dissabte, 17 de desembre del 2011

dimecres, 14 de desembre del 2011

DOLORS MONTSERRAT I MONTSERRAT



Bon dia Dolors,

Enhorabona pel nou càrrec de vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés. Persones com tu fan que agnòstics com jo, català (un dels molts) convençut que la via del diàleg amb Espanya és impossible i que ja no ens queda cap altre solució que la independència, pugui veure una llumeta d’esperança i entesa en aquet nou govern que properament destapareu.

Posat la barretina i endavant amb força, fidel al que penses. Salut i sort Dolors.

Una forta abraçada.

Josep.

La Dolors Montserrat és una persona dinàmica, d’agradable conversa i de ma oberta, una “CATALANA DE DRETES”. Puc presumir de la seva amistat, i encara que ella sigui del PP i jo d’ERC, ideològicament coincidim en moltes coses i des d'aquí avalo la seva honestedat i generositat, la primera qualitat perquè sovint és qüestionada en el col•lectiu polític i la segona per experiència pròpia, ja que en una ocasió vaig recórrer a ella perquè em fes de pont amb la Ministra de Cultura per obtenir una subvenció per la climatització del Museu Municipal i la seva disposició va ser total, també dir que no es va materialitzar la petició per motius que ara no ve al cas comentar.




http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/487356-catalunya-tindra-un-pes-important-en-el-govern.html

dijous, 1 de desembre del 2011

LA TRISTA HERÈNCIA CAP.IV. El Museu Municipal.

El Museu Municipal és l’equipament cultural amb “denominació d’origen” per excel•lència de Tossa.



Si hi ha un lloc a la vila que emmagatzema la evidència que Tossa ha estat la Vila Bressol del turisme, aquest lloc és la Casa Falguera, des de els romans als anys daurats de finals del segle XIX i primera meitat del XX. Brull, Benet, Chagall, Casanovas, Metzinguer, Saccharoff, Dora Mar, Bataille, Zügel, Creixams, Serra, Mason, Colom, Kars i un llarg etc. de destacats fan que aquet Museu sigui únic, com diu reiteradament la seva directora, ja que totes les obres allà exposades han estat inspirades i creades a Tossa, “obres amb denominació d’origen”.
Poc abans d’acabar el mandat, ens varen citar a la Generalitat amb clares intencions d’excloure el Museu Municipal de la Xarxa de Museus, fruit d’uns mals resultats de la darrera inspecció i del incompliment del compromís de inversió en les instal•lacions adquirit per Telm Zaragoza l’any 1992, any del seu ingrés a la Xarxa.
Un matí varem acudir a la cita, al Palau Moja, que teníem amb Jordi Tura, Dani Solé i el cap d’inspectors que ara mateix no recordo el seu nom, per la nostra part hi varem anar l’actual directora, la Rosa i jo. Desprès d’una llarga conversa en la que vaig poder exposar tot el que s’havia fet els darrers tres anys i escaig al Museu, varem parar l’embranzida i continuem estan a la Xarxa de Museus de la Generalitat i per tant optant a les subvencions, veurem fins quan!. Llavors em varen venir al cap tots els diners mal invertits a Can Ganga i al Far i el desaprofitat potencial del Museu de Tossa.




En quatre darrers anys, l’única inversió en el museu va ser una entovada de silicona per tapar un degoter. Ja no parlem de millores en un equipament a on els polítics del moment es tapaven els ulls quan hi passaven pel davant. Des de un niu de tèrmits que devoraven les bigues de fusta, a una tècnica del Museu Marítim de Barcelona que feia anys que perseguia a la titular de cultura per renovar un dipòsit de dos quadres, un del Camila i un altre del Vila de Tossa que havien devorat un els cucs i l’altre els fongs.






Quadres craquelats, corcs als marcs, deshumificadors parats, paràmetres d’humitat i de ultraviolats a dalt de tot i un altre poema al magatzem de Cultura del Mas Font, a on una inundació conseqüència d’unes obres al pis de d’alt ho havia malmès i allà havia quedat “tal qual”.





