dijous, 15 de setembre de 2011

LA TRISTA HERÈNCIA CAP. III, El CIF del Far.



Fa poc més de quatre anys, quan vaig entrar a l’ajuntament, una de les primeres coses que vaig fer va ser demanar a una funcionaria de l’àrea econòmica els números del far. Pocs dies desprès em va donar una fulla “excel” molt colorejada i amb un gran CONFIDENCIAL i finalitzava amb un dèficit que superava els 60.000€. ja vaig dir en una altre ocasió, jo no he fet el jurament hipocràtic, però aquesta fulla se’m ha traspaperat i no puc penjar-la.
Del CIF els números no podien sorprendre a ningú, cinc de personal de les que en hi havia dues de fixes, un generador de corrent de lloguer que feia funcionar l’aire condicionat i que calia periòdicament omplir-lo de gasoil, la claveguera que basava en un pou sec i que tenia que buidar en Pallarès i abocar a una depuradora amb la consegüent despesa i un contracte de lloguer del bar que quasi no pagava res i que el darrer any no va pagar ni cinc.
TOT PLEGAT, UN NEGOCI RUÏNÓS, EL NEGOCI D’EN ROBERTO I SES CABRES.
Però no es tot, la historia del “CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS FARS DE LA MEDITERRÀNIA” és llarga i sucosa.
Inspirat en un projecta que havia redactat l’actual tècnica de l’ajuntament, va prendre la direcció de l’obra una empresa de Tarrassa, “CROMÀTICA”, per decisió de la llavors alcaldessa la Sr. Pilar Mundet, especialista en fer grans NYAPS.



Tot molt vistós i de superluxe, les pel•lícules molt ben fetes, francament espectaculars, la inauguració de “ALTO STANDING” amb 33.000 € de bombons d’aigua salada similars i fets per la mateixa empresa que va fer els bombons del ”Planetarium de Barcelona” però la resta què?:
Una instal•lació amb la porta d’accés en el lloc més amagat del espai, la venda de tíkets independent del Centre, i el més greu de tot, CROMÀTICA s’havia reservat la dependència, ells tenien la paella pel mànec i es pensaven que ens podien fer passar per el redreçador , no han entregat mai les claus del CUE,ni els màsters de les pel•lícules, ni les patents dels logos, etc.. Un equipament que molt aviat va començar a donar problemes, pel més petit problema calia posar-se en contacte amb CROMÀTICA i paga per endavant la visita de cortesia que ells et feien i llavors paga per endavant als tècnics que ells et portaven, i que no era gens barat res.



QUAN NOSALTRES VAREM PENDRE POSSESSIÓ L’EQUIPAMENT ESTAVA PLE DE GOTERES.
El primer contacte que varem tenir amb Cromàtica, l’Imma, el secretari de la corporació en Fernando i jo, ens varen reclamar 9.000€ de la financiació del projecta, compromís que segons ells havien pactat verbalment amb l’anterior alcaldessa i anterior interventor, evidentment que si no hi havia cap compromís per escrit, no s’havia de pagar i per tant no es va pagar res.




I un bon dia dos projectors varen deixar de funcionar i allà varen començar a sortir a la llum moltes coses.







El primer que varem fer va ser posar-nos en contacte amb Cromàtica, ens va fer un pressupost esgarrifós i varen decidir portar els projectors directament als serveis tècnics de JVC a Sant Cugat del Vallès. Allà varem saber que aquets projectors estaven descatalogats abans ja de la seva instal•lació al Far, un era irreparable i l’altre ens el varen recuperar sense garantir-nos que al poc temps deixés de funcionar.
Paguem per endavant 1.700€ a Cromàtica perquè vingui a posar en funcionament el sistema, venen els dos gerents (cap tècnic), remenen cables, fan petar el projector arreglat i ens presenten un pressupost de més de 2.000€ perquè vinguin els tècnics de INGEVIDEO que varen ser els que varen fer la instal•lació a fer una valoració dels danys. Jo m’hi vaig encarar, qui eren ells per posar ma a la instal•lació sense ser personal qualificat per fer-ho, em varen contestar que un d’ells era director de cine y que per tant tenia molta experiència.
Posteriorment varem saber que els projectors JVC els havia venut a INGEVIDEO a un preu molt baix, molt diferent del que en havia pagat l’ajuntament per cada un d’ells, en el informe en hi constaven sis projectors i només en hi havia cinc, les bombetes de cada projector costaven un preu astronòmic oscil•lant al voltant de 750€ cada una i els projectors estaven programats per avisar a la meitat de vida de cada una, o sigui que mai s’acabaven d’apurar.
Es varem espatllar dues portes i la empresa que les va muntar no va voler venir mai a reparar-les, encara no he aclarit exactament el “per què”.



Mireu si està mal fet el CIF que fins i tot el cavallet de mar del log és esgarrat i gira la cua al revés.








AL CIF DEL FAR CONTINUEN HAVENTI PROBLEMES, ELS HEREDATS I ALTRES DE NOUS, AQUEST ESTIU HA PETAT UN ALTRE PROJECTOR, PERÒ ARA LA RESPONSABILITAT DE LA INSTAL•LACIÓ ÉS DE QUI REALMENT ÉS LA RESPONSABLE DEL GRAN NYAP, DUBTO QUE ACABI AQUET MANDAT FUNCIONANT, TAL I COM ESTÀ NO POT DURAR MASSA I SI PETA, JA VEUREM DE ONT SURTIRAN ELS CALERS PER REPARAR-LO.
AMEN.

1 comentari:

Araceli ha dit...

Gràcies per possar un enllaç del meu blog.