El passat divendres a la Casa de Cultura es va presentar la revista Quaderns de la Selva que cada any edita el Centre d'Estudis Selvatans que vaig presentar conjuntament amb el seu president Narcís Figueres.
Els articulistes tossencs van resumir el contingut dels seus treballs en un acte força concurregut.
A la Marta Planellas se li feu entrega d'una estatueta de l'Ava Gardner en agraiment al treball de l'any passat sobre l'opuscle " al mestre Josep Moreno i Pallí".
Joan Molla Callís i David Moré Aguirre autors de l'article: "Dos cents cinquanta anys d'ets i uts de l'Hospital de Pobres de la Vila de Tossa".
La periodista Marta Planellas Bassols autora dels articles : "El centenari de la Setmana Tràgica a Anglés i la Cellera de Ter" i "Josep Moreno Pallí (1909-2001).
Ana González Batiste-Alentorn autora de l'article : "La Pauma (1920-2008): testimoni dels "anys daurats" de Tossa de Mar
Per cinquè any i novament coincidint amb les Jornades Culturals de Sant Jordi, es feu entrega a la Casa de Cultura de la nova edició dels premis recerca dotat amb 500€ cada un i que es donen als dos millors treballs de batxillerat dels alumnes de l'IES, el de l’ajuntament i de tema referit a Tossa, i el de l’AMPA de l’IES i de tematica lliure. Segons la directora de l’IES la Sra. Conxa Martínez Xueca, aquets any ens treballs han sigut d’un nivell molt alt, i per primer cop hi ha hagut una menció especial a dos treballs finalistes, el d’en Santi Barrionuevo i el de l’Ariadna Fernández.
El primer dels treballs premiats fou el de la Katherina Gotarra i el titol del treball era : “La contaminació acústica a Tossa”, un treball científic que recull els llocs a on hi ha major contaminació acústica a la població, igual que la percepció que en tenen els vilatans.
El segon fou el presentat per Lluc Colomer i titulat: “Tossencs marcats per la Guerra Civil”. El treball recollia la memòria històrica de la incidència i les consecuències de la Guerra a Tossa, També recull el testimoni d'alguns tossencs que llavors eren nens i dels anys que els varen seguir, els anys de la postguerra.
Enhorabona i a seguir l'any vinent, a la Universitat.
Veig, veig, veig, veig ... Què, què, què, què ... Ei, ei, ei, ei ... Au, au, au, au ... Ep, ep, ep, ep ... A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
He vist un rei ! Has vist un què ? He vist un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre futbolista que plorava, muntat dalt d'un pedestal, i tant i tant plorava, que feia un xaragall. Ai, pobre Cristiano Ronaldo!
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei!... Has vist un què ? Un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre entrenador que plorava, perquè plorava el 9CR, i tant i tant plorava, que semblava ... Semblava què ? Que ja semblava un papanates. Ai, pobre Pelegrini !...
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei. Has vist un què ? Un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un director esportiu que plorava, perquè plorava l’entrenador, perquè plorava en 9CR, que perdia ... Perdia què ? Que perdia el remuc ! Ai, pobre Valdano !...
I el pobre Florentino què ? Eh ! eh ! eh ! eh !
He vist un rei. Has vist un què ? He vist un rei. A, bé, si, bé. A, bé, si, bé ...
I a un pobre ric que plorava perquè plorava l’entrenador i el director esportiu que plorava pel pobre jugador ... Pel pobre, què ? Pel pobre jugador xaruc. Ai, pobre Florentino!...
Ai pobre Florentino? Eh ! eh ! eh ! eh !
Tants rics, tants bisbes, tants ducs, i tants jugadors xarucs, que tant i tant ploraven: que perdien el remuc.
Suposo que per casualitat la MÔ va entrar en el meu blog "tossa al punt de mira" i m'hi va deixar la pista, la meva tafaneria em va fer entrar a un dels seus blogs, seguidament al altre, i al altre,... i en vaig quedar prendat, tant pel contingut, com per la part artística, la polémica, la música,... Els blogs de la MÔ m'han enamorat, vos els recomano.
Hemos recibido en el correo del museo varias protestas sobre la escasa idoneidad de exponer esta pintura. Se quejan de que es pornográfica y sacrílega. ¿Pornográfica? No más que las cruces bajo las cuales sus abuelas y abuelos engendraron a sus madres y a sus padres. ¿Sacrílega? No tanto como adorar a un dios pederasta que abusa de niños en el techo del Vaticano a imagen y semejanza de los indecentes sacerdotes y obispos del santo Papa. También se quejan, de que así asustamos a las visitas y nos quedamos sin público. A mí lo que me asusta es el temperamento inquisidor que subsiste en el siglo XXI entre quienes viven con el cerebro lavado por la pazguatería y la mezquindad. De modo que he decidido exponer el cuadro aquí, en primer lugar. ¿Por qué? Porque soy un gato muy demente, dirijo este museo como a mí me da la gatuna gana y desde este preciso día me importa tres pimientos el puto público. Si no quieren entrar, que no entren. Yo no cobro ticket, así que da igual. En cuanto a mi interés en que visite el Museo mucha gente para exponer las obras de las participantes y que las miren, ahora mismo también me da igual, considerando lo beatas e hipócritas que me demuestran ser unas cuantas de ellas y todos los idiotas que se ausentan por amor a la censura. Que les den. En este museo no adoramos a ningún barbudo. En este museo adoramos solamente el arte extraordinario, como por ejemplo esta pintura de Pierre Molinier.
Aquesta Pasqua no ens en hem volgut estar de res, mona i bunyols (els brunyols de la recepta de la Zel). Hem trobat a faltar a l’Avi que era qui cada any comprava la mona, però segur que des de on està se’n ha alegrat molt de que un any més ho poguéssim celebrar.
Alemanya obliga a tornar Can Zügel als hereus legítims MARTÍ SANTIAGO | TOSSA DE MAR L'Ajuntament de Tossa es veurà obligat a retornar als fills d'Oskar Zügel els terrenys que va cedir-li la vídua del pintor, Klara Zügel, l'1 de juliol de 1998. Una sentència dictada el 27 juliol de 2007 pel jutjat de primera instància de Schöneberg, Berlín, indica que la vídua -segona muller i madrastra dels fills de l'artista- no tenia potestat per fer aquesta entrega al consistori perquè no n'era la legítima hereva. Concretament, la propietat pertanyia a parts iguals a Gotthard Zügel i Katia Zügel, fills del pintor nascuts durant el seu primer matrimoni. Malgrat això, durant l'anterior mandat, el govern de PSC i ERC va entregar a la Generalitat els terrenys donats per Klara Zügel perquè l'Insitut Català del Sòl (Incasol) construís 18 pisos de protecció oficial destinats al lloguer per a gent gran. El cert, però, és que aquesta acció era manifestament irregular doncs la situació registral de la finca especificava que els propietaris eren els fills del pintor i no la seva segona muller. A més, el consistori en tenia coneixement desde que va acceptar la cessió del terreny l'any 1998 perquè l'advocat dels legítims hereus així ho va fer saber just un mes després de produir-se la donació. Per aquesta raó, el grup municipal de CiU va decidir paralitzar l'obra quan va assolir la majoria absoluta l'any 2007. No obstant, l'Incasol ja havia fonamentat el solar. Mentrestant, el jutjat de Schöneberg, l'únic competent per a realitzar l'obertura i la interpretació dels testaments de ciutadans morts a l'estranger -tal i com disposa la Llei alemanya- va determinar que la segona esposa del pintor, Klara Zügel, no tenia capacitat per a cedir a l'Ajuntament de Tossa aquesta finca perquè estava obligada a transmetre-la als legítims hereus com era l'expressa voluntat d'Oskar Zügel. En el testament de l'artista, Klara Zügel figurava com hereva transitòria i tan sols podria haver heredat la propietat en cas que els fills del pintor haguessin mort o rebutjat la successió del pare.
Cara de cangueli se li va quedar ahir a la Sessió Plé a la Sra. Mundet quan es llegí el text de la moció que aprovava la liquidació del 2006. Sempre emmerdant amb els 50.000 € que va costar l'auditoria i qüestionant la validesa, ella que durant quatre anys va tenir les mans foradades, gastant pels descosits, 33.000 € amb bombons farcits d'aigua salada, menús de sopars del Pelegrí de 66.00 € el menú, gastant el que pressupostàriament no podia gastar, contractant personal innecessari, etc., total, una verdader desastre. Potser té raó en una cosa, no calien auditories per denunciar la calamitosa situació en que va deixar les arques municipals, només calia mirar la llista d'impagats fins a on es remuntava. De totes maneres copies de l'auditoria estan a disposició de la Sindicatura de Comptes i del "Tribunal de Cuentas del Estado".
Cara de cangueli se li va quedar a la Sra. Mundet quan va preguntar quins advocats portarien la defensa de la reclamació dels hereus de la família Zügel a l’herència del seu pare. Els advocats de la Diputació Sra. Mundet!, així ho podrà controlar el poc temps que li resta de Diputada i no li valdran els arguments que utilitza sempre de que si hi han interessos ocults.
Tal i com va dir Sartre, "l'home neix lliure, responsable i sense excuses", i a la Sra. Mundet no li valdran excuses quan els tribunals li reclamin responsabilitats.
SRA. MUNDET, ESTÀ ACABANT DE CONSUMIR ELS MOMENTS MÉS DOLÇOS DE LA SEVA VIDA.
El hipocaust de la Vil·la Romana fa segles que no funciona.
Excepcionalment la natura ens sorprèn i el dia 8 de març es varen superar les previsions més pessimistes. La situació patida no és un anacronisme i sortosament tampoc un fet habitual, per tant cal definir-la com una situació extraordinària i en la que en el moment de prendre decisions cal fer-ho sense el referent de cap perspectiva d’altres experiències similars viscudes.
A l’hora de fer una valoració del ocorregut cal diferenciar dos ítems, el primer és la del dia de la tempesta i et segon és el que vam patir els dies posteriors, conseqüència de la tempesta.
Tal i com apuntava l’alcaldessa de Tossa, l’Imma Colom al Punt diari el dia 19 de març, a Tossa no es va produir cap situació catastròfica, com va passar el dia de Sant Esteve del 2008 quan la llevantada va malmetre la façana del passeig de Tossa i camí al Far. Sí una situació d’emergència posterior a la tempesta, al quedar incomunicats al fallar la xarxa elèctrica i les de telefonia.
El mon que ens ha tocat, l’hem convertit en un mon d’hàbits refinats que ens fa viure instal•lats en les comoditats (és tenia que habilitar el pavelló perquè cal dutxar-se tots els dies i amb aigua calenta), unes comoditats que en som consumidors i a la vegada uns grans desconeixedors. Tothom ens definirà el que és el Barça o el Real Madrid, tothom està correctament informat de la vida sentimental del “Jesulín”, etc. difícilment algú ens explicarà el que és l’electricitat o les comunicacions tant amb cable com sense cable; la conclusió és que sobrevalorem lo banal i ignorem i no valorem prou el que és rellevant per les nostres vides. També hem perdut el respecta a la memòria dels nostres avis que no tenien ni corrent elèctrica, ni telèfon, ni tant sols aigua corrent, i ara dramatitzem els inconvenients d’haver estat cinc dies sense dutxar-nos amb aigua templada.
Sartre va filosofar que l’home neix lliure, responsable i sense excuses, això equival a dir a que naixem capacitats per prendre decisions, som responsables de les decisions que prenem, no ens valen excuses per les decisions preses i les decisions cal prendre-les en el moment oportú. Estic totalment d’acord amb Fran Hervías quan diu en el blog de METEOTOSSA que és a les urnes a on cal demanar responsables als polítics per la mala gestió feta.
Del que discrepo és amb el comentari de la Nuri (Síndria) en el mateix blog, l’ajuntament de Tossa varem actuar cadascun en conseqüència amb el càrrec que exercim, l’alcaldessa, l’Imma al capdavant de la situació, sempre donant la cara en els mitjans i coordinant l'operatiu, el Juanan Hervias al carrer com correspon al regidor de governació, l’Emili Oller al carrer amb en Juanan per requeriment de l’Imma, i els altres sempre disponibles i “informats” ( entre cometes, donada la desinformació general que hi havia) i organitzant el que a cadascun pertocava. Per exemple, a l’àrea de cultura i Educació, els equipaments es varen tancar a excepció de la Casa de Cultura i llar, i cada dia, dematí i tarda, es varen inspeccionar els equipaments per part del personal per si s’havia produït qualsevol contratemps.
Les decisions les varem prendre i valorar entre tots, com és habitual. En un comentari d’un post anterior faig menció a les dues reunions de l’Equip de Govern en el Golden Bahia. Nosaltres varem prendre les decisions que varem considerar les correctes i varem prioritzar el que varem considerar les que més convenien, el CAP i el Geriàtric, i a continuació restablir la llum i el telèfon a tot el poble mitjançà els generadors, cosa que no va ser fàcil degut als problemes que sorgien de forma continuada.
La tasca feta per l’actual Equip de Govern a l’Ajuntament de Tossa evidentment que es pot censurar, el que dubto és que es pugui censurar amb arguments ferms, una altre cosa és criticar per criticar quan una cosa per interessos partidistes no ens convé, intentant fer proselitisme polític indignament, criticar PERQUÈ SÍ, Nuri. El mandat passat vosaltres vareu fer-ho tant be, que així vos va anar a les passades municipals.
Per acabar vull censurar les airades crítiques a la Mónica Terribas per l’entrevista al President Montilla de la que adjunto el vídeo, totalment punibles a qui les fan pel seu contingut. Tots som coneixedors de les limitacions oratòries de José Montilla i de la gran categoria professional de la Terribas, serà que ara als socialistes s'els hi ha disparat el complexa d'Aquiles?.
El diumenge per la nit vaig estar, fins a les dues de la nit en el chat de facebook, parlant amb Franc Hervias de Meteotossa. Ell m’anunciava per dilluns un dia històric per la meteorologia, entre línees isòbares i altres dades només desxifrables pels erudits de la meteorologia, preveia una situació apocalíptica, una forta tempesta mediterrània s’estava formant causada per una injecció d’aire siberià. Les seves previsions eren de neu a cota cero i d’un fort temporal de gregal que podia arribar a la carga d’intensitat de la passada llevantada de Sant Esteva del 2008. Entre bromes de la poca fiabilitat dels meteoròlegs, més per desig que per creença ens varem acomiadar.
El dilluns al voltant de les 11 hores, em trucava la directora de l’IES per tancar els equipaments escolars davant el neguit del professors residents fora de Tossa i la por de quedar citiats. Per suggeriment de l’inspectora de zona, tenia que ser l’Ajuntament el que donés l’avís del tancament dels centres. Tot seguit em vaig posar en contacte amb el regidor de governació per si hi havia alguna directriu de la Conselleria o de Protecció Civil, la seva contesta va ser negativa, però m’aconsellà el tancament de les escoles perquè les carreteres començaven a estar malament. Vaig posar-me en contacte amb els Serveis Territorials d’Educació i em varen comunicar que era decisió de la directora perquè no hi havia cap avís, i en aquets casos, al no haver-hi transport escolar, els centres educatius han de restar oberts amb els professors disponibles, encara que no hi hagi activitat docent, i que en tot cas la directora és poses en contacte amb el interlocutor. Seguidament vaig trucar a la directora per informar-li de la conversació amb Educació i comunicar-li que l’Ajuntament avalaríem la seva decisió. A les 12 hores em trucava que tancaven CEIP i IES. Al voltant de les quatre ens quedàvem sense llum i estava nevant d’una manera poques vegades vista.
El dimarts seguíem sense llum amb un fort temporal de llevant, que sortosament el pas de la riera frenava que les onades arribessin a primera línea de mar. Els telèfons perderen cobertura i les carreteres tancades, estàvem incomunicats. El dimecres, donada la falta d’informació, l’Alcaldessa de Tossa és traslladava a Girona a demanar generadors per poder abastir de corrent al CAP i al Geriàtric, mentre el Sr. Boada en unes declaracions deia que els serveis mínims com CAPs i geriàtrics estaven perfectament coberts. Mentrestant tot el poble restava sense llum, les comunicacions per carretera es restablien i la cobertura telefònica es normalitzava gràcies a la intervenció del regidor de governació, Joan Antoni Hervias, que traslladaren un generador Telefónica amb un helicòpter. El problema era que ja no teniem bateria als mòbils El dijous Endesa comença a instal•lar generadors de forma indiscriminada i sense cap criteri a la població, posant-ne tres a un lloc dels menys poblats de Tossa. L’Ajuntament requereix a la direcció de Endesa per programar la instal•lació dels generadors als llocs més poblats, a les 13 hores arriben tècnics de Endesa al Hotel Golden Bahia i conjuntament es prioritza la instal•lació dels generadors per llocs més poblats i potència dela generadors a mida que vagin arribant.
Divendres es va obrir el CEIP i varem aprofitar per anar a Girona a comprar lots i fanalets de gas, de fanalet, ni un, lots encara en varem trobar. Però el més èpic va ser durant el viatge la visió del paisatge arrasat, molts arbres caiguts i d’altres descoronats, una imatge desoladora. Avui dissabte a les 11 del matí estic escrivint aquest post des de la Biblioteca Municipal, a casa encara no ens han connectat la llum, tot i viure en una zona de les més poblades. Fa fred a les habitacions, cinc dies que cuinem a la llar de foc i escalfem la llet en un fornet de gas, tampoc podem rentar la roba i sopem a la llum de les espelmes. Però el pitjor és el neguit de no saber quan tornarà la llum. Premi senyors del Tripartito per la desinformació a que ens tenen sotmesos. Premi Srs. De Endesa pel desastrós manteniment de la xarxa elèctrica i la manca de previsió. Tot plegat, una pena.
