LA GIOCONDA EN PEDRA.

Enric Casanovas i Roy
Poblenou, Barcelona, 1882 - Barcelona, 1948

Després d'un quant temps d'aprenentatge al taller de Josep Llimona (1896) i d'estudis a l'Escola de Llotja de Barcelona (1900), féu el primer viatge a París (1900). De tornada exposà a Els Quatre Gats (1903). Féu diverses excursions a través de Catalunya i noves estades a París (1904). Participà en la primera exposició a Les Arts i els Artistes (1910); exposà al Faianç Català (1910); féu viatges a Londres i a Bèlgica (1912). Instal·lat al Guinardó, a Barcelona (1913), s'integrà a l'equip de l'Escola de Decoració que dirigia Joaquim Torres-Garcia (1914) i treballà intensament (Monument a Monturiol, a Figueres, 1916-18). El 1920 obtingué una sala especial a l'Exposició de Belles Arts. El 1922 anà a Amsterdam, on participà en l'Exposició d'Artistes Catalans, i el 1927 a Itàlia; a l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929 obtingué una primera medalla. El 1932 ingressà a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. El 1935 fou elegit president de Les Arts i els Artistes i, el mateix any, guanyà el premi Campeny de la Generalitat de Catalunya. La sala Parés li preparà una exposició-homenatge. Fou nomenat director (1936) del museu de Tossa. El 1939 s'exilià a França, on residí (Avinyó, París, Besançon) fins el 1942, que tornà a Catalunya. Exposà a les galeries Argos i també a Madrid (1943). La seva obra (figures de marbre, bronze, pedra; busts, etc), de bon començament dins la influència rodiniana al servei d'una temàtica social, revela després una sensibilitat i una finesa d'esperit molt grans acompanyades d'una voluntat de convertir la dona catalana en arquetip, trets que el caracteritzen com un dels representants més típics del noucentisme.

Fundador del Museu Municipal de Tossa, del que en fou director, juntament amb Albert del Castillo, Josep Benet, ens va deixar dues obres, un tors de dona i la Pagesa Mallorquina o Dona de Fornalutx esculpida el 1916.