diumenge, 27 de setembre de 2009

EL CERCLE DE BLOOMSBURY


Durant el primer terç del segle XX, es formà a Londres un grup d’intel•lectuals d’ideologia liberal i humanista que varen destacar en el terreny liberal, artístic i social de l’època a Anglaterra. Varen començar a reunir-se a casa de l’escriptora Virginia Stephen (posteriorment Virginia Woolf) i de la seva germana Vanessa. La majoria d’ells eren integrants de la societat secreta “els Apòstols de Cambridge” i tots sentien un gran despreci a la religió, la moral victoriana i el realisme del segle XIX. Tots ells predicaven la independència de criteris i el individualisme essencial.
Integraren aquet grup Virginia Woolf i el seu marit Leonard Sidney Woolf, l’economista John Maynard Keynes, el sinòleg Arthur Waley, l’escriptor Gerald Brenan, el biògraf Lytton Strachey, els filòsofs Bertrand Russell i Ludwig Wittgenstein, els crítics d’art Roger Fry i Clive Bell, el assagista i novel•lista Edward Morgan Foster, l’escriptora Katherin Mansfield i els pintors Dora Carrington, Vanessa Bell i Duncan Grant.



L’homosexualitat no era cap fet extraordinari en aquest grup. Les relacions entre homes era un fet usual. Strachey, Keynes i Grant no ho amagaven. Keynes havia reconegut que amb Duncan Grant havien viscut durant cinc o sis anys com a marit i muller. En 1918, Keynes va conèixer a la ballarina russa Lydia Vasilyevna Lopokova amb la que si va casar el 1925. Per la seva part Duncan Grant es va juntar amb la pintora Vanessa Bell (germana de Virginia Woolf) amb la que va tenir una filla, Angélica.




Vanessa Bell i Duncan Grant , en el terreny artístic sentiren admiració per Gauguin , Van Gogh i especialment per Cézanne que va ser qui més els va influir. Son els introductors de l'impressionisme a Anglaterra i Vanessa és considerada la millor pintora del seu país.









1 comentari:

zel ha dit...

Bon dia! Saps? En conec uns quants de nom, de llegir coses de la Wolf i d'en Wittgenstein... i saps què penso? que realment les paraules han perdut el sentit, aquests, en aquell moment anomenats liberals, res tenen a veure amb el que ara entenem per liberalisme. I em fa gràcia, perquè justament Wttgenstein treballà en això, en com el context determina "els jocs dels significats" de les paraules, cosa que, si ara vivís al nostre món el faria tornar ben boget, pobre!!!

Un petonàs...