divendres, 26 d’agost de 2011

CALIFES, SOU ELS REIS DE LES ENGANYIFES.

Novament, aquesta vegada va ser una noia, un treballador de l’Ajuntament em va portar a casa meva EL QUE CREC QUE ÉS UN BIM (butlletí d’informació municipal).



És una paradoxa que aquells que tant ens retreien que cuidéssim les formes, ells ara s’ho passen tot “per can Pistraus”. Res és signat per ningú, és obvi que si aquet document informatiu es paga del erari municipal, al menys porti imprès en algun lloc que és l’ajuntament qui l’edita, també marquen els canons que qui signa el editorial és l’alcaldessa o en el seu defecte identifica qui ho fa, també és ètic que cada grup representat a l’Ajuntament pugui dir la seva ja que es paga amb els diners de TOTS EL VOTANTS i finalment ha de portar en un lloc visible el memoràndum de la edició i el dipòsit legal, però es veu que en aquest MAGNÍFIC AJUNTAMENT S’HAN PERDUT DEL TOT LES FORMES O ÉS QUE EDITAR BUTLLETINS DIFEREIX MOLT DE FER XOCOLATA DESFETA.





Però passem de les formes al que és lo verdaderament important que és el contingut, al formatge de colors delata i es veu que qui va estirar més el braç que la màniga va ser LA MAGNÍFICA I IRREPETIBLE PILAR MUNDET, sòcia d’honor del TU. Canonada d’aigua, Can Vergonyós, Can Ganga, CIF del Far, Plaça d’Espanya, etc.




No tinc que valorar res, només que els deutes és preceptiu que es paguin per ordre d’antiguitat i que ens en varem fer un fart de pagar factures heretades del PSC-ERC, que a nosaltres ens varen marcar les pautes a seguir des de intervenció i que moltes vegades ens varem veure obligats a fer coses en contra de la nostra voluntat, senzillament perquè era de llei i per tant preceptiu.

I com que en política no es fa cap JURAMENT HIPOCRÀTIC, no em reprimeixo en publicar el que en el seu dia ens varen informar els auditors, encara que no eren dades definitives i ells en fugien de donar números, aquest document diu molt clar el que hi havia que és el que nosaltres ens varem trobar, que comparat amb el que hi ha ara és per lloar la feina feta pel grup de CIU.






I pel que fa a l’estalvi dels sous dels regidors, òbviament que si l’oposició casi no cobra es redueixen les despeses, PRENC NOTA PER QUAN TORNIN A SER OPOSICIÓ, certament del més tonto alguna cosa també se’n aprèn.

A un país oriental, una vegada, hi havia un Califa,
que es va inventar un codi molt "xulo". Digo!
I el poble, agraït, li va dedicar aquesta cançó:

Segons l'article primer
el Califa està obligat
a tractar l'administrat
com si fos home de bé.
I mana l'article set
que el qui faci tripijoc
se li fot cop de garrot
i a la garjola de pet.
El quinzè, oli en un llum,
diu que se l'empalmarà
el qui gosi adulterar
els articles de consum.
I hi ha articles molt bufons,
com el vint que deixa clar,
que tothom es pot queixar
si li "apreten" els cordons.
Però el califa
sempre en pot fer cas omís,
per això s'ha inventat
l'article vint-i-sis...
Califa! Si que ens ha tocat la rifa.
Califa! Ets el rei de l'enganyifa.
Califa! Tu sí que ho tens ben muntat.
No siguis bèstia califa,
no siguis bèstia califa,
que pots sortir-ne escaldat.
- Doncs, no està quedant "xulo"
ni res aquest xotis, nano...
- Home, queda una mica
de l'Empordà ...
- Ei! I que diu l'article vint-i-sis?
- Vostè és tonto, oi?
Diu l'article vint-i-sis, -bis-
que en un cas de compromís, -bis-
el Califa pot si cal,
refregar-se l'engonal
i passar-se pels "dallonses"
totes les lleis del país.
- Ep! I el poble?
Al poble que el donin pel ...
Shubi dubi Uah!, Uah!
que ja té les conferències
de Sant Vicenç de Paül. -x4-
A... mén ...

1 comentari:

Araceli ha dit...

Hem creat un blog que pot ser del vostre interès:

http://pertossa.blogspot.com/