Oskar Zügel va néixer a la ciutat alemanya de Murrhardt l’any 1892, ciutat propera a Stuttgart. Es va formar com ebanista i estudià a l’Escola de Arts i Oficis, als 27 anys començà els estudis a l’Acadèmia de Belles Arts de Stuttgart. Els seus viatges a Hiddessee, Dalmacia, Venecia i sobretot París fa que el seu estil es distanciï de l’Academia d’Estuttgart. El seu estil tendeix cap a les noves corrents artístiques com el cubisme, constructivisme i la “nova objectivitat”.
La marginació i difamació artística i la desconfiança que venia sentint respecta el règim nacionalista fa que Zügel, que veia en el art “l’aire necessari per respirar”, tingui les males experiències de una citació l’any 1933 de la Comissaria Central de Policia de Stuttgart a on va haver d’identificar a un amic jueu seu mort i casi totalment reconegible a causa de les tortures a que havia estat sotmès, i de la requisa d’unes obres per part d’un “camisa parda” nacionalista en el seu taller per ser cremades.
Desprès que la seva esposa Margarete i els seus dos fills hagueren abandonat el país, el 25 de juliol de 1934 Zügel abandona Alemanya i escull Tossa de Mar com a destí. Junt amb la família Zügel s’establiren a Tossa l’advocat i pintor Fred Ulhmann de Stuttgart, el berlinès i membre del Grup Secessió Eugen Spiro, l’arquitecte Fritz Markus, el pintor Ari Walter Kampf, el grafista berlinès Eric Goldberg, Alf Ballmüller i el filòsof Paul Ludwig Landsberg.
El caràcter internacional de la colònia d’artistes de Tossa, evità a Zügel patir la sort de l’emigrant o exiliat: l’aïllament. Tot el contrari, Zügel fa amistat molt a.viat amb André Masson i George Duthuit, gendre de Matisse, també amb George Kars, Marc Chagall i Landsberg.
El clima intel•lectual i artístic que es viu a Tossa i el reconeixement que troba a la seva tasca creativa li donen un nou impuls a la seva obra creativa, obres d’aquella època son “Don Quixot” exposada en el Museu Municipal de Tossa, “Justícia vencedora” o”La Caiguda de la mala estrella Hitler” i “El dia del judici final”. En un escrit a Francisca Sarwey li diu. “París em donà l’estímul, la claredat, la idea (inspiració)... i Espanya, la llibertat de trobar-me a mi mateix”.
L’any 1936 i degut a l’esclat de la guerra civil espanyola, la família Zügel marxa de Tossa en direcció a Alemanya, posteriorment van a l’Argentina gràcies a la doble nacionalitat de Margarete, on l’esperen anys durs i que ha de dedicar-se a la agricultura per subsistir, sense poder casi dedicar-se a pintar . Degut a la duresa de les condicions de vida mor la filla gran Brigitte, també allà neixen les filles petites Katia i Rose.
L’any 1950 torna a Tossa, trobant-se la seva casa completament saquejada, alguns veïns de Tossa havien salvat alguns quadres grans com “Ícar”, “Don Quixot-L’Idealista”, “La justícia vencedora”, etc. En companyia de la seva segona esposa Kläre, visqué a Tossa i es reconcilià amb els tossencs fins el dia de la seva mort l’any 1968.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada