diumenge, 18 de maig de 2008

DIAMANTS DE CHOCOLATA

Com diria en "Juncal": Ni que fueran Perlas!!!!! Aquets son els bombons que es varen presentar el dia de la inauguració del Centre d’Interpretació del Fars de la Mediterrània de Tossa de Mar.
33.000 € malgastats en uns bombons farcits d’aigua salada i de gust vomitiu i amb data de caducitat pel desembre del mateix any; es venien a 30€ la caixeta, que equival a 550 ptas.de les d'abans cada un dels bombons, 5.000 peles la caixeta.
Malauradament no era l’únic que hi havia al Far amb data de caducitat, però avui no toca, tot al seu moment, no fos cas que tornéssim a omplir portades d’algun diari de provincia.

6 comentaris:

albertobarcia ha dit...

El dia 24 (fa un parell o tres de dies) en Cupper i un servidor representavem amb afecte i encert L´home del Far, Un Cuento Pintado (El Farero de Tossa), al bell mig de Castella rodejats d´alcines, camps de cànem i aires d´altres temps. Terres que en un temps feren "perdre la xaveta" a un cavaller anomenat Quixot. On lluny del mar (molt lluny del mar) tots sentirem la flaire de la brisa marina.

És si més no curiós que un far del que sembla ningú s´en cuida amb gaire afecte sigui capaz d´inspirar amb tanta forza. No creieu?

En només una setmana se l´ha fet protagonista d´una obra de teatre on ha fet sonar el català davant un públic mayoritariament madrileny, públic que va aplaudir amb forza la poesia de la seva llum i de la seva llengua.

També, i amb no menys encert se n´ha fet una catifa de Corpus destinada a ser només destruida per els peus dels infants de la seva vila (molt poétic també, no?). Y a tú Vitalis,... a Tú t´ha fet pujar fins a ell retratant la bellesa que trobaves pel camí.

Dit aixó, poc cal parlar de lo bons o dolents que arrivesin a ser aquells cars (no t´ho nego aixó) bombons. El que realment cal es parlar o millor dit fer es adonarse´n de que aquest far, aquesta llum que porta anys i panys girant sobre la nostra vila encara no ens ha oblidat ni un sol moment i ha estat al peu del canó (mai millor dit) nit rere nit.

Pagueml´hi amb la mateixa moneda y estimeml-ho com ell ens estima a "natrus".

Deixem dirte que no es ni molt menys una crítica al teu blog ni molt menys a la teva persona (bé ho saps aixó). Es una crítica a un poble que pel que es veu a quedat cec al enlluarnarse amb la seva própia bellesa.

Deixem de queixarnos. Obrim bé els ulls.

APOLOGÍA DEL BON GUST !!!!!!!!

Cuidat.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Hola Albert:
Tú ets un artista i t'inspira la llum i la imatge bucólica d'un entorn afortunat, però com va dir Oscar Wilde, "cap artista veu les coses com son realment; si així les veu, no és un gran artista" i tú del far en fas poesia i una obra de teatre.
En canvi jo, que l'he de patir constantment, que cada vegada que plou em neix una gotera a un lloc diferent, que els projectors se mels devora el salitre dl mar, que un visitant agafa claustrofobia i em derriba una porta que no puc arreglar perquè han de venir forçosament els senyors que tenen l'exclusiva de tot el Far, que cada mes tinc que pagar les factures del meu presupost de cultura, de despeses que amb un bon saber fer s'havessin pogut evitar; per mí el far és un mal son i l'únic que m'inspira és una película d'intriga d'Alfred Hitchcock.

Només es queixa qui li fa mal.

Una rosa ademés de la flor també te espines i segons com la agafes dol, i per molt que dolgui no vol dir que no la trovis bonica.

albertobarcia ha dit...

no et treure la raó.

pero pensa que gracies al patiment que a tú et suposa els demés el disfrutem.

consideralo un piropo.

el teu esforç no es en và.

gracies.

Anònim ha dit...

sr Colomer,

si us plau, on hi han problemes han d'haver solucions.
Entenc i soc coneixedor dels problemes d'aquestes instal·lacions.
Però el FAR, el nostre FAR de Tossa que ens il·lumina cada nit de l'any a tots, s'ha de cuidar, protegir i mimar al preu que sigui.
Malauradament, vostès, tots els polítics, TOTS, nomès perden el temps a trobar oportunitats polítiques, a dir lo malament que ho han trobat, les difícultats que tenen, en lloc de buscar i trobar solucions als problemes de la nostra vila.
Estic plenament d'acord amb les paraules del sr Albert García que m'han arribat al cor, i li dic que les seves llàgrimes no ens fan pena i no son ni molt menys una excusa.

