Aquesta Pasqua no ens en hem volgut estar de res, mona i bunyols (els brunyols de la recepta de la Zel).
Hem trobat a faltar a l’Avi que era qui cada any comprava la mona, però segur que des de on està se’n ha alegrat molt de que un any més ho poguéssim celebrar.
1 comentari:
Quina pinta!!!
i tant que l'avi s'haura alegra't :)
un petonas maco
Publica un comentari a l'entrada