La imatge en que la va immortalitzar Francesc Serra reflecteix molt la que jo recordo.
Mencionar a la Lola Bech, era referir-se a una gran pintora admirada per tot un poble però també a una dona singular i de forta personalitat. La Lola transmetia un atractiu que s’intuïa i una serenor per la que tothom la respectava, és per això que tenia un gran cercla d’amistats, entre ells de molt notables. La Paleta, bar que regentava amb el seu marit en Rafel Sarabia, fou el referent a Tossa de la vida social bohèmia d’una època.
La Lola reposa al costat del seu amic l’escriptor Fèlix Ros per voluntat pròpia. Un altre personatge singular, estrafolari, amb les seves calces curtes, el seu cap rapat als laterals i coronat amb els pels en punta, conductor d’un Seat 600 no massa polit com correspon a l’època, que va morir en un vaixell a prop d’Estanbul i que varen tenir que repatriar. Un progre del seu temps al que qualifiquen de dretes sense ser-ne i que contrasta amb la personalitat i la elegància amb les que vaig idealitzar a la Lola.
Els paradolmens eren les criptes funeraries dels Ibers, els poblats estaven al voltant de les criptes. Els cadàvers eren cremats vestits, sovint amb les seves armes i altres objectes personals. Les restes eren rentades abans de ser col·locades en una urna que s’enterrava en un clot acompanyada d’objectes personals i altres ofrenes. Al sud són molt freqüents les grans tombes i els monuments funeraris, al nord només es documenten petits túmuls i esteles a vegades inscrites. Tot i que la incineració és pràcticament universal entre els ibers, cal destacar que és molt freqüent la inhumació de nadons dins de les cases.
El paradolmen d'en Garcia Dispara la curiositat la pedra en forma de llavis que corona aquet paradolmen. El menhir d'en Llach.El paradolmen del reig.El paradolmen de ses Rates. Aquet paradolmen té una doble càmera. Posible Cista, les màquines han trencat la mitja circunferència que falta al fer el camí. El menhir de l'Aromir.Paradolmen dels Senglars.