diumenge, 27 de gener del 2008

EL MEU DISCURS DE BENVINGUDA

1- Bona tarda a tothom, en primer lloc donar-vos la benvinguda en nom de tota la gent de Tossa.

2- Pel nostre equip de govern que és la primera vegada que organitzem un acte d’aquestes característiques, vull agrair-vos la nombrosa assistència i per tant el suport que heu donat a aquest pubillatge, a tots vosaltres i en especial al Foment de les tradicions Catalanes, al seu president el Sr. Valentí Carrera i al seu secretari i avui present aquí Sr. Josep Mª Matamoros, vinculat a Tossa i que em consta que ha tingut una especial cura i excepcional suport a aquest esdeveniment.


3- Jo vull ressaltar el que per nosaltres representen com a símbols l’Hereu i la Pubilla. Vosaltres representeu la força d’una joventut sana, que no només mostra un físic agraciat, sinó també una riquesa de valors, cultura i educació, la fermesa d’una manera de ser que ens ha fet característics als catalans com és el saber avant posar el seny a la rauxa, el ser prudents i saber guardar una poma per la set, el ser treballadors i saber mesurar el valor de les coses aconseguides amb el sacrifici del treball, el saber valorar el que és nostra, la nostra llengua, les nostres tradicions, en definitiva, la nostra cultura que és la nostra identitat com a poble.

4- Avui en que ens toca viure en un mon globalitzat amb les avantatges i els inconvenients d’un intercanvi cultural, a on sovint ens entretenim massa mirant el que ens volen fer veure a l’horitzó i ens en oblidem del que tenim ben a prop, nosaltres hem de ser ferms en defensar tot el que ens pertany, orgullosos com ho estava en Pau Casals de ser català en el discurs a les Nacions Unides, perquè Catalunya havia estat la Nació més important del mon ja que havia tingut el primer parlament, abans que Anglaterra; però sempre cal tenir cura de que no ens esborrin com a poble. Catalunya és una Nació i vosaltres sou l’esperança de que ho continuarà essent i per això és important que refermem els llaços entre els pobles de Catalunya i refermem la nostra proximitat.

5- Quan era petit, el meu pare sempre ens explicava un conte al meu germà i a mi, i ens deia que un pare com ell, al voltant d’una llar de foc voltat dels seus dos fills, els hi posà una branca de llenya a la ma i els hi preguntà a veure si el podien trencar, els dos ho feren amb molta facilitat, llavors donà dues branques similars a les mans de cada un i els hi repetí la prova, cap dels dos va poguer trencar les dues branques juntes, llavors els hi va explicar que si a la vida anaven desunits que serien dèbils, però que si anaven junts serien més forts i difícilment els podrien doblegar. És per això que cal que tots els pobles de Catalunya fem pinya per defensar les nostres tradicions i la nostra cultura.


6- No hem vull fer pesat i acabo. Els pobles la formem la gent i la nostra cultura és la nostra identitat que ens fa diferents del altres pobles, un poble pot canviar de territori i fins hi tot no tenir-ne, com el poble Jueu, el que no pot mai és perdre la identitat, perquè llavors sí que perd la condició de poble. Les tradicions és el llegat dels nostres avantpassats i per tant és la nostra cultura i el que ens caracteritza, i tenim l’obligació de transmetre-la als nostres descendents, fomentant les nostres tradicions de ben segur que no perdrem mai la nostra identitat com a catalans.
VISCA ELS HEREUS I LES PUBILLES, VISCA LES TRADICIONS CATALANES, VISCA ELS POBLES DE CATALUNYA I SOBRETOT VISCA CATALUNYA LLIURE!!.