CAMBALACHE

Francisco, avui sí que et contesto, sempre es troba a un imbècil que et vol donar lliçons.

Que el mundo fue y será
una porquería, ya lo sé.
En el quinientos seis
y en el dos mil, también.
Que siempre ha habido chorros,
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
barones y dublés.
Pero que el siglo veinte
es un despliegue
de maldá insolente,
ya no hay quien lo niegue.
Vivimos revolcaos en un merengue
y en el mismo lodo
todos manoseados.

Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho que traidor,
ignorante, sabio o chorro,
generoso o estafador...
¡Todo es igual!
¡Nada es mejor!
Lo mismo un burro
que un gran profesor.
No hay aplazaos ni escalafón,
los ignorantes nos han igualao.
Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
da lo mismo que sea cura,
colchonero, Rey de Bastos,
caradura o polizón.

¡Qué falta de respeto,
qué atropello a la razón!
Cualquiera es un señor,
cualquiera es un ladrón...
Mezclao con Stravisky
va Don Bosco y La Mignon,
Don Chicho y Napoleón,
Carnera y San Martín...
Igual que en la vidriera
irrespetuosa
de los cambalaches
se ha mezclao la vida,
y herida por un sable sin remache
ves llorar la Biblia
junto a un calefón.

Siglo veinte, cambalache
problemático y febril...
El que no llora no mama
y el que no afana es un gil.
¡Dale, nomás...!
¡Dale, que va...!
¡Que allá en el Horno
nos vamo’a encontrar...!
No pienses más; sentate a un lao,
que ha nadie importa si naciste honrao...
Es lo mismo el que labura
noche y día como un buey,
que el que vive de los otros,
que el que mata, que el que cura,
o está fuera de la ley...

MONTILLA. TORERO!!!!

Cornada al finançament.

SON TEMPS DE VAQUES FLAQUES-REGIDORIA DE CULTURA I ENSENYAENT

Amb molt carinyo per l'Esperança d'un regidor amb molta marcha. Aprovació del Pressupost 2008, ja cal que arrivin subvencions i ajudes.

La Vil·la Romana dels Atmetllers

Tossa reobre la vil·la romana a les visites, de franc i sense vigilància

TOSSA DE MAR E.PADILLA
La vil·la romana dels Ametllers de Tossa és un dels vestigis històrics més importants del municipi si descomptem la Vila Vella. El recinte es va adaptar per a les visites després de nombroses excavacions i es va obrir el 2004, després d'una actuació que va costar uns 200.000 euros. L'estiu passat va estar tancada perquè l'equip de govern entrant de CiU va considerar que estava en massa mal estat. Des de fa pocs dies, però, torna a estar oberta. Això sí, l'entrada és lliure i ningú vigila el comportament dels visitants en el recinte. I això es fa notar.
Els vidres de la piscina estan trencats -porten així des de fa més d'un any. Una ampolla de cervesa abandonada sobre d'un banc demostra que alguns dels qui s'hi acosten no ho fan moguts, precisament, per l'interès cultural. També els excrements dels gossos que guarneixen la tarima de fusta que dóna pas a la part noble posen de relleu que el manteniment del recinte és, com a mínim, millorable. Els valuosos mosaics que es van trobar íntegres i que s'exposen a la intempèrie estan en part coberts de sorra i fullaraca. Alguns muntatges reconstruïts per contextualitzar l'ús dels recintes estan deteriorats i deixen a la vista restes de ciment incongruents amb l'entorn.
L'estiu de 2007, el regidor de Cultura de Tossa, Josep Colomer (CiU), argumentava que "l'estat de degradació" del recinte era "horrible", i els motius per no obrir-la al públic eren, segons Colomer, pedres despreses dels murs, els esmentats vidres trencats a la piscina, el deteriorament dels graons que ajuden a superar els diversos desnivells del recinte -aguantats per uns claus que són un autèntic perill, va alertar el regidor ja fa un any. L'estiu passat es va optar per no obrir-la al públic perquè els diners destinats a contractar personal per a les guinguetes d'entrada es va destinar a pagar l'auditoria.
Tot i que ahir al migdia desenes de persones recorrien el recinte, el seu estat no sembla haver millorat respecte a la relació que en va fer Colomer l'agost de l'any passat. El regidor no va atendre ahir les trucades d'aquest diari.