Com si l’exposició que va fer la Fundació la Caixa a la Fontana d’Or i comissariat per la Gloria Bosch i la Susana Portell, “TOSSA, LA TRANQUILITAT PERDUDA”, fos un presagi del que li vindria en quatre anys, després de assessorar-nos amb en Jordi Nogués del SAM i sense pressupost, això equival a dir “nen, espavila’t”, varem desinsectar, varem restaurar 9 obres, varem canviar llums i florescents, amb baixa contaminació lumínica, pla d’evacuació, càmeres de seguretat a la part posterior del Museu, deshumificadors nous i programa connectat a l’ordinador, ordinador nou, llums d’encesa automàtica amb presència humana, Sala Marc Chagall, rebedor nou, inspecció d’ECA del quadre de llum, pressupost i despesa aprovada per la Junta de Govern per posar el quadre de la llum en normativa, i per manca de diners ens va quedar penjat la climatització del Museu, inversió fonamental perquè puguem complir amb les exigències de la Xarxa.

El Museu de Tossa és viu gràcies a persones que l’han valorat com es mereix, com en Sebastià Coris, enamorat de l’obra de Chagall i que sempre ha procurat pel Museu i durant aquet temps va ser el nostre corcó, en Vicens Esteba, tants anys director, la Gloria Bosch, en Joan Planelles, en Ventura Ansón, en Lluís Carbonell i altres que han vingut de fora, com en Francesc Fontbona i la Susana Portell, i algún que em deixo, perquè sempre passa. Eh, Imma!.

diumenge, 27 de novembre del 2011

CALONGE - HISTÓRIA, MONUMENTS, VI DE PAGÉS I FRUITA DE SECÀ - MAS MOLLA



Aquest passat dissabte i organitzat pel Centre d’Estudis Tossencs, varem agafar els trastets i ens varem desplaçar a Calonge.



“A Calonge, bona terra i mala gent”, mai res tan mal dit, veritablement varem ser molt ben atesos per en Joan Molla, l’Ester i la resta de la gent. En primer lloc varen homenatjar a Vicens Esteba i Darder, fill de Calonge i tossenc de tota la vida, President del Centre d’Estudis Tossencs.




Seguidament varem conèixer la història de l’Església i de la població en una visita guiada als monuments més emblemàtics, la cellera i el castell, i a on varem poder comprovar la rivalitat entre calongins i palamosins.










Finalment varem arribar al Mas Molla, a on després de veure un interessant vídeo de la història del mas, la Montserrat Molla ens va fer una visita guiada a les caves i ens va oferir un tast del exquisit vi que allà s’elabora.







dilluns, 7 de novembre del 2011

EL JOC BRUT DE LA POLÍTICA



CAP I: Diari de Girona.


Antifrau investiga l´anterior Govern de Tossa (CiU) i el germà de l´exalcaldessa



L'Oficina demana a l'Ajuntament documentació de tots els regidors convergents, excepte de Joan Antoni Hervias

L'exalcaldessa, Imma Colom, en nom de tot el grup de CiU, va assegurar que tenen "màxima tranquil•litat".

NOTÍCIES RELACIONADES
S´aproven les ordenances fiscalsamb l´augment d´un 54% de l´IBI. Tema del dia
DOCUMENTS EN 10 DIES. L'Oficina Antifrau ha iniciat una investigació de tots els regidors del Govern de Tossa del passat mandat (excepte Joan Antoni Hervias) i l'assessor jurídic de l'Ajuntament i germà de l'exalcaldessa, Miquel Colom. Concretament, s'ha requerit les declaracions de patrimoni, ingressos, renda i incompatibilitats dels edils i la vinculació de Colom amb el consistori. La documentació s'ha d'entregar en deu dies.


