dilluns, 30 d’agost del 2010

ALGUNES OBRES DEL 54é CONCURS DE PINTURA RÀPIDA DE TOSSA DE MAR



















GUANYADORS 54é CONCURS INTERNACIONAL DE PINTURA RÀPIDA DE TOSSA DE MAR 2010

El Jurat de la 54a. edició del Premi Internacional Tossa de Mar de Pintura Ràpida va estar format per:

Sra. Rosa Gil, Directora de la Fundació Obra Social Caixa de Girona
Sra. Dolors Batallé, Directora del Patronat de Turisme Girona-Costa Brava
Sr. Joan Gil, Crític d'Art i Gestor Cultural


PREMI ESPECIAL "AJUNTAMENT DE TOSSA DE MAR", dotat amb 2.000 €, a l'obra núm. 81 de la que és autor ANTONIO DARIAS MARTÍNEZ


PREMI ESPECIAL DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, dotat amb 1500 € a l'obra núm. 32 de la que és autor JOSEP LÓPEZ PLAJA


PREMI ESPECIAL DIPUTACIÓ DE GIRONA, dotat amb 1500 €, i patrocinat per la Diputació de Girona, a l'obra núm. 39, de la que és autor JOSEP MORALES DUQUE


PREMI ESPECIAL “CENTENARI DE LA COSTA BRAVA", dotat amb 1.000 € i un trofeu del centenari, i patrocinat pel Patronat de Turisme Girona Costa Brava, a l'obra núm. 64 de la que és autor VICTÒRIA PUJADAS BARBARA.


PREMI OLIS - ACRÍLICS , dotat amb 1.000 €, i patrocinat per Caixa de Catalunya, a l'obra núm. 29 de la que és autor NARCÍS SALA GASCONS


PREMI AQUAREL·LES - GUAIXOS, dotat amb 900 € i patrocinat per Caixa de Girona, a l'obra núm. 103 de la que és autor LAUREANO SÁEZ CARRASCO


PREMI ALTRES PROCEDIMENTS, dotat amb 600 €, i patrocinat per la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guíxols, a l'obra núm. 15 de la que és autor VICTOR MARTINEZ ESCAMEZ


PREMI ESPECIAL JUVENIL, dotat amb 400 €, i patrocinat per CESPA, a l'obra núm. 144 de la que és autor NIL CUIXART MALDONADO


PREMI ESPECIAL INFANTIL, dotat amb 200 €, i patrocinat per CESPA, a l'obra núm. 188 de la que és autor ARIADNA PUIG ALCAYDE

diumenge, 22 d’agost del 2010

"Independència? Primer cal treure el país del sot"



A l’entrevista d’aquest diumenge al Punt Diari, Jordi Pujol omple dues pàgines per no aportar res, això deu ser la eloqüència dels politics. L’únic que es pot aprofitar és la frase de l’encapçalament: “Independentisme?, primer cal treure el país del sot”.

http://avui.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/208990-qindependencia-primer-cal-treure-el-pais-del-sotq.html


Pot ser soc dels pocs que mira amb més bons ulls a l’Artur Mas que a Jordi Pujol. I és que en Pujol sempre m’ha donat la impressió de que molt de peix al cova, però que és dels que no els hi agrada gaire mullar-se el cul.

“Independentisme?, primer cal treure al país del sot”. Però qui ens ha de treure del sot?, en Rajoy o en Zapatero?, per favor senyor Pujol!, o és que ja no recorda de quan era President de la Generalitat i anava a Madrid a demanar pa i l’hi donaven el rosegó que els hi sobrava, i del “Pujol enano habla en castellano” o la dignitat perduda, que després d’aquest clam varen seguir quatre anys de servitud al PP.

NO SENYOR PUJOL!, del sot hem de sortit nosaltres, i la única manera de sortir-ne és que nosaltres decidim com fer-ho. SOM UNA NACIÓ; NOSALTRES DECIDIM.

Senyor Pujol, la Independència és una necessitat i no el sentimentalisme d’uns quants. Catalunya avui te un greu problema econòmic que no la deixa prosperar i a més la dignitat ferida. Cal reorganitzar el País i sota la tutela d’Espanya no ho aconseguirem mai. Cal invertir en educació i investigació, i no podrir el poc pa que ens queda amb subsidis, peonades i funcionariat.

Senyor Pujol, com va dir en Baltasar Porcel, dediquis a contemplar el groc, el de les mimoses, seguidament el de les ginestes, el del blat madur, el del gira-sols, etc.




