barcelona - 14/02/2010
Maria Teresa Moré, concejal de Hacienda de Tossa de Mar (Selva), lamenta que la guardería municipal, un equipamiento que en principio no les tocaba, es deficitaria. La localidad está en su segundo plan de saneamiento financiero tutelado por la Generalitat para enjugar su deuda de 21 millones. Sólo este año debe hacer frente a 1,5 millones. "Ahora sólo hacemos lo que nos toca, así que nos viene muy bien el dinero del fondo estatal. No es fácil sanear la economía. Y aun así sabemos que la población puede pensar, '¿y éstos que están haciendo?", explica.
CONSIGNACIO FEESL 2010 per Tossa de Mar Avui, quan he entrat a la web de l’Ajuntament de Tossa he accedit a la columna de la “premsa on line” i allà he pogut llegir l’article del diari el País “Ayuntamientos en números rojos”, escrit pel periodista Lluís Pellicer i que en fa ressò d’unes declaracions de la Sra. Mª Teresa Morè, primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tossa i que transcric a la part superior del post.
Tal i com està escrita aquesta notícia es pot caure en el parany de malentendre que la Llar d’Infants és la causant del endeutament actual de l’Ajuntament, i evidentment no és així.
La Llar fa 23 anys que va ser inaugurada i satisfà una necessitat social de la població, la Llar és deficitària des del primer dia de la seva inauguració fins avui i amb el volum de dèficit normal d’una llar municipal, en les que segons el Departament d’Educació de la Generalitat es finança en parts iguales, 1/3 amb les quotes dels pares, 1/3 amb la subvenció de la Generalitat i l’altre 1/3 del fons municipal. La Llar de Tossa compleix estrictament aquets requisits.
La llar no és l’únic equipament que és deficitari, en son també les instal•lacions esportives com la Piscina Municipal, Pavelló Municipal i Camp de Futbol; també ho son els equipaments culturals com la biblioteca, arxiu, i els tres museus; educatius com Escola de Música, CEIP i Llar d’Infants i també algun altre equipament com la deixalleria i el geriàtric, que en el apartat d’inversions del pressupost genera unes despeses.
L’endeutament actual bàsicament és conseqüència del mal saber fer i les decisions preses durant l’anterior mandat a on indiscriminadament es va contractar personal, alguns amb alts sous, es va invertir en equipaments innecessaris altament deficitaris i es varen fer i sobrepassar despeses de partides que pressupostàriament no estaven consignades i d'altres que no constaven en el pressupost. Tot això és demostrable, i que afegit a la situació en que es van trobar heretada d’anteriors mandats, obligava a la coalició PSC-ERC a portar una política de contenció de la despesa i va ser tot el contrari, va ser tot disbauxa.
La Sra. Morè sap millor que cap dels altres regidors que el FEESL 2010, “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”, dona la potestat als ajuntaments d’incorporar part d’aquets diners als pressupostos ordinari i que en el cas de Tossa és de 126.131 €, amb la finalitat d’equilibrar el dèficit pressupostari que actualment és el taló de Aquil•les de les administracions locals que amb la crisi ha vist reduïts notablement els ingressos. Aquestes partides cal que siguin justificades amb dèficit social i la tresorera va apuntar al dèficit que origina la llar per justificar-lo, encara que posteriorment s’ho ha repensat degut que la llar és altament subvencionada per la Generalitat i no fos motiu d’algun tipus d’incompatibilitat i ho farem segurament amb el dèficit de les tasques de manteniment del CEIP i d l’Escola de Música.
Lamento l’article publicat per EL PAÍS, que l’únic que fa és confondre a la gent.
Josep Colomer i Tort Regidor d’Educació de l’Ajuntament de Tossa.
