dijous, 11 de setembre de 2008

FANATISMES



Tots els fonamentalismes son dolents, fonamentalismes equival a dir-ne sectes. Avui també és l’aniversari del atemptat a les Torres Bessones pel fonamentalisme islàmic, la creença en un altre vida al més enllà fa que sovint s’infravalori la vida pròpia i la dels altres i fa que la història es taqui de sang.

Avui, dia de la Diada vull parlar dels Càtars, també anomenats perfectes o homes bons, els Càtars va ser una escissió del Catolicisme, la seva doctrina es basava en la teoria de la dualitat ja predicada pel Maniqueisme segles abans .



La dualitat entre el be i el mal era la filosofia dels càtars, el mon havia estat creat per Satanàs , i el mal era tot lo material, mentre que el be era l’esperit que estava atrapat per la matèria. Tota la matèria era negativa i pecaminosa, i la redenció del esperit radicava en seguir la doctrina de Jesucrist .
Eren pacifistes i tenien prohibit la mort dels animals, per tant no consumien ni carn ni peix. No reconeixien ni la autoritat dels Reis, dels Bisbes, ni dels Papes. Eren una gent que no mentien i que predicaven amb la pràctica. Treballaven i no vivien de la caritat, en canvi ells sí que col•laboraven en obres caritatives favor dels més desfavorits.
Els Càtars varen tenir el seu apogeu en els segles XI i XII a Occitània, de fet se’ls anomena els Albigeses en referència a la ciutat de l’Albí, també altres ciutats on s’assentaren fou Tolosa de Languedoc, Narbona, Carcassona, etc.
El Papa va intentar eliminar l’influencia dels Càtars a la societat dels temps, primerament amb la influència de Domingo de Guzmán, fundador dels Dominics i favorit de Blanca de Castella, al fracassar aquet, ordenà una creuada. Les tropes Croates varen venir a exterminar als Càtars, la Inquisició i les espases acorralaren els darrers Perfectes a Montsegur, a on finalment foren exterminats.




De fet els Càtars no deixaren de ser uns fanàtics fonamentalistes, enemics del progrés i de la ciència, enemics de la teoria de l evolució de Dàrwin, que el seu fanatisme i la seva religiositat els va fer màrtirs, víctimes de uns decisió injusta per part del Vaticà, però al fi i al cab una secta, una secta com totes, totalment irracional.

1 comentari:

zel ha dit...

M'has tocat el punt, és un tema que m'apassiona, el vaig descobrir amb els llibres d'en Peter Berling que són molt complicats però tremendament ilustratius. Salut i força, visca la terra, nostra, lliure, solidària i acollidora!