.

dimarts, 17 d’agost del 2010

I CAMINEM PER PODER SER, I VOLEM SER PER CAMINAR.

El degoteig continua. Cada dia son més els militants de CiU, ERC i Reagrupament que s’adhereixen a Solidaritat Catalana.


17.08.2010 - 17:08 - Països Catalans
La consellera nacional de CDC Laia Escarrà ha decidit abandonar el partit per unir-se a la Solidaritat Catalana de Joan Laporta. Escarrà ho ha fet públic mitjançant un comunicat dirigit al secretari general de Convergència, Felip Puig, en què manifesta la seva voluntat de seguir els passos del seu excompany de partit Alfons López Tena.

Com a motius que justifiquin la seva marxa, Laia Escarrà exposa que “CiU ja no és el pal de paller del catalanisme, ja que la centralitat del mateix és a dia d'avui l'independentisme que CiU ni representa ni vol representar, allunyant-se cada dia més d'una societat catalana a la qual no escolta”.

Escarrà s'ha declarat “independentista convençuda” i explica que és precisament per aquest motiu que ha decidit passar a formar part de la nova formació Solidaritat Catalana. En la carta de renúncia, la fins ara consellera nacional de CDC comunica també que es dóna de baixa de militància del partit i posa a la seva disposició el càrrec de consellera nacional ateses les últimes declaracions d'alguns dirigents de CiU que posen de manifest que la federació no aposta per l'estat propi.

Precisament ahir, l'exconsellera dels governs de CiU Carme-Laura Gil feia unes declaracions demanant a Artur Mas que aclarís si CDC era un partit que apostava per la independència o no. Gil demanava a la direcció del partit que fos clar en aquest aspecte, ja que de ser una formació independentista considerava que “molts no cabem a Convergència”.



Carta de Laia Escarrà a Felip Puig

Felip Puig Godes
Secretari general adjunt de CDC


M'adreço a vostè per comunicar-li que em dono de baixa de CDC ateses les últimes declaracions dels integrants de la direcció nacional, inclòs vostè, on va afirmar a Catalunya Ràdio que no només CiU no apostaria per la creació de l'Estat català la propera legislatura sinó que contemplava en un futur pròxim una bona entesa amb Espanya.

Després de la manifestació del 10-J i del clam unànime de la societat catalana en favor de la independència, em semblen inadmissibles declaracions d'aquest tipus, a les quals s'hi ha sumat aquest cap de setmana la sots-directora de campanya de CiU, la sra. Joana Ortega, que ha assegurat rotundament que CiU en absolut és un partit independentista. Donat que sóc una independentista convençuda i crec que CiU ja no és el pal de paller del catalanisme, ja que la centralitat del mateix és a dia d'avui l'independentisme que CiU ni representa ni vol representar allunyant-se cada dia més d'una societat catalana a la qual no escolta he pres la decisió ben raonada d'abandonar Convergència i adherir-me immediatament al movimentdemocràtic de base Solidaritat Catalana per la Independència seguint l'exemple d'Alfons López Tena.

Atès que actualment sóc consellera nacional de CDC poso a disposició de la presidència del Consell Nacional de CDC el càrrec que venia ostentant dins del partit. Prego que faci efectiva aquesta baixa a la major brevetat possible.


Atentament,

Laia Escarrà i Caudet

http://www.cronica.cat/noticia/Una_consellera_nacional_de_CDC_marxa_a_Solidaritat_ja_que_CiU_no_es_independentista
.
http://actualidad.orange.es/nacional/una_consejera_nacional_de_cdc_ficha_por_el_partido_de_laporta_426718.html

divendres, 13 d’agost del 2010

ES POT DIR MÉS ALT, PERÒ NO MÉS CLAR.


Un mal negocio

David García | 03/08/2010 - 10:32 horas

El aumento del independentismo en Catalunya no es casual ni tampoco responde a una serie de circunstancias difíciles de explicar.

Mientras el independentismo catalán de principios de los 80 y de los 90, pese a ser portador de la actual llama, respondía en muchos casos a cuestiones identitarias, que en algunos casos imposibilitaba una mayor aglutinación; podemos decir que a día de hoy se puede constatar con soltura a equivocarnos que el independentismo catalán del siglo XXI es transversal, plural, cívico y sobre todo democrático, por ello no deja de aumentar. El independentismo catalán crece porque las razones para apostar por un nuevo estado, son muchas y muy diversas; la cuestión económica, la supervivencia cultural, la profundización a nivel democrático, el derecho inalienable que tienen los pueblos a decidir su futuro, las cuestiones históricas, los agravios comparativos con España, la voluntad de vivir mejor, etc.

