Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de novembre del 2008

VIL·LA ROMANA DELS AMETLLERS

.





Per les excavacions realitzades al jaciment a la Vil•la Romana dels Ametlers, es creu que com a tal va existir entre els segles I aC i VI dC., ja que si han trobat elements tant de l’època republicana com de l’època augustal. Durant aquesta segona època l’edifici fou objecta de grans reformes que amagaren la primitiva forma estructural, amb tot i això si han trobat unes sitges al pati de l’època republicana.
La Vil•la Romana dels Ametllers té el seu moment àlgid en el Baix Imperi. Quan els desordres i la violència arribà al camp, molts petits agricultors es vincularen a algun veí poderós, encomanant -li la comercialització de la producció de les terres i restant sota la seva protecció. Així es varen veure ampliats molts latifundis. Un altre motiu que promocionà les viles rurals romanes a l’època, fou que grans capitals de diners es destinessin a aquestes activitats degut a la anèmia de l’industria a les urbes, que incentivà als homes de negocis a invertir al camp.
Aquestes viles presentaven la següent organització: situada en un lloc fàcilment fortificable, hi havia la vivenda residencial de l’amo, en un altre lloc ben diferenciat els magatzems, tallers, dipòsits, estables i les cambres dels obrers. La estructura d’aquestes explotacions es diferenciava dels antics latifundis en que va deixar de ser una gran explotació cultivada per mà d’obra servil per convertir-se en un conjunt de petites vil•les rurals treballades per propietaris, el latifundista comercialitzava el que produïen i l’hi entregaven una part a manera de renda o contraprestació pels serveis que rebien.
A fi de garantir la producció del camp, els pagesos no podien abandonar la terra ni tan sols per anar a treballar a l’administració, ni per professar la religió, ni per casar-se.








Les ruïnes existents a la Vil•la Romana dels Ametllers mostren perfectament el que va ser la part estructural del nucli d’una de les vil•les rurals romanes que millor s’han conservat.
A la part baixa es localitza una zona antiga de magatzems a on hi havia tres premses i els corresponents dipòsits, etc. i que més tard va ser traslladada o ampliada en situació annexa a la zona residencial segurament per motius de seguretat. Les principals activitats que si realitzaven eren la elaboració del vi i també la salaó del peix.
La part residencial, situada al turó, a esquenes a llevant hi ha el que és l’entrada del edifici (fauces), entrada amb absència d’atri, normal en una vil•la construïda al s. I aC. i que no tenia necessitat d’emmagatzemar l’ aigua de la pluja del teulat (impluvium), aquí s’hi va trobar el mosaic millor conservat, avui exposat al Museu Municipal i que és la imatge d’una matrona i a on es pot llegir una inscripció fent menció al latifundista Vitalis i que diu “SALVO VITALE FELICE TURISSA EX OFFICINA FELICES”(estant bé Vitalis, Tossa estarà bé. Del taller de Fèlix). A la dreta de l'entrada hi ha una petita sala a on es recaptaven els impostos als pagesos, en aquesta sala hi ha un mosaic amb figures geomètriques simètriques de color blanc i negre. A l’esquerra de l'entrada un altre sala de dimensions mes grans que l’anterior i a on es creu hi havia la biblioteca (tablinium), que era la sala despatx i a on es rebien les visites de persones importants, el mosaic d’aquesta cambra està força deteriorat i només es distingeixen unes formes geomètriques i la figura d’un àngel. Finalment aquesta sala donava entrada a una tercera càmera que era el menjador (triclinium) que tenia una excel•lent vista, també amb un mosaic força deteriorat. Les actuacions arqueològiques també han trobat una varietat d’estucs que s’estan classificant.
Més a l’interior hi ha els banys a on es conserven els forns (hipocausts) i totes les canalitzacions de calor que climatitzaven les diferents sales i a un menjador d’hivern. La primera sala era el vestidor (apodyterium) que es comunicava, a la dreta, amb la càmera freda (frigidarium) que la completava un piscina d’aigua freda, i, per l'esquerra, amb una càmera tíbia (tepydarium) que a la vegada es comunicava amb la càmera calenta (caldarium) a on també hi havia una petita piscina d’aigua calenta.
En el pati interior (peristil) hi ha la piscina (lacus) i la font (ninfeo)que es creu que alimentava una cisterna, aquí s’hi han trobat les restes d’escultures de marbre, una pota d’una taula de forma de felí , una granota i un cranc que devien decorar la piscina. L’origen de les escultures i els colors dels estucs indueixen a creure que la vil•la era força important.
Finalment una alineació de dormitoris a la part posterior (cubículums) i l’absència de serveis (litrinae), ens descriuen i ens fa imaginar el que en el seu dia va ser la VIL•LA ROMANA DELS AMETLLERS.
A aquesta Vil•la la completaven 14 petites viles rurals, dues d’elles excavades, la de ses Alzines i la del Mas Carbutí.

dilluns, 20 d’octubre del 2008

EL GIPSY

El 15 d’Agost del 1936 el contratorpeder Gipsy de la Royal Navy , al esclatar la guerra civil espanyola, vingué a Tossa a recollir els turistes estrangers per repatriar-los. No tots varen marxar com és el cas de la família Johnstone.



