dissabte, 22 de novembre de 2008

LA TERANYINA

Una barca de teranyina no era només una barca de pesca sinó que era “el portar el plat a taula” per a moltes famílies. Era una barca de vuit o nou metres d’eslora, i en aquell temps normalment portava un motor de cotxe condicionat per funcionar en la mar. És clar que també portava la vela de sempre. Les veles es compraven a Sant Feliu o a Blanes. Els rems també es compraven i s’instal•laven a la teranyina. Aquets motors es refrigeraven amb aigua de mar que òbviament l’acabava fent malbé degut a la salinitat. A partir dels anys cinquanta i gradualment es varen anar comprant bons motors:Volvo, Perkins, etc. Tot i això, els mariners de debò comptaven amb la vela i el rem que mai no falla, és a dir, comptaven amb ells mateixos. No es refiaven massa del motor perquè sovint s’espatllava.



Per fer la pesca a l’encesa es necessitava una barca amb llums, que es tractava d’una barqueta de quatre o cinc metres d’eslora. En aquesta barqueta s’hi instal•laven tres o quatre llums de benzina juntament amb el seu dipòsit a pressió. Tot plegat es desmuntava quan es volia fer un altre classe de pesca, com sardinals, palangre, soltes, batudes, garbitanes, etc. A l’encesa s’hi pescava de nit. Els pescadors sortien a les set o vuit del vespre. Tossa era la vila que tenia més teranyines, n’hi havia arribat a haver més d’una cinquantena. Anaven a pescar set o vuit milles enfora cap a sa Planassa, Es Pou, sa Fonera. Era molt bonic veure sortir les teranyines amb els llums encesos, tothom qui podia ho anava a veure. Només es pescava al bon temps, de maig a octubre. Les bones calades es feien al juny, al juliol i fins a mig agost. Amb aquest sistema es pescaven verats, sardines,anxoves, i amb molta sort orades que també van al vol. Era l’única classe de peix que es pescava amb teranyina. A vegades es pescava tant que no podien pujar el peix a bord. Aleshores arrossegaven la xarxa fins a la platja, la portaven a la banda i allí omplien les caixes.


La tècnica de la pesca en teranyina es basava amb la pesca d’encerclament. S’utilitzaven diverses peces rectangulars de xarxa, que portaven una corda amb flotadors a la part de dalt i un llast de ploms a la part de baix; en aquesta corda de ploms hi havia lligades unes anelles per dins les quals hi passava una corda, la sàgola,que permetia tancar la xarxa per sota quan la mola de peix estava encerclada.
El bot auxiliar es posava sobre la mola un cop localitzada hi encenia les llums per atreure el peix. Una vegada encerclat el peix, es tibava la sàgola i la xarxa es tancava i el peix quedava tancat en forma de bossa, El bot sortia del cercla i es procedia a llevar el filat. Finalment el peix es llevava amb un salabret i es col•locava a les caixes que hi havia a la barca.


Quan hi havia lluna plena no sortien a pescar a l'encesa perquè la mar estava massa il·luminada i el peix no anava cap a la llum.

Text: Rosa Mª Sureda
Fotos: Anaïs González
Maqueta: Emili Colomé

1 comentari:

Roser Pros-Roca ha dit...

Hola. Moltes gràcies per fer-te seguidor del meu bloc L'Avançada de l'Art. Igual en aquest bloc com en l'altre que tinc Ara mateix enfilo aquesta agulla, pots considerar-t'hi a casa teva.
Ara que et conec, també t'aniré seguint.
Una abraçada.