dimecres, 15 de desembre de 2010

CAFÉ AMB LLET.

Aquest post, amb el temps quedarà enterrat per altres posts fins arribar a l'oblit.




Sempre he sigut de l’opinió que als morts hem de deixar-los reposar en pau, perquè quan passem el segment de la vida deixem de sentir fred, calor, dolor i alegria, fins i tot deixem de sentir i de llegir el que de nosaltres els altres diuen.
Encara recordo el dia que la Remei em va trucar a la Casa de Cultura i em va “fotre” el ruixat, va ser la primera tempesta del que desprès vindria, al darrera es sentien els comentaris instigadors d’en “apunta,punta”. Em va saber greu, vaig recordar quan de joves sortíem en colla, lo guapa que era i que és, i com em sentia de tallat al seu costat, també quan darrerament ens creuàvem pel carrer i ens saludàvem amb aquella rialleta que mostrava la simpatia que sentíem l’un per l’altre, i que tot això se’n podia anar en orris!.
Be, s’ha publicat la sentència, potser només la primera sentència, però no ha guanyat ningú ..., perdó, si que hi ha qui ha guanyat, advocats i procuradors que varen fer la seva feina i d’això viuen. Però no tots, els advocats que varen defensar a una de les parts, el Centre d’Estudis Tossencs no varen voler cobrar, encara hi ha romàntics, molts en el mon de la cultura com l’Esther Loaisa i en Joan Molla.
Tampoc en Carmelo Sallés i en David Moré varen escriure aquest llibre per lucrar-se o perquè fos un “best seller” o guanyes un “Planeta”, lluny d’encetar aquesta polèmica, l’única intenció que varen pretendre fou la d’encapsular en unes fulles una part de la història d’un poble, la de Tossa, d’immortalitzar a una gent humil, pot ser els alguns mots delataven algun dels molts defectes que tots tenim. Jo em sento molt cofoi quan veig la foto del meu pare en el llibre, en Napoleó al que el mot li va posar el seu avi, amb el consentiment del seu pare, el dia que el varen batejar i amb tot l’amor del mon.
Tampoc la Remei i l’ajuntament hi han guanyat res, si la intenció de la primera era que no se’n parles del seu pare pel mot, l’efecte ha estat el contrari, i econòmicament els hi ha d’haver tocat, igual que a l’ajuntament que som tots, i en els temps que corren, no estem per llençar els diners, ni uns ni altres.
Obrem amb la intel•ligència que ens convé, que el Sr. Benet Salellas se’n vagi a defensar “comandos Dixan” i l’altre, que ni recordo el nom, similars; que reposin els morts i que hi hagi pau.

.