dimecres, 12 de novembre de 2008

TOSSA - VILA VELLA

.


Declarat monument històric artístic nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de la Vila Vella és l’emblema del municipi. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català. Construït a finals del S. XII , no es conserva gairebé res d’aquesta època. Actualment tot el que es pot observar respon a diverses restauracions, especialment les que es varen dur a terme durant les darreries dels s. XIV i durant el s. XVIII , respectivament. Amb murs emmerletats, es conserva gairebé la totalitat de l’àrea perimetral original. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres cilíndriques rematades per matacans. Les torres més conegudes son la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del Pati d’armes, que deu el nom al fet que era l’únic lloc a on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar, també coneguda com a torre de l’Homenatge, que presideix la platja d’es Codolar. En el punt més alt de la Vila Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una estada de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que es va fer servir el seu emplaçament per edificar-hi l’actual far. L’interior de la Vila Vella és un espai encantador de carrerons estrets amb paviment de còdols. Hom pot gaudir encara de l’encant de molts finestrals gòtics, bellament historiats. En el moment de màxima esplendor (s. XV), la Vila Vella integrava unes vuitanta cases. La majoria dels habitatges van aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons. A partir del s. XVI la població es va començar a expandir fora muralla. Les primeres edificacions esvaren fer al barri de Sa Roqueta i seguint tota la vora del camí ral. Cal destacar el magnífic portal adovellat que dóna entrada a Vila Vella a través del pati d’armes.
















De l’interior de la Vila Vella, cal fer especial esment de l’antiga església de Sant Vicenç . Aquesta església d’estil gòtic tardà es construí al segle XV, damunt l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada al s. XI – XII . Orientada nord –sud, i en posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu aspecte original devia resultar imponent. Té una sola nau, capçalera poligonal de tres panys acompanyada d’una sagristia i d’una capella lateral a tall de braç de transsepte a la banda oest; a l’est, és probable que l’espai s’eixamplés amb una filera de tres capelles. Actualment, només l’absis i la sagristia conserven la coberta. A la capçalera la volta ogival està sostinguda per sis nervis que es reuneixen a la clau de volta decorada amb una imatge de Sant Vicenç. S’han trobat restes d’una escalinata a la galilea (a l’entrada). En un dels nervis de l’absidiola esquerra hi trobem el capitell dedicat a Sant Joan Baptista.