diumenge, 27 de setembre de 2009

EL CERCLE DE BLOOMSBURY


Durant el primer terç del segle XX, es formà a Londres un grup d’intel•lectuals d’ideologia liberal i humanista que varen destacar en el terreny liberal, artístic i social de l’època a Anglaterra. Varen començar a reunir-se a casa de l’escriptora Virginia Stephen (posteriorment Virginia Woolf) i de la seva germana Vanessa. La majoria d’ells eren integrants de la societat secreta “els Apòstols de Cambridge” i tots sentien un gran despreci a la religió, la moral victoriana i el realisme del segle XIX. Tots ells predicaven la independència de criteris i el individualisme essencial.
Integraren aquet grup Virginia Woolf i el seu marit Leonard Sidney Woolf, l’economista John Maynard Keynes, el sinòleg Arthur Waley, l’escriptor Gerald Brenan, el biògraf Lytton Strachey, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, els crítics d’art Roger Fry i Clive Bell, el assagista i novel•lista Edward Morgan Foster, l’escriptora Katherin Mansfield i els pintors Dora Carrington, Vanessa Bell i Duncan Grant.



L’homosexualitat no era cap fet extraordinari en aquest grup. Les relacions entre homes era un fet usual. Strachey, Keynes i Grant no ho amagaven. Keynes havia reconegut que amb Duncan Grant havien viscut durant cinc o sis anys com a marit i muller. En 1918, Keynes va conèixer a la ballarina russa Lydia Vasilyevna Lopokova amb la que si va casar el 1925. Per la seva part Duncan Grant es va juntar amb la pintora Vanessa Bell (germana de Virginia Woolf) amb la que va tenir una filla, Angélica.




Vanessa Bell i Duncan Grant , en el terreny artístic sentiren admiració per Gauguin , Van Gogh i especialment per Cézanne que va ser qui més els va influir. Son els introductors de l'impressionisme a Anglaterra i Vanessa és considerada la millor pintora del seu país.









diumenge, 13 de setembre de 2009

MUSICA I BONS RECORDS - ARA ELLS



Bob Dylan (Robert Allen Zimmerman) va néixer a Duluth (Minnesota) el 24 de maig de 1941, és cantautor, compositor, músic i poeta. Té varis Grammys, Globus d’Or i premis de la academia.





Don McLean neix el 2 d’octubre de 1945 a New Rochelle (Nova York) es un cantautor que es fa famós a traves de la balada “American Pie” en 1971.





Billy Joel neix a Hicksville(Long Island) el 9 de maig de 1949, cantant, compositor i pianista. En 1973 grava “piano man” que és el inici d’una exitosa carrera fins que es retira el 1993. Va estar als TOP TEN les dècades dels anys 70, 80 i90, guanyador de 6 Grammys.

divendres, 11 de setembre de 2009

MANIFEST D'OMNIUM



Manifest de la Festa per la Llibertat 2009

SOM UNA NACIÓ. NOSALTRES DECIDIM
Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya, ens tornem a reunir en aquesta Festa per la Llibertat. I avui som aquí per tres bones raons: per memòria, per tenacitat i per dignitat. Ens trobem en uns anys decisius per al futur nacional de Catalunya, uns anys en què és especialment important que la nostra societat i els seus representants polítics sapiguem mantenir junts i amb fermesa la memòria dels objectius i els compromisos assumits, la tenacitat en l’exigència de respecte democràtic i la dignitat en l’afirmació dels nostres drets nacionals.

Mantenim la memòria dels objectius i compromisos, malgrat la infinitat de promeses incomplertes, malgrat l’allargassament indigne de les negociacions del nou finançament, que han volgut portar a límits insostenibles el dèficit de la Generalitat, i malgrat les dilacions injustificables de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Res d’això pot diluir la capacitat de resposta de la societat catalana i els seus representants.
Catalunya, com tota nació, té el dret –inalienable per cap constitució— de decidir lliurement el seu futur i aspirar, si vol, a la plena sobirania. Amb més motiu, per simple dignitat democràtica, no podem acceptar de cap manera que hi hagi noves retallades a l’Estatut. L’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya ja va ser negociat per les forces polítiques i retallat per les Corts espanyoles. No és democràticament legítim que el pacte polític dels poders legislatius català i espanyol sigui ara desvirtuat amb noves retallades o reinterpretacions a la baixa per un tribunal que ha mostrat reiteradament la seva escassa independència i la seva manca d’imparcialitat.