Arrecli-ho sr Colomer.
El poble els hi ho agraïrà.

Gràcies per la seva comprensió.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Des de que nosaltres som els responsables del Centre d’Interpretació dels Fars de la Mediterrània, el que no es pot dir és que no hi hàgim posat interès en corregir tots els problemes que hi ha sortit.
S’ha connectat tot el clavegueram, s’ha pintat de dalt a vaig, s’ha obert al públic l’accés que era restringit a qui pagava l’entrada del Centre, demà s’hi posarà una barana per raons de seguretat i dijous venen els de Cromàtica a posar en funcionament dues de les sales de projecció una vegada arreglat un dels projectors, l’altre sala, la darrera no es podrà obrir de moment perquè el projector ha quedat inservible; pendent de la decisió que hem de prendre, docs un projector nou té un cost de 6000€ i és un model que ja està fora de catàleg, tal i com ho estava ja quan els varen instal•lar, i només en té existències Ingevideo que va ser l’empresa que els va muntar.
Ara surt un nou problema que és la impermeabilització del edifici que s’està desintegrant, cau en forma de pols blava al terra i cada vegada hi ha més goteres.

albertobarcia ha dit...

Hola,

Només una coseta...

Una coseta dirigida al sr. anónim...

Per haber parlat amb propietat en aquesta crítica li ha faltat esforç, capacitat, originalitat, personalitat, dó de la paraula, una mica de dignitat i poder fins i tot, tot plegat.

No es que m´hagi combertit en el defensor del Sr. Colomer, a ell no li cal aixó. Si ha llegit les contracrítiques que m´ha fet en aquest mateix post haurá comprobat que argumenta prou bé les seves respostes.

El tema és un altre:

N´estic una miqueta fart de que la gent, si és que un anónim es pot considerar gent, ya que qualsevol cosa escrita sense firma podría haber estat perfectament escrita per la Rana Gustavo o Rita La Cantaora (per posar només un parell d´exemples) s´apropï de les meves paraules o les posi en boca seva per fer la guitza als polítics.

Recordo que fa un parell o tres d´anys, en la meva primera participació a la Pintura Ràpida; quan vaig pintar un cuadre de qualitats discutibles, (en soc concient) de les grues que en aquell moment presidien la vista de la entrada a Tossa per la carretera de Lloret.

Per a sorpresa meva vaig esgarrapar un premi. Un de petit, peró un premi. (No m´en donen un altre a mi).

Peró al poc temps em va parar pel carrer una representant de una associació política, o una militant de la oposició del moment, no ho tinc clar. No hi entenc d´aquestes coses jo.

El fet és que m´ensenyava un escrit que s´había de publicar en no se quin diari, fancine, o revista local de tres al cuarto. No ho se...

L´escrit venía a dir que jo (pobre de mi), en representació de la indignació que els joves de Tossa sentiem vers el tractament urbanístic que patía la nostre vila había pintat dita obra en senyal de protesta.

La meva reacció (pacifica, no malpenseu) va esborrar la expresió d´orgull de la cara d´aquella senyora que m´ensenyaba aquell text picant, burlesc i enverinat que anava dirigit al aleshores equip de govern.

Yo em vaig limitar a fer- li saber el meu desacord. Com sabía ella que alló que ella escribía era realment el meu propósit a l´hora de pintar les grues?

Yo era un pobre paisatgista i prou. Vaig pintar alló que tenía al devant sense cap més pretenció. Vaig demanar-li siusplau que no publiquessin aquell text que em feia amo d´unes paraules que no eren meves i prou. Així va quedar.

Vosté en fa el mateix ús de les meves paraules i em posa en la obligació de fer-li la mateixa crítica.

Encara que hi ha una diferencia. Aquella senyora firmava al peu de l´article. Vosté no ho fa aixó.

Y si no s´atreveix a parlar en el seu propi nom i ho fa en el meu, al menys tingui la dignitat de utilitzar-l´ho bé:

Em dic Barcia, no Garcia, Barcia, Senyor. O Senyora... no ho sé aixo... (com que firma: anónim).

Els meus respectes;

Alberto Barcia.

Pd: Perdona Vitalis per crear una mica de contoversia en el teu blog. Peró es que m´ho paso de bé... (deu ser el síndome Salsa Rosa) jejejejejeje.....