1975 - 20 N

Juntament amb els meus companys d’universitat i després de molts dies aspectants de que es produís la mort de Franco, de anar a comprar el diari pel matí i el “Tele exprés”per la tarda per veure si es produïa alguna novetat sobre l’estat de salut del “Generalísimo”, d’escoltar els partes “médicos” a totes hores a la TVE signats pel Dr. Vicente Pozuelo Escudero i un llarg etc. d’ altres metges i que al final, per no cansar a la audiència, es convertiria amb “el equipo médico habitual”. Prengué protagonisme el personatge de la foto, Don Carlos Arias Navarro, ex alcalde de Madrid i President del Govern Espanyol, successor de Carrero Blanco assassinat per ETA .
Amb les llàgrimes als ulls pronuncià davant les càmeres de TVE la repetida frase:

¡¡¡FRANCO HA MUERTO!!!

Franco, després de molts dies de ser protagonista, cedí el protagonisme a aquest home gris, de grans orelles i bigoti feixista. Carlos Arias Navarro va plorar com Boabdil quan deixava Granada, però Carlos Arias Navarro no plorava com una dona el que no havia pogut defensar com un home, Carlos Arias Navarro plorava lo irremeiable, la mort del franquisme en un mon a on ja no tenia cabuda. Pocs dies abans ja ho havia posat en evidència “la marcha verde”.

Posteriorment han succeït moltes coses fins avui, però avui no be a conte comentar-ho, des del 21 N del 1975 fins al 19 N del 2008 han succeït masses coses. Avui 20 N del 2008 es parla de desenterrar els morts, deixem-los tranquils a on reposen que ells ja no senten ni fred ni calor, que la seva presència per l’únic que pot servir és per obrir velles ferides. Fem el possible per no reeditar una història que a bon segur ningú volem, i el Jutge Garzón que marxi a lluir la gomina a les antípodes.

.