TOSSA DE MAR | JORDI VERA
L'Oficina Antifrau investiga el govern de Tossa de Mar de l'anterior mandat, format tot per regidors de CiU, i l'assessor jurídic de l'executiu i germà de l'exalcaldessa, Miquel Colom. L'oficina ha demanat informació sobre tots els regidors de CiU, amb l'excepció de l'exregidor de Governació Joan Antoni Hervias. Com a conseqüència d'aquesta investigació, l'oficina ha requerit un seguit de documents a l'actual Govern, que hauran de ser entregats en un termini de deu dies. L'exalcaldessa, Imma Colom, va assegurar que té "la màxima tranquil•litat" davant d'aquestes demandes d'informació, malgrat que no sap exactament què s'investiga.
L'oficina ha demanat, concretament, la declaració de les causes de possible incompatibilitat i sobre qualsevol altra activitat que proporcioni o pugui proporcionar ingressos econòmics, que els regidors fan en prendre prossessió del càrrec, en el cessament i les declaracions que es puguin haver fet "motivades per modificacions". Tot això en el mandat 2007-2011 i en l'actual. A més, també s'ha demanat la declaració de béns patrimonials i del percentatge de participació en societats mercantils de forma directa o indirecta, les declaracions de la renda, sobre patrimoni i impostos de societats dels regidors en el mateix termini. Tot això, doncs, pel que fa als regidors.
Per altra banda, però, també s'ha demanat l'expedient de contractació del servei d'assessorament jurídic per part de Miquel Colom, germà de l'exalcaldessa Imma Colom, i també de la vinculació de l'Ajuntament amb la seva empresa, Gabinet Jurídic Global SLU. A més, s'afegeix que "si existís", es faci arribar informació sobre la "vinculació laboral o d'altra índole que hi pogués haver entre aquest senyor i l'Ajuntament". Així, les persones sobre les que s'ha demanat informació són l'exalcaldessa Imma Colom i els regidors Maria Teresa Moré, Assumpta Margenats, Emili Oller, Joaquim Coris i Josep Colomer, que és l'únic que no és a l'actual mandat.
Davant d'aquesta investigació iniciada per l'Oficina Antifrau, l'exalcadessa, Imma Colom, en nom de tot el grup de CiU, va assegurar que estan molt tranquils, que no saben què es busca i que simplement tenen "curiositat" per saber qui ha denunciat. "Tinc la màxima tranquil•litat. Em preocupa molt poc el que demanen, perquè tot ha estat tan legal", va assegurar Colom. "Això sí, tenim molta curiositat per saber qui ha fet la denúncia", va afegir.
"La lectura que en faig és que està clar que busquen si ens hem enriquit durant el mandat i si l'assessor jurídic ens va ajudar a fer-ho", va afirmar Colom, tot i que va assegurar que no sap què s'investiga exactament. L'exalcaldessa es va mostrar molt sorpresa que en la demanda d'informació d'Antifrau no hi sigui l'exregidor de Governació i edil actual de CiU, Joan Antoni Hervias. "M'estranya moltíssim que ho demanin de tots i que l'Hervias no hi sigui. Per mi que se l'han descuidat", va afirmar.
Per part seva, l'actual alcaldessa de la localitat, Gisela Saladich, va assegurar que l'Ajuntament està treballant i preparant la documentació requerida per l'Oficina Antifrau i que no sap "absolutament res sobre el que busquen ni sobre qui hauria fet la denúncia".

CAP II: Punt Diari.

Antifrau busca qui ha filtrat la investigació de l´antic govern de Tossa
CiU diu que podria ser una estratègia del govern per crear una "cortina de fum" i no parlar de l'augment de l'IBI


TOSSA DE MAR | JORDI VERA
L'Oficina Antifrau de Catalunya ha iniciat una recerca per descobrir qui hauria filtrat la seva investigació sobre l'anterior Govern municipal de Tossa de Mar -tot de CiU- i el germà de l'exalcaldessa, que era assessor jurídic del consistori. Fonts de l'Oficina, van revelar que el director d'Antifrau, Daniel de Alfonso, des del Marroc, on assisteix a la cinquena conferència mundial de la IACA (The International Anti-Corruption Academy), ha ordenat a dos dels seus agents que s'elabori "una minuciosa investigació sobre la filtració de dades" en referència al cas de Tossa. L'Oficina considera "una irresponsabilitat l'ús d'informació privilegiada per part d'aquelles persones o entitats que en el decurs de la tramitació dels expedients de l'Oficina revelin total o parcialment les dites investigacions", van afirmar fonts de l'ens. A més, van explicar que el director hauria ordenat la investigació sobre les filtracions, "un cop confirmat que l'expedient de Tossa no ha sortit de cap membre de l'Oficina".
Les fonts d'Antifrau van assegurar que no consideren adequat que s'utilitzin les seves investigacions com a "revenges personals". De fet, segons l'Oficina, ja s'han fet resolucions anteriors que ha criticat l'ús "malintencionat". "Des de l'Oficina es considera inacceptable l'ús dels mitjans per perjudicar malintencionadament persones o entitats", van afirmar les fonts. Finalment, van assegurar que si s'aclareixen els fets i qui hauria fet la filtració, des de l'Oficina es reserven quines "accions legals pertinents" es podrien emprendre.
Per altra banda, els sis regidors de CiU investigats van afirmar a través d'un comunicat que la filtració podria ser una estratègia per crear una "cortina de fum": "Sospitem que l'actuació de l'alcaldessa i el seu equip, hagi estat promoguda per l'intent de crear una cortina de fum per tal de desviar l'atenció sobre l'augment desmesurat del 54% de l'IBI". A més, es queixen que l'alcaldessa no els ho comuniqués personalment i se n'hagin assabentat pels mitjans.

