dimecres, 17 de setembre del 2008

SUPERSTICIONS



Sembla mentida que a l’època que ens ha tocat viure encara hi hagin les supersticions. Recordo no fa masses anys a un “chuleta “ del volant que va fer una maniobra incorrecta amb el cotxe, pel que els dos varem haver de parar, ell va sortir del seu vehicle amb actitud airada i va començar a increpar-me, a mi no se’m va ocórrer res més que maleir-lo, predestinant-lo a una mort a curt termini al volant del seu vehicle, el tio em va mirar acollonit i amb cara de preocupació va pujar al cotxe i va marxar.
A qui, alguna vegada alguna gitana no li ha llegit la mà o l’ha maleït perquè no li ha volgut donar una moneda?. I fins i tot ens hem quedat com a mínim pensatius. Els mariners no volien a les barques a les dones,ni a ningú que hi entrés amb sabates, i quan les coses no anaven bé, sempre hi havia el “gafe” a qui responsabilitzaven de la mala ratxa.
Però a grans problemes, grans solucions. Heu-vos aquí els remeis a les grans supersticions , o si més no a les més conegudes.




Possiblement un dels més populars és el número 13 i si cau en el calendari en un dimarts, ni t’ho explico, “en trece y martes, ni te cases,ni te embarques, ni de tu casa te apartes”. L’únic remei per aquesta superstició és la prevenció, prescindir de ell.


Es diu que passar per sota una escala porta mala sort, doncs bé, si despistada ment passem per sota d’una escala cal fer el signa de “la figa” amb la mà i que consisteix en posar el dit gros entre l’índex i el anular; una altre solució es escopir tres vegades entre els escalons de l’escala.



Altres supersticions son la dels paraigües, les tisores o les dels ratpenats, però un altre de les que se’n porten la palma és la del gat negre que ens travessa el carrer i passa pel davant nostre de dreta a esquerra, la solució està en portar l’amulet de la sort que és una pota de conill a mena de clauer o penjant del mirall retrovisor del cotxe. Oli en un llum.






També hi ha les supersticions bones com trobar un trèbol de quatre fulles o com la de tocar fusta, el que no es coneix és que la fusta no ha de tenir potes, per tant, ni taules, ni cadires serveixen. En el cas de que no tinguem un bon tros de fusta a mà, tampoc serveix tocar-se el cap, encara que els supersticiosos hi portin moltes serradures en lloc de cervell