Referent a la noticia sortida avui al Dari de Girona sobre l’estat de la Vila Romana dels Atmetllers vull aclarir:
1- Que la propietat dela Vil·la Romana és compartida, els propietaris son l’Institut dEstudis Catalans, la famila Teixidor i l’Ajuntament.
2- Que actualment i des de fa anys hi ha una desavenença amb la familia Teixidor i l’Ajuntament, ja que els primers son partidaris de la negociació d’un conveni urbanistic a canvi de la propietat i nosaltres de l’expropiació o declaració de BCIN per part de la Generalitat. La familia Teixidor te una porta situada dintre de la seva propietat, que és la més propera al cementiri, i que inclou el tros del peristilo que va des de el ninfeo agafant tot el sector nort de la Vil·la, incluida la piscina. Aquesta porta i per voluntat dels propietaris està oberta dia i nit.
3- Que per sugeriment dels arqueólegs de la UDG i d’un dels representants del Patronat de la Vil·la Romana és va acordar obrir durant el dia les portes sud i la que dona a la Avda. del Pelegrí deixant la entrada lliure al públic.
4- Que l’estat de deteriorament i de deixadessa en que ens varem trovar La Vi·lla Romana dels Atmetllers pel juny del 2007, no és ni molt menys l’estat actual. Regularment s’hi ha fet el manteniment per part de “ECO TOSSA”, s’ha donat dues capes d’oli a les fustes, cosa que no s’havia fet mai, s’ha substituit un tros de la barana de corda per una de metall, etc. .
5- Que és del tot cert que la regidoria de cultura li hagues agradar obrir les portes de La Vil·la Romana en unes altres condicions, però que donades les limitacions econòmiques i de personal de l’Ajuntament no ha pogut ser, però que no estalviarem esforços fins aconseguir-ho.

Josep Colomer i Tort

MENTIDES.

El TU torna a mentir grollerament en l’afer del geriàtric
En el darrer Ple municipal el TU va acusar l’actual equip de govern del CIU i AET d’haver fet trampes en l’afer judicial del Geriàtric que han guanyat els patrons destituïts, per no haver designat advocat per a la defensa de l’Ajuntament.
Aquesta afirmació és, una vegada més, radicalment falsa. La responsabilitat de designar advocat per a la defensa del cas era de l’anterior l’equip del govern del PSC i ERC i la va exercir designant l’advocat JOSEP GUAL I OLIVER, com demostra el certificat adjunt a aqueta Nota.
El termini per contestar el recurs dels patrons destituïts, va finalitzar a mitjans de març de 2006 i el termini per comparèixer davant el TSJC a mitjans de setembre de 2006, molt abans que entressin a governar CIU i AET.
Els Grups Polítics de CIU i AET expressen la seva preocupació per la dinàmica de mentida sistemàtica i demagògia grossera en què s’han instal·lat els Grups de l’Oposició Municipal de Tossa del PSC i del TU, secundats per un mitjà de comunicació afí, per ocultar els greus errors comesos durant l’anterior mandat.
També expressen la preocupació per la justificació permanent dels errors comesos pel PSC per part del Grup Polític Municipal del TU que s’ha alineat des de fa temps a la política del PSC, renunciant a la neutralitat que predica.

SANT GRAU

dimecres, 13 d'agost de 2008>
Tossa, a punt de tancar l'acord per comprar l'ermita de Sant Grau a IbercajaL'adquiriria pel mateix preu, menys d'un milió, i amb millors condicions, que en l'acord fallit del 2003JORDI COLOMER.

