dimecres, 12 de setembre de 2007

Berlín>Londres>París>Tossa...LA TRANQUIL·LITAT PERDUDA

Berlín>Londres>París>Tossa... LA TRANQUIL·LITAT PERDUDA Tossa, en uns anys de la seva història, esdevé un lloc de trobada on es concentren creadors i pensadors del segle XX, com Albert Gleizes, Jean Metzinger, Otho Lloyd, Olga Sacharoff, André Masson, Georges Bataille, Oskar Zügel, Marc Chagall, Dora Maar, Georges Duthuit, els Matisse, André Salmon, Jules Supervielle, Georges Charensol, Mela Muter, Peter Janssen, Georges Kars, Pere Créixams, Rafael Benet, Enric Casanovas, Nancy Johnstone, Stanley William Hayter, Dalla Husband, Paul Ludwig Landsberg o Fred Uhlman, entre molts altres.
L’exposició, tot i també presentar aquella típica Tossa immortalitzada per tants i tants artistes, permet endinsar-se en les històries de molts homes i dones fugitius d'una impossible demo-cràcia europea, com sempre utòpica. Les condi-cions ideals d’aquesta «capsa tancada» els per-met trobar una tranquil•litat tràgicament perduda amb l’esclat de la guerra; l’obra portàtil i petita, que substitueix en la majoria dels casos el taller, ens parla d’excursions plàcides a la natura-lesa tossenca i de la seva gent, d’escenes quoti-dianes i de moments intensos d’intercanvis d’uns homes que arribaven directament de Ber-lín, Londres, París..., amb un únic destí: Tossa i la seva tranquil•litat. Per a una majoria, Tossa és en aquells moments el camí de l’exili, el desig d’una tranquil•litat perduda. Estructurada en espais diferenciats, l’exposició es planteja com un viatge i evidencia la diversitat d’un microcosmos que es projecta al món. Així, veiem el recorregut que van emprendre molts artistes des dels seus països d’origen fins al petit poble de la Costa Brava, on, més enllà d’uns precedents —a finals del segle XIX—, ens situen en dues onades de visitants: els que vénen fugint de la primera guerra mundial i els que, descontents amb la política europea i el nazis-me, busquen l’espai ideal per a «construir» una nova vida. En aquest paradís blau que veuria Marc Chagall l’any 1934 s’hi concentraran projectes creatius, sentiments d’admiració per la nostra música, la sardana, l’art romànic, arquitectures —algunes d’elles desaparegudes— i, poc més tard, la memòria d'un poble vist per la ploma de Fred Uhlman i Nancy Johnstone. Il•lusions enterra-des sota el so de la guerra. Molts tornaran amb els anys, però mai no es tornarà a produir la màgia d'aquest període entre guerres.

Llocs i escenaris Els carrers, la platja i el cafè d’En Biel, aquella sucursal de La Coupole o de la Rotonda de Montparnasse, l’any 1935 esdevenen una torre de Babel doblada de carnaval, com escriu Benet. L’exterior, la manera com el propi escenari natural pot influir en els artistes, els parèntesis i les interrelacions que es produeixen més enllà del propi treball d'experimentació. I l’interior com a espai de trobada i convivència, com a llocs on es reunien per a fer tertúlies o passar l'estona.

Escenes El dia a dia amb els mercats, l’arribada del peix, les xarxes de pescar esteses a la platja, les rentadores a la riera de Tossa, els balls, les excursions i els aplecs, tots aquells costums que no deixaven d’observar i eren motiu d’integració, de diàleg. Una realitat copsada tant pels artistes i creadors com per tots els nens i nenes de la Colònia Escolar «Turissa» que protagonitzaren un capítol fonamental en la història de la pedagogia a Catalunya en els anys 30.

