dissabte, 7 de novembre de 2009

UNA VELLA I NOVA RELIGIÓ

TROBADA de TARDOR de la FEDERACIÓ CATALANA d'ASSOCIACIONS i CLUBS UNESCO (FCACU)
TOSSA, 30 i 31 d'octubre de 2009



Fa una setmana a Tossa va tenir lloc una trobada de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs UNESCO que va acabar amb una taula rodona oberta al públic entorn del “desenvolupament sostenible i salvaguarda de la Costa Brava” .

La intervenció del primer conferenciant va ser correcta i educada, el contingut un tant rebuscat, versava sobre la cultura material i immaterial, un tema lo prou complexa i matisable que no es mereixia ni una conferència, i molt menys un debat, i al que no li veig cap relació amb el desenvolupament sostenible.

La segona intervenció va ser la del “CHAMAN” , un vell conegut conferenciant, amb barba i cabellera que vol imitar la fisonomia de Crist, emulant a aquell personatge que està pel damunt del be i del mal i valent-se de les noves tecnologies (netbook, projector i pantalla), visualitzant un power-point força currat i esgrimint fàcil retòrica, exposà el sermó de la jornada.

L'objectiu consistia en demostrar que qualsevol temps passat fou millor, negant el progrés, va presentar el seu particular “projecte global” de sostenibilitat a on i entra tot, des de la cultura, medi ambient i acabant amb la “barbacoa del col•lega” i les emissions de CO2 que genera el menjar carn, una mena de “poti-poti” amb segones intencions com la de poder posar el nas a tot arreu. Va "rajar" a tort i a dret, politics, científics, estats i pobles. Va entrar en un mon de contradiccions en el que ens va tocar el rebre a tots, els de la costa som RICS i RUCS, els anteriors polítics municipals de Tossa uns prepotents que no havien inclòs en la redacció de l’anterior POUM els seus suggeriments, els actuals uns ignorants perquè segons ells ignorem la participació ciutadana, en Ramón Folch un teòric desorientat, etc.

Va manipular la doctrina de la ecologia com ho faria el més miserable dels pastors de l’església amb la doctrina de Crist, va venir a dir que vivim en el mon de Cain i cal anar a l’Abelisme que és ni més ni menys el que ell predica, el mal o el be sense matisos, el blanc o el negre sense la gama de grisos, i finalment el APOCALIPSIS.

La qüestió és fer política des de l’ombra, intentant manipular les decisions de qui legítimament cal prendre-les, tot plegat una opereta mal-intencionada.

Posteriorment la projecció d’un curt d’una entrevista a Ivette Barbaza, a qui no crec que hagin entès mai cap dels conferenciants, ni el missatge que va transmetre.

Finalment i sense estar al guió, vaig acomiadar un acte que va acabar com el “rosari de la Aurora”.

Fins mai més AGRUPACIONS I CLUBS UNESCO.