Tossa de MarL'Ajuntament de Tossa té molt avançades les negociacions amb Ibercaja per adquirir l'ermita i la masia de Sant Grau, que actualment és propietat d'aquesta caixa. L'alcaldessa de Tossa, Imma Colom (CiU), assegura que aquesta compra serà possible gràcies a la «bona gestió» del govern, i destaca que l'acord, que està força encarrilat, té millors condicions i és amb el mateix preu que el que ja s'havia signat el 2003, també amb CiU i AET en el govern, però que els socialistes i Esquerra van congelar després per falta de diners. De moment, però, no s'ha decidit encara què s'hi farà, a Sant Grau, si finalment el consistori tira endavant la compra.

L'acord entre l'Ajuntament i Ibercaja està força encarrilat i és molt similar al que ja va aprovar el ple el juny del 2003 per unanimitat quan governaven CiU i AET, i que després el govern del PSC i Esquerra van congelar perquè consideraven que no hi havia prou diners. Tossa pagarà poc menys d'un milió d'euros per comprar l'ermita, la masia i les gairebé 100 hectàrees que hi ha al voltant. Aquest és el mateix preu que s'havia establert el 2003, i Colom destaca que la millora més substancial, a part de mantenir el preu, és que es preveu allargar el termini de pagaments almenys fins a quinze anys. Igualment es mantindria la condició que fos un pagament sense interessos.
L'actual equip de govern considera que l'espai té un gran valor sentimental per als tossencs, i per això afirma que buscarà totes les línies de finançament que pugui trobar per tal de poder afrontar la compra.
QUÈ FER-HI? Amb els anys, l'espai de Sant Grau s'ha anat deteriorant a poc a poc, i per això caldrà veure després de la compra com i qui du a terme les reformes, i què es decideix sobre com s'aprofita tot el conjunt. Rosa Maria Monrabà (CiU), que era l'alcaldessa de Tossa el 2003, tenia la idea de construir a la masia un parador estatal i potenciar el turisme de qualitat. Més tard, amb el govern de Pilar Mundet, i abans que es desistís de la compra per falta de diners, tenia la idea de recuperar un antic projecte de l'època de l'exalcalde Telm Zaragoza per convertir Sant Grau en un centre d'interpretació del massís de Cadiretes. Per aconseguir finançar la compra fins i tot es va demanar una subvenció a la UE a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder). Amb les actuacions previstes es pretenia que Sant Grau es convertís en un equipament públic dedicat a l'estudi, la preservació i la divulgació dels valors naturals, culturals i paisatgístics del massís d'Ardenya-Cadiretes. També es proposava habilitar-hi un alberg refugi destinat, d'una banda, a excursionistes i pelegrins i, de l'altra, a l'organització de congressos, jornades, cursos o trobades de treball que requerissin unes estades prolongades.

VITALIS EL ROMÀ.

El Jurat d’Expropiació de Catalunya redueix a 366.839,85 Euros, el valor d’expropiació del solar de Vila Romana de 946,25 per al qual la propietat pretenia una indemnització de 3.062.757,3 Euros.

El Jurat d’Expropiació de Catalunya acaba de notificar a l’Ajuntament la Resolució dictada en el procediment d’expropiació del solar de Vila Romana propietat de Matilde Teixidó, Xavier Carnicé i Albert Carnicé.

La propietat va promoure un litigi contra l’Ajutament exigint un preu d’expropiació de 3.026.757,37 Euros.