El Gipsy va ser la primera víctima de les mines magnètiques alemanyes a la segona guerra mundial.

.

dilluns, 13 d’octubre del 2008

XXI APLEC DE LA SARDANA A TOSSA



El dissabte 11 d'octubre i al cine Montserrat tingué lloc el concert de cobla interpretat per la Cobla Ciutat de Girona, sota la direcció de Marcel Sabaté i a on es va homenatgear al mestre Emili Juanals i Roqué.



El diumenge 2, tingué lloc el XXI Aplec de la Sardana de Tossa de Mar amb la participació de les cobles La Flama de Farners, La Principal del Llobregat i La Ciutat de Girona.








dimecres, 1 d’octubre del 2008

Visita al MUSEU DE L'ANXOVA I DE LA SAL de l'ESCALA



Ahir amb la Rosa varem anar a visitar el Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala i La Casa del Pescador, varem gaudir de una jornada extraordinària que ens va anar molt be per carregar les piles. Extraordinàriament atesos per la Tània, la Mariona i especialment per la Lurdes Boix, Tècnica de Patrimoni i Arxivera a l’ajuntament de l’Escala varem comprovar com una gent amb pocs recursos han fet molt i molt ben fet a la seva població. La Rosa i la Lurdes son dues tècniques d’alt nivell de les que cada moment que passes amb elles aprens coses noves. Varen caçar bones idees i referències per materialitzar als museus de Tossa.








dilluns, 29 de setembre del 2008

GUSTAV KLIMT


Gustav Klimt (1862-1918) va ser un pintor austríac inscrit al moviment “art nouveau” posseïdor d’un estil atrevit, ple de colorit, de tons càlids, daurats, amb reminiscències del recent impressionisme i amb una indubtable modernitat, tant pels seus temes, com per la seva tècnica.















diumenge, 28 de setembre del 2008

DAMES DE LA CANÇO

Catalunya. Marina Rosell - Habanera


Ses Illes. Mª del Mar Bonet - La Balanguera


Espanya. Maria Dolores Pradera - La flor de la canela


Portugal. Amalia Rodrigues - Procura


França. Edith Piaf - Non, je ne regrette rien


Grecia. Nana Mouskouri

dimarts, 23 de setembre del 2008

FEDERICO GARCIA LORCA I MANUEL DE FALLA



LA CASADA INFIEL

Y que yo me la llevé al río
creyendo que era mozuela,
pero tenía marido.

Fue la noche de Santiago
y casi por compromiso.
Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.
En las últimas esquinas
toqué sus pechos dormidos,
y se me abrieron de pronto
como ramos de jacintos.
El almidón de su enagua
me sonaba en el oído,
como una pieza de seda
rasgada por diez cuchillos.
Sin luz de plata en sus copas
los árboles han crecido,
y un horizonte de perros
ladra muy lejos del río.

Pasadas las zarzamoras,
los juncos y los espinos,
bajo su mata de pelo
hice un hoyo sobre el limo.
Yo me quité la corbata.
Ella se quitó el vestido.
Yo el cinturón con revólver.
Ella sus cuatro corpiños.
Ni nardos ni caracolas
tienen el cutis tan fino,
ni los cristales con luna
relumbran con ese brillo.
Sus muslos se me escapaban
como peces sorprendidos,
la mitad llenos de lumbre,
la mitad llenos de frío.
Aquella noche corrí
el mejor de los caminos,
montado en potra de nácar
sin bridas y sin estribos.
No quiero decir, por hombre,
las cosas que ella me dijo.
La luz del entendimiento
me hace ser muy comedido.
Sucia de besos y arena
yo me la llevé del río.
Con el aire se batían
las espadas de los lirios.

Me porté como quien soy.
Como un gitano legítimo.
Le regalé un costurero
grande de raso pajizo,
y no quise enamorarme
porque teniendo marido
me dijo que era mozuela
cuando la llevaba al río.

Federico garcia lorca



dissabte, 20 de setembre del 2008