dimarts, 2 de juny de 2009

UN LLIBERAL A LA GRANJA


Avui vivim en una granja, un mon automatitzat a on tot ens ve programat, a on l’aigua ens arriba per un tub, el menjar per una cinta i tenim el cul immobilitzat i encarat a on hem de pondre l’ou. Un mon sedentari a on el que més ens molesta és el fet de tenir que suportar les cues a la caixa del supermercat, al peatge de l’autopista o el de la sala d’espera del metge.
Jo soc tossenc des de fa algunes generacions, soc home de rem i no de fusell, un home de comerç. Acostumat a intercanviar, fins i tot amb les idees, em considero comunicable més que comunicatiu, fujo de les llargues retòriques i en soc amant del diàleg. Se conviure, sé cedir i a la vegada sé mantenir-me ferm. Pragmàtic,he aprés a jugar el joc de la vida, perquè en definitiva la vida és un joc, un joc que normalment es juga per ser, oblidant-nos sovint del resultat final. Soc intransigent fins el límit en que em veig obligat a acceptar allò que no vull, per la força de les circumstàncies, ja sigui com a mal menor per tal de poder subsistir. Però quan les circumstàncies en son favorables, no dubto en aprofitar l’escletxa o a utilitzar la pólvora per imposar el que considero el que ha de ser. Obsessiu, amant de l’autonomia de la voluntat, se respectar, però vull ser respectat i com he deixat clar, encara que home de pau, quan em provoquen en sé fer us de la pólvora.