CAP III: Diari de Girona.

Llibertat d´expressió o de difamació?


M. TERESA MORÉ
Vivim uns temps de convulsió social i deteriorament dels valors humans que han forjat el nostre model de convivència. Uns temps en què el dret a la llibertat d'expressió es confon massa sovint amb el dret a difamar impunement. Uns temps en què alguns col•lectius, com el dels representants polítics, estem privats del dret constitucional a la presumpció d'innocència, i condemnats a sofrir la xacra de la presumpció de culpabilitat, cada vegada que algun difamador sense escrúpols es dedica a escampar rumors infundats o insinuar falsedats sobre les nostres accions. Fa dos dies, aquest diari va publicar la notícia que l'Oficina Antifrau està investigant l'anterior govern de Tossa, sense donar la més mínima informació ni del contingut de la denúncia que ha donat lloc a aquesta investigació ni de la identitat del denunciant. Els afectats per aquesta investigació ens en vam assabentar pel diari. A hores d'ara encara no sabem ni qui ha formulat la denúncia ni que ha denunciat, però molta gent dóna per fet, mercès a la rellevància que la premsa ha donat a la notícia, que hem fet quelcom abominable, amb la qual cosa hem descobert amb estupefacció que no tan sols tenim negat el dret a la presumpció d'innocència, sinó també el dret a conèixer l'existència de la investigació tramitada contra nosaltres abans que se n'assabenti la premsa i el dret constitucional a conèixer l'acusació formulada.

El dret a la presumpció d'innocència i a conèixer l'acusació formulada no són els únics drets que se'ns han vulnerat. Teòricament, d'acord amb la llei reguladora de la institució, les investigacions de l'Oficina Antifrau són secretes i confidencials, amb la finalitat de no perjudicar la imatge dels denunciats davant les nombroses denúncies anònimes que rep aquesta institució, però aquest deure de secret professional també es pot infringir arbitràriament, com acabem de comprovar a les nostres pròpies carns. El fi justifica els mitjans. Perjudicar la reputació pública d'un polític té un valor molt superior, pel que sembla, al deure de secret professional que la Llei imposa a tots els que tenen coneixement de les investigacions secretes que promou l'Oficina Antifrau.

Tenim la consciència tranquil•la perquè estem plenament convençuts d'haver actuat en tot moment en l'exercici de les nostres responsabilitats governatives amb la màxima rectitud ètica i legal. També estem segurs que aquestes investigacions demostraran la honorabilitat de la nostra acció de govern, que en tot moment va ser presidida per una defensa vehement dels interessos generals de Tossa i de la qual ens sentim profundament orgullosos, especialment pel que respecta als resultats assolits en matèria de gestió urbanística i econòmica. Però quan hom arribi a la conclusió, el mal ja estarà fet.

