dissabte, 25 d’abril de 2009

LA MEVA AMIGA BLOCAIRE, LA ZEL.



Un dia la Roser va passar pel meu blog i llavors jo vaig anar al seu i hi he tornat quasi cada dia.

Avui la Zel ens ha dit: fins ara mateix.Un ara mateix que no sé fins quan es prolongarà i em dol, em dol perquè em sento com la guilla del Petit Príncep, em sento com la guilla domesticada que cada dia quan anava al meu blog, el primer que feia era desitjar trobar-hi el seu comentari i desprès anava al seu i em llegia amb atenció el darrer post que havia escrit. La Zel es la persona que venia d’un planeta diferent i que trencava els motllos d’un mon deshumanitzat i mancat de valors. Solidaria, sensata, sovint em feia interessar per coses que d’altra manera segur que hi passaria de llarg.

La imatge que tinc de la Zel és la dels seus sentiments, opinions i valors morals, i no m’hi encaixa res més.

Roser, no triguis en tornar. T’espero amb impaciència.

Vitalis.

4 comentaris:

sargantana ha dit...

es veritat el que dius...
jo crec que tots l'estarem esperant

yraya ha dit...

Yo también me uno a tus palabras.
Un saludo

zel ha dit...

Gràcies, estimat, ja saps que es d'anada i tornada l'estimació i les ganes de llegir-nos, espero que podré recuperar el ritme, quan enllesteixi i ordeni un xic la meva vida! Petons i gràcies!

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

M'has tornat a fer bategar el cor i has encès el meu somriure, ja veig que no t'he perdut.

Fins sempre.