dilluns, 9 de febrer de 2009

PERE CREIXAMS

PERE CREIXAMS
Pere Creixams va néixer el 9 e novembre de 1893 a la barriada del Poble Sec de Barcelona. Orfe de pare amb només sis anys, el seu entorn familiar humil l’obligà, ben aviat a buscar feina.
Poc temps després de l’esclat de la guerra del 14, Pere Creixams arriba a París amb les butxaques buides de diners però ple d’il•lusions. El seu caràcter extrovertit li facilità extraordinàriament l’apropament amb l’ambient artístic que es respirava a Montmartre. Allà es relaciona amb destacats com Max Jacob, François Carco, Florent Feels i pintors Othon Friesz, Florent Fels, Utrillo....
A principis dels anys 20, confós com a artista en el cafè “Vavin” degut al cercle d’amistats que l’envoltava, quedà inscrit per un concurs de pintura. Aquet concurs suposa la seva entrada al mon de l’art, l’èxit fou rotund i a l’aplaudiment de la crítica li succeí l’econòmic.

Pere Creixams arribà a Tossa l’estiu de 1927 de la mà del crític i pintor Rafel Benet. Envoltat pel reconeixement de la crítica francesa i amb un ampli currículum expositiu en importants galeries, Creixams entrava en aquella Babel pictòrica definida per Rafel Benet.
Sobre la seva trajectòria se n’havien fet ampli ressò a París. Homes com Maurice Raynal, Jacques Guenne i Florent Fels, que també passa per Tossa, havien elogiat l’art d’aquest artista format a “l’Escola lliure de París”.
Enamorat del paisatge, Creixams arriba a ser un dels màxims exemples a la localitat, arribant a obrir una fonda per acollir als seus nombrosos amics. Aquí hi faria la seva millor pintura, segons Benet, i hi portaria infinitat de personatges de la vida artística parisenca. Escriptors com Henri Monfreid, Henri Michaux, els crítics Florent Fels, Georges Charensol, Georges Duthuit, els pintors Masson o Jules Supervielle. El malestar econòmic que es respirava a Europa va fer que molts del artistes coneguts per Creixams vingueren estiu rere estiu a Tossa.
La guerra civil, però, trencaria les esperances de tots. Creixams tornà a Tossa repetidament, però aquell “paradís blau” batejat per Chagall no tornaria a ser el d’abans. Entre el seu anar i venir de París a Barcelona, el pintor no deixà de romandre fidel a la Tossa tant estimada per ell.
En Pere Creixams Picó morí a Barcelona un 5 de març de 1965.

1 comentari:

zel ha dit...

No el coneixia...De fet venir a casa teva és conéixer sempre quelcom més. Gràcies, de tot cor.