Personatges

Pescadors, nens i nenes del poble, rostres d’un paisatge ma-riner i vinícola; persones del món artístic que ens remeten a aquella babel exposada per Rafael Benet des de les col·la-boracions periòdiques a La Veu de Catalunya l’any 1933 i la revista Art del 1934. Complicitats també entre la literatura d’Henri de Monfreid i la pintura de Georges Kars; mirades entrecreuades a un espai únic d'intercanvis i relacions.


Projectes

Els projectes creatius tenen un caràcter divers. Alguns dels artistes que participen en la revista avantguardista 391, impulsada per Picabia, es fotografien a la platja de Tossa, el 1916. En els anys 20, l’acció de la Colla de Sabadell a Cala Pola atrau l’atenció de tot el poble; Georges Charensol des de París es fa ressò d’una veritable École de Tossa en un article a la revista Beaux Arts l’octubre de 1933 que té una fotografia amb el segell Kefer-DoraMaar; Rafael Benet, amb fotografies d’Emili Godes i Georges Duthuit, ens porta el mític article «Tossa, Babel de les Arts», a la revista Art, el 1934. Un any més tard arriba la fundació del primer museu d’art contemporani de l’estat espanyol amb la intervenció decisiva de la Generalitat de Catalunya i els artistes Rafael Benet, Pere Créixams, Enric Casanovas, Georges Kars i l'arqueòleg Albert del Castillo; projectes i testimonis que dibuixen les il·lusions d’uns homes envers el poble de Tossa.Tossa és també l’espai dels projectes individuals, com el del filòsof Paul Ludwig Landsberg o de l’anglesa Nancy Johnstone, i l’espai de la complicitat d’André Masson i Georges Bataille. L’esclat de la guerra trenca projectes col•lectius i individuals.


Espai Bucòvitx El final d'aquesta exposició té dues vies que s’obren. Una parteix del centre neuràlgic on es podia estar al corrent de la cultura europea del moment, un espai que fun-cionava com a galeria —amb obres de Masson, Zügel, Janssen…— i biblioteca: el de la Baronessa Laura Bucòvitx. L’altra via és l’efecte de la guerra civil, que podria constituir el punt de partida d’un altre viatge. El de les traïdories com les que sofrí Oskar Zügel; els dibuixos satírics i les maquetes per a les Brigades Internacionals d'André Masson; els treballs de Hayter i Husband per als nens de la república... I finalment, l’Hotel Casa Johnstone que, d’hotel, passà a ser refugi per als que cobrien i escrivien sobre la guerra; un hotel que acabarà convertint-se en una colònia on acollir els fills dels republicans.


Article de la Fundació Caixa Girona.

2 comentaris:

Linda ha dit...

Hola amigos:

Lo siento mucho, pero he de confesar que no soy capaz de escribir en catalán. Soy inglesa y vivo en la provincia de Alicante. Estoy ayudando a un amigo averiguar todo lo que pueda sobre sus abuelos, el matrimonio Johnstone, que tenía el Hotel 'Casa Johnstone', en Tossa, durante la Guerra Civil.

La búsqueda nos ha traido a vuestra página. Podéis imaginar nuestra alegría al ver los comentarios sobre la Señora Johnstone (la escritora, Nancy) en vuestra descripción de la exhibición.

Me pregunto si haya alguien que nos podría proporcionar cualquier información más sobre la pareja y sobre sus actividades durante su estancia en Tossa. ¿Todavía existe el edificio del hotel?

Bueno, esperando (anxiosamente) noticias, me despido con un fuerte abrazo a todos, desde Alicante.

Linda

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Linda,

De la familia Johnstone en la biblioteca municipal hay un ejemplar de cada uno de los libros de Nancy referidos a Tossa,Hotel in Tossa y Hotel in Fly, más documentación escrita está en el libro que titula el post de mi blog, también el archivero municipal, el Sr. David Moré, a buen seguro dispone de información.

Todo está en contactar, por ejemplo por e-mail, y si quiere, en octubre que el trabajo de temporada llega a su fin, puedo intentar conseguir la documentación que me solicite. mi e-mail es josepcolomertossa@hotmail.com