GUSTAV KLIMT

Gustav Klimt (1862-1918) va ser un pintor austríac inscrit al moviment “art nouveau” posseïdor d’un estil atrevit, ple de colorit, de tons càlids, daurats, amb reminiscències del recent impressionisme i amb una indubtable modernitat, tant pels seus temes, com per la seva tècnica.

DAMES DE LA CANÇO

Catalunya. Marina Rosell - Habanera


Ses Illes. Mª del Mar Bonet - La Balanguera


Espanya. Maria Dolores Pradera - La flor de la canela


Portugal. Amalia Rodrigues - Procura


França. Edith Piaf - Non, je ne regrette rien


Grecia. Nana Mouskouri

FEDERICO GARCIA LORCA I MANUEL DE FALLA

LA CASADA INFIEL

Y que yo me la llevé al río
creyendo que era mozuela,
pero tenía marido.

Fue la noche de Santiago
y casi por compromiso.
Se apagaron los faroles
y se encendieron los grillos.
En las últimas esquinas
toqué sus pechos dormidos,
y se me abrieron de pronto
como ramos de jacintos.
El almidón de su enagua
me sonaba en el oído,
como una pieza de seda
rasgada por diez cuchillos.
Sin luz de plata en sus copas
los árboles han crecido,
y un horizonte de perros
ladra muy lejos del río.

Pasadas las zarzamoras,
los juncos y los espinos,
bajo su mata de pelo
hice un hoyo sobre el limo.
Yo me quité la corbata.
Ella se quitó el vestido.
Yo el cinturón con revólver.
Ella sus cuatro corpiños.
Ni nardos ni caracolas
tienen el cutis tan fino,
ni los cristales con luna
relumbran con ese brillo.
Sus muslos se me escapaban
como peces sorprendidos,
la mitad llenos de lumbre,
la mitad llenos de frío.
Aquella noche corrí
el mejor de los caminos,
montado en potra de nácar
sin bridas y sin estribos.
No quiero decir, por hombre,
las cosas que ella me dijo.
La luz del entendimiento
me hace ser muy comedido.
Sucia de besos y arena
yo me la llevé del río.
Con el aire se batían
las espadas de los lirios.

Me porté como quien soy.
Como un gitano legítimo.
Le regalé un costurero
grande de raso pajizo,
y no quise enamorarme
porque teniendo marido
me dijo que era mozuela
cuando la llevaba al río.

Federico garcia lorca

GRANS VELERS

MASCARONS

El mascaró de proa és una figura decorativa, generalment tallada en fusta i ornamentada o pintada segons la jerarquia de l’embarcació que engalana.














Mascarón de Proa

La niña de madera no llegó caminando:
allí de pronto estuvo sentada en los ladrillos,
viejas flores del mar cubrían su cabeza,
su mirada tenía tristeza de raíces.
Allí quedó mirando nuestras vidas abiertas,
el ir y ser y andar y volver por la tierra,
el día destiñendo sus pétalos graduales.
Vigilaba sin vernos la niña de madera.
La niña coronada por las antiguas olas,
allí miraba con sus ojos derrotados:
sabía que vivimos en una red remota
de tiempo y agua y olas y sonidos y lluvia,
sin saber si existimos o si somos su sueño.

Ésta es la historia de la muchacha de madera.

Pablo Neruda (Cien sonetos de amor 1959

CLAUSURA DEL CURS DE TANGO

SUPERSTICIONS

Sembla mentida que a l’època que ens ha tocat viure encara hi hagin les supersticions. Recordo no fa masses anys a un “chuleta “ del volant que va fer una maniobra incorrecta amb el cotxe, pel que els dos varem haver de parar, ell va sortir del seu vehicle amb actitud airada i va començar a increpar-me, a mi no se’m va ocórrer res més que maleir-lo, predestinant-lo a una mort a curt termini al volant del seu vehicle, el tio em va mirar acollonit i amb cara de preocupació va pujar al cotxe i va marxar.
A qui, alguna vegada alguna gitana no li ha llegit la mà o l’ha maleït perquè no li ha volgut donar una moneda?. I fins i tot ens hem quedat com a mínim pensatius. Els mariners no volien a les barques a les dones,ni a ningú que hi entrés amb sabates, i quan les coses no anaven bé, sempre hi havia el “gafe” a qui responsabilitzaven de la mala ratxa.
Però a grans problemes, grans solucions. Heu-vos aquí els remeis a les grans supersticions , o si més no a les més conegudes.

Possiblement un dels més populars és el número 13 i si cau en el calendari en un dimarts, ni t’ho explico, “en trece y martes, ni te cases,ni te embarques, ni de tu casa te apartes”. L’únic remei per aquesta superstició és la prevenció, prescindir de ell.

Es diu que passar per sota una escala porta mala sort, doncs bé, si despistada ment passem per sota d’una escala cal fer el signa de “la figa” amb la mà i que consisteix en posar el dit gros entre l’índex i el anular; una altre solució es escopir tres vegades entre els escalons de l’escala.

Altres supersticions son la dels paraigües, les tisores o les dels ratpenats, però un altre de les que se’n porten la palma és la del gat negre que ens travessa el carrer i passa pel davant nostre de dreta a esquerra, la solució està en portar l’amulet de la sort que és una pota de conill a mena de clauer o penjant del mirall retrovisor del cotxe. Oli en un llum.

També hi ha les supersticions bones com trobar un trèbol de quatre fulles o com la de tocar fusta, el que no es coneix és que la fusta no ha de tenir potes, per tant, ni taules, ni cadires serveixen. En el cas de que no tinguem un bon tros de fusta a mà, tampoc serveix tocar-se el cap, encara que els supersticiosos hi portin moltes serradures en lloc de cervell