Com a solució alternativa a l’expropiació, l’anterior equip de govern del PSC i ERC va signar un conveni amb la propietat per mitjà del qual l’Ajuntament adquiria aquest solar, de 946,25 m2 de superfície, a canvi de les següents concessions municipals:
1. El dret de construir un immoble de 1800 m2 (dotze habitatges o trenta sis unitats d'allotjament turístic), al solar propietat dels reclamants de 906 m2 de superfície situat entre l’Hotel Coq Ardi, el carrer Vil.la Romana i la Unitat d’Actuació Can Truges, amb un valor estimat, a preus de mercat de l’època, (23 de maig de 2007) de 2.700.000 Euros.
2. La desviació del vial que va del carrer Miramar fins al carrer Tarull i que passa per sobre de la Vil-la Romana dels Ametllers previst pel POUM que s’acabava d’aprovar, amb la finalitat de disminuir l’afectació de la propietat dels reclamants.
3. L’exempció als reclamants de les següents obligacions urbanístiques:
a. Cessió obligatòria i gratuïta del 35 % del sòl destinat a espais públics.
b. Cessió del 10 % del sòl edificable a l’Ajuntament
c. Destinació del 20 % del sostre a habitatges de protecció pública.

L’actual equip de govern va considerar aquest conveni manifestament il·legal i perjudicial pels interessos generals del poble, donada l’extrema desproporció que hi havia entre el valor del solar que s’adquiria i el que l’Ajuntament oferia a canvi d’aquesta adquisició.
També considerà totalment inadmissible des del punt de vista urbanístic, la construcció d’un immoble de mil vuit-cents (1.800) metres quadrats, de dotze habitatges o trenta sis unitats d'allotjament turístic, al solar propietat dels reclamants de 906 m2 de superfície situat entre l’Hotel Coq Ardi, el carrer Vil.la Romana, la Unitat d’Actuació Can Truges i la resta de finca registral 933, pel greu impacte ambiental i paisatgístic que podia representar la construcció d’un immoble tan aparatós en aquest emplaçament.

Considerà, tanmateix completament il·lògica la subscripció d’un conveni contradictori en totes i cadascuna de les seves estipulacions amb el POUM que s’acabava d’aprovar.

Per totes aquestes raons decidí anul·lar-lo el conveni urbanístic i defensar la reducció del preu d’expropiació que la propietat reclama.

Ara el Jurat d’Expropiació ha confirmat l’encert d’aquesta decisió, al reduir les pretensions dels propietaris de 3.026.757,37 Euros a 366.839,85 Euros, demostrant que les concessions municipals del conveni anul·lat eren completament desorbitades.

Tossa, 7 d’agost de 2008.

PROU

No val la pena parlar-ne més del Casal d'Estiu 2007. Espero que aquest post sigui el punt i final.

ALS REIS DE CASA SEVA.

A tots aquets adolescents que es pensen que només tenen drets i no tenen obligacions. Que pel fet de ser fills de ..., tenen dret de heretar la corona. Només faltaria!.Per alguna cosa es va inventar la REPÚBLICA!.






Així pujen.

PER FI HA PLOGUT

DIAMANTS DE CHOCOLATA

Com diria en "Juncal": Ni que fueran Perlas!!!!! Aquets son els bombons que es varen presentar el dia de la inauguració del Centre d’Interpretació del Fars de la Mediterrània de Tossa de Mar.
33.000 € malgastats en uns bombons farcits d’aigua salada i de gust vomitiu i amb data de caducitat pel desembre del mateix any; es venien a 30€ la caixeta, que equival a 550 ptas.de les d'abans cada un dels bombons, 5.000 peles la caixeta.

Malauradament no era l’únic que hi havia al Far amb data de caducitat, però avui no toca, tot al seu moment, no fos cas que tornéssim a omplir portades d’algun diari de provincia.

HEM CATALANITZAT EL PP

Que hem catalanitzat el PP, és un dir, però també un fet des de que la Dolors Montserrat i Montserrat és diputada al Parlament de Madrid. Una persona que en el seu DNI es preocupa de dir-se “Dolors i no Dolores” i a sobre és Montserrat per part de pare i mare, no se li pot qüestionar la seva catalanitat. Nosaltres, això sí, volem que es noti i li hem regalat una barretina d’Olot de les que venen a Can Castanyo i es fan notar de lluny.
Dolors, catalana de dretes, tal i com tu mateixa dius, l’equip de CiU liderats per l’Imma et desitgem molta sort i que com a mínim arribis a ministra, qualitats per ser-ho et sobren.
Fins aviat.