El difamador sense escrúpols, emparat en l'anonimat i en la immunitat que el sistema proporciona a aquesta classe d'elements, ja haurà aconseguit el seu propòsit d'estendre en l'opinió pública una ombra de dubte sobre la decència de la nostra gestió i els nostres rivals polítics ja s'hauran fregat les mans calculant la rendibilitat que obtindran de l'erosió de la nostra dignitat pública i personal que la mera notícia de l'existència de la investigació els ha proporcionat. És obvi que els càrrecs públics hem d'estar sotmesos a l'escrutini permanent de la societat i tenir la capacitat d'encaixar amb serenitat tota classe de crítiques fundades i infundades, perquè aquest principi és un dels pilars capitals del nostre sistema democràtic. Però, per aquells que veiem l'exercici de la política com un servei a la societat, per aquells que dediquem moltes hores de la nostra vida a l'activitat política per fer el bé, lluitant amb esforç, rigor i honestedat per l'interès general, se'ns fa difícil d'entendre situacions com les que acabo de descriure i sofrir la constant conculcació de drets fonamentals de rang constitucional que qualsevol ciutadà considera sagrats i inviolables.






EL QUE EN PENSO DE TOT AIXÒ:

Cal partir de la realitat, no em va agradar gens quan vaig llegir la noticia als diaris, a ningú li agrada que l’investiguin des de l’Oficina Antifrau, això si, amb la tranquil•litat de qui no ha fet res de dolent i amb la convicció de que tots sis som innocents. També amb la creença de que si hi hagués un major control, si ens investiguessin a tots, pot ser aniríem millor. Encara que això de l’Oficina Antifrau no ho acabo d’entendre...

Sempre havia pensat que un Estat de Dret es basava en tres pilars, poder legislatiu, poder judicial i poder executiu, que cada un té unes competències. El fet de que l’Oficina Antifrau depengui del Parlament de Catalunya i investigui amb “independència”, aliena al Poder Judicial i admeti denúncies anònimes, no em sembla bé. Però en aquet cas em sembla pitjor, que no s’hagin pres les corresponents mesures i s’hagi vulnerat el principi de confidencialitat, aquí em sento perjudicat en els meus drets, i que se’m investigui sense un manament judicial, em sembla un fet delictiu, per moltes lleis aprovades al Parlament que emparin aquesta oficina.

SEGURAMENT VAIG ERRAT I TOT ÉS CORRECTA, JO NO SOC JURISTA, I SI NO, DONA IGUAL ..., QUE INVESTIGUIN!.

Certament no m’ha fet falta exprimir massa el cervell per suposar el motiu i qui ha posat la denúncia. Desprès de quatre anys “administrant la misèria” en un ajuntament que ens varem trobar hipotecat, de córrer altres administracions demanant una almoina per poder fer alguna cosa, a on només ens ha faltat anar a fer de “chaperos a les cantonades”, en un poble i degut a la crisi, a no ha entrat cap sol•licitud d’obra per fer ni cap promoció ni cap edifici rellevant i el fet de que el company Hervías estigui exclòs d’investigació, he arribat a la conclusió de que la denúncia ve a raó de la “modificació del POUM”, i que tal i com ella va dir, que ens denunciaria, en el Ple en que es va aprovar la modificació, la denunciant segurament és la Sra. Mundet, emparant-se en un brillant informe del Secretari de la Corporació, a on el mencionat company, en Joan Antoni, era l'únic de l'Equip de Govern, que segons ells, estava exclòs d’incompatibilitats per votar . El nostre delicte no és treure'n benefici propi, sencillament és tenir propietats o parents amb propietats en la zona modificada, el nostre delicte és modificar-li EL SEU POUM, encara que sigui per apedaçar un gran disbarat.

La que ho va filtrar a la premsa, la Sra. Gisela Saladich, tal i com va reconèixer, una vegada més va errar en prendre una decisió, sense calcular les conseqüències que poden derivar de tot això.

Tot plegat, novament amb V de VENDETA dels “mediocres” que ens governen.





" AL ENEMIGO HONRADO MEJOR ES MATARLE QUE INJURIARLE", PRENGUIN NOTA.

.

diumenge, 9 d’octubre del 2011

Concert Aplec de la Sardana - Homenatge a Jaume Cristau i Brunet- TOSSA 2011

























Vora el niu de Enric Sans Salellas

Cobla la Principal del Llobregat
Direcció: Josep Cassú
Flaviol solista: Josep Llauradó



El Cant de la Senyera (Lluís Millet)

Cobla la Principal del Llobregat
direcció: Josep Cassú



TOSSA BONICA (Francesc Mas i Ros)

Cobla la Principal del Llobregat
direcció: Josep Cassú