Mantenim doncs ben viva la memòria d’aquells compromisos democràtics, i reclamarem amb tenacitat que es compleixin, vetllant per comprovar en el futur immediat quins són els resultats finals del finançament i l’Estatut, com a pedres de toc de la credibilitat democràtica del sistema polític espanyol.

Un sistema de finançament que acabi mantenint amb nous subterfugis l’espoli fiscal de Catalunya en comptes d’arribar a un tracte equivalent al sistema de concert econòmic seria un frau i faria inviables les polítiques socials que reclama la societat catalana. Un estatut desvirtuat, que no respecti els acords competencials, el reconeixement del caràcter nacional de Catalunya o l’equiparació del deure de coneixement entre les llengües oficials, seria una estafa política impresentable, després d’haver assegurat que es respectaria la voluntat expressada pel Parlament de Catalunya.

Però que quedi ben clar que aquest no seria el fracàs del catalanisme, sinó de l’Estat autonòmic, i el punt de partida indiscutible del procés cap a la plena sobirania de Catalunya: qui podrà atrevir-se a defensar que ens cal continuar subordinats a un Estat que ni tan sols és capaç de mantenir els compromisos contrets democràticament?

En aquests anys serà doncs més decisiva que mai la unitat de la societat i de totes les forces catalanistes en l’afirmació de la dignitat i dels drets nacionals de Catalunya. En efecte, és especialment important que la nostra resposta davant del previsible desenllaç negatiu del procés estatutari sigui tan enèrgica com serena, tan carregada de convicció com elaborada sistemàticament i amb el més ampli acord de totes les forces catalanistes de debò.

Si es confirma que el procés estatutari és una via morta, caldrà construir amb unitat i rigor un projecte nacional sobirà amb el qual es pugui identificar una àmplia majoria de la societat catalana. Un projecte que respongui a la voluntat popular i respecti plenament el nostre dret a decidir. Perquè som una nació i nosaltres decidim.

dijous, 10 de setembre de 2009

11 de SETEMBRE



Som una NACIÓ i volem l'Estat Català.

El Gobierno recurre el referendo independentista convocado en Arenys de Munt.




Y EN CASTELANO PA QUE LO ENTIENDAN.


dimarts, 1 de setembre de 2009

GUANYADORS 53ª EDICIÓ DEL PREMI INTERNACIONAL DE PINTURA RÀPIDA DE TOSSA DE MAR


Organitzat per l'Ajuntament de Tossa de Mar i amb el patrocini del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Diputació de Girona, Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, Caixa Catalunya, Caixa de Girona i Cespa, és va celebrar el 53º concurs Internacional de Pintura Ràpida, concurs degà de l'Estat Espanyol.

El jurat fou integrat: President Sr. Francesc Fontbona de Vallescar, catedràtic d'art, acadèmic numerari de la Reial Academia de Belles Arts Sant Jordi, la Sra.Susana Portell, historiadora,investigadora de l'Art i Crítica d'art de la revista Avenç i el Sr. Adrià Fornés, historiador, guionista, documentalista d'exposicions i Director de Culturart.

Els guanyadors foren.


Premi Especial Ajuntament de Tossa: Pau Morales (Girona).


Premi Especial Centenari de la Costa Brava: Germà Xerta Pujades (Sant Pere de Vilamajor)


Premi olis i acrílics: Angel Asensio Figols (Puig Reig).


Premi aquarel·les i guaxos: Jordi Pons Casals (Riells)


Premi altres procediments: Eva Masllorens Vila (Caldes de Malavella)


Premi juvenil: Josep Méndez Rovira (Tarragona)


Premi infantil: Quionia Rodas Quintana (Sta. Coloma de Farners)

La noticia al Punt Diari.

CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2009- OBRES QUE VULL DESTACAR



Els números d'aquest any varen ser d'un total de 193 inscrits i 177 obres entregades.













CONCURS DE PINTURA RÀPIDA 2009- EXPOSICIÓ-ELS MÉS GRANS.