Por ello el abanico de razones son numerosas y porque la actitud del estado español hacia Catalunya no ha hecho nada más que contribuir y aumentar la desafección de los catalanes hacia a la España monolingüe y centralista. Por contra, el españolismo o unionismo en Catalunya sólo responde a día de hoy a puras razones identitarias, pero más allá de estas razones no se expone ningún argumento que justifique la actual dependencia de Catalunya con España. Y aquí, pese a que el discurso economista no entusiasme a ciertos colectivos independentistas, es donde podemos tejer complicidad con ciertos sectores de la sociedad catalana que hasta ahora no mostraban demasiadas simpatías hacia el independentismo. Al final, no sólo la situación cultural muestra el espíritu colonialista de España con Catalunya, el aspecto económico diría que es donde actualmente se visualiza de manera clara y rotunda la política colonial que fomenta la España constitucional respecto a Catalunya.

Porque si dejamos las razones identitarias a un lado y nos centramos en el día a día, ¿quién puede defender el espolio que padecemos todos los catalanes, independientemente de si se sienten españoles o catalanes?

¿Quién puede defender por razones identitarias que España robe a Catalunya 60 millones de euros al día a partir del déficit fiscal?

¿Quién puede defender que los estudiantes catalanes reciban sólo el 5% de todas las becas del estado y los estudiantes de Madrid reciban el 58%?

¿Quién no querría ver aumentada por meras cuestiones identitarias la renta per cápita anual de los catalanes en unos 2.400€ al año si tuviésemos seguridad social propia?

¿Quién puede defender que el "Ministerio de Cultura" haga un gasto anual por cada español de 47€ y por cada catalán sólo de 5€?

¿Quién querría viajar por puras cuestiones identitarias con el 40% de los trenes construidos por el estado durante la década de los 70 que se consideraron obsoletos y que aún circulan por Catalunya, mientras que Madrid sólo tiene el 4%?

¿Quién no querría ver a su país 7 veces más rico como dijo el Premio Nobel de Economía Aplicada en la UB el pasado mes de mayo?

¿Quién puede defender por causas identitarias que 1 de cada 3 años el Ministerio de Fomento no invierta nada de nada en Catalunya?

¿Quién quiere, pese a ser catalán y sentirse español, que cada año nos roben 20.000.000.000 de euros (11% del PIB), siendo así la región del mundo que sufre más déficit por parte de su gobierno? ¿Realmente sentirse español en Catalunya compensa eso?

Como residente en Catalunya, ¿quién puede tolerar, por cuestiones identitarias, que por cada 12,7 millones de euros que se invierten en medio-ambiente en el aeropuerto de el Prat, se inviertan 300 millones al de Barajas?

Por muy españolista que uno sea en Catalunya ¿se puede defender que entre 1985 y 2005 sólo se hayan construido en Catalunya 20km de autovías mientras que en Madrid se hagan cerca de 900 en idéntico periodo?

Por motivos identitarios ¿se puede aceptar y no protestar cuando en Catalunya sólo se invierte un promedio del 12% del PIB español anual pese a aportar el 22% del mismo PIB español?

¿Realmente las razones identitarias compensan el agravio que hemos sufrido por ejemplo con el AVE? EN Catalunya, por el AVE, el gobierno invirtió 316€ por catalán, pero en el mismo año invirtió 1.198€ por andaluz, 894€ por madrileño, 574€ por aragonés y 407€ por castellanomanchego.

¿Justifica el sentimiento de identidad pagar peajes y más peajes?

Es preciso ser estúpido para defender la dependencia de Catalunya con España cuando nosotros los catalanes, independientemente de si nos sentimos españoles o catalanes, si vamos con la roja o no, estamos perdiendo la oportunidad de vivir mejor. Estamos perdiendo la oportunidad de dar un futuro mejor a nuestros hijos por una cuestión identitaria y si uno se para a pensar fríamente llega a la conclusión que nadie no podría llegar en tolerar por una cuestión identitaria tal contradicción. ¿Aquellos que son tan identitarios aceptarían sufrir un agravio al revés?

España es un mal negocio a nivel cultural pero sobre todo a nivel económico, y lo es porque tratar a Catalunya como una colonia forma parte del su leitmotiv nacional.

http://www.lavanguardia.es/lv24h/20100803/53976618206.html
.

TOSSENCS A LA MANIFESTACIÓ DEL 10 DE JULIOL