dimecres, 14 de desembre de 2011

DOLORS MONTSERRAT I MONTSERRAT



Bon dia Dolors,

Enhorabona pel nou càrrec de vicepresidenta tercera de la mesa del Congrés. Persones com tu fan que agnòstics com jo, català (un dels molts) convençut que la via del diàleg amb Espanya és impossible i que ja no ens queda cap altre solució que la independència, pugui veure una llumeta d’esperança i entesa en aquet nou govern que properament destapareu.

Posat la barretina i endavant amb força, fidel al que penses. Salut i sort Dolors.

Una forta abraçada.

Josep.

La Dolors Montserrat és una persona dinàmica, d’agradable conversa i de ma oberta, una “CATALANA DE DRETES”. Puc presumir de la seva amistat, i encara que ella sigui del PP i jo d’ERC, ideològicament coincidim en moltes coses i des d'aquí avalo la seva honestedat i generositat, la primera qualitat perquè sovint és qüestionada en el col•lectiu polític i la segona per experiència pròpia, ja que en una ocasió vaig recórrer a ella perquè em fes de pont amb la Ministra de Cultura per obtenir una subvenció per la climatització del Museu Municipal i la seva disposició va ser total, també dir que no es va materialitzar la petició per motius que ara no ve al cas comentar.




http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/487356-catalunya-tindra-un-pes-important-en-el-govern.html

1 comentari:

Anònim ha dit...

Josep

Estic escoltant a la Dolors Montserrat a una entrevista a Catradio.

M'ha agradat la seva convicció i claredat d'idees. Els exemples d'incompliment de protocol que ella mateixa ha patit en diversos actes de la Generalitat il.lumina des d'un altre angle els fets d'aquesta setman a l'acte de Foment, i posa al President Mas al seu lloc.

Malgrat això, aquesta mateixa convicció i claredat d'idees la fa mostrar-se inflexible en la qüestió d'acceptar una consulta sobre el dret a decidir, o la modificació de la Constitució per permetre el referèndum.

Llàstima que aquesta "persona dinàmica, d’agradable conversa i de ma oberta" no tingui també la ment prou oberta per entendre i acceptar que no es pot privar a un col.lectiu el dret a decidir què vol ser. Que les lleis les fem el poble, i que s'ha d'escoltar sempre al poble malgrat disposar d'una majoria aclaparadora al Congrés dels Diputats.

M'hagués agradat que la Sília Cóppulo li hagués plantejat temes com la Llei Wert, o l'esperpent del LAPAO.

Enhorabona pel teu blog!