dimecres, 10 de desembre de 2008

TOSSA, FLOR DE MAR.


La mar té branques de coral
i palladires platejades
i escuma blanca per guarnir
tot al voltant de les onades,
i té una vila vora seu
que la ginesta l'engalana.


Ha nascut al peu del mar
com si fós un lliri d'aigua;
amb la flor dels ametllers
ses muntanyes torna blanques;
i el perfum dels tarongers
tot l'aire seu embalsama.


Flor de la mar
vora muntanya
sota d'un cel
més blanc encar que les onades.


Els mariners saben cançons
de ses muralles;
cançons que tenen el sabor
d'aigua salada.
Els mariners saben cançons
de ses muralles
i que han d'ésser cantades al soroll
de ses onades.

Flor de mar! Flor de mar!


La mar l'enronda amb bells esculls
que té estojats en blanca escuma
i entra atrevit terra endevant
per veure més tanta hermosura,
per mirallar l'antic castell
que el temps abat i torna en runa.


Del castell mig enrunat
les follies son ben vives;
les aprenent els fadrins
per cantar a les fadrines,
i l'amor serva el record
de les coses més antigues.


Tossa de Mar,
flor de la serra
que tens els camps
ribetejats per la ginesta.


Ta gentilesa durarà
com la mar blava,
tota guarnida a ton entorn
de belles cales.
Ta gentilesa durarà
com la mar blava,
que la verdor de suros i pins
torna animades.

Flor de Mar, Flor de Mar

Manuel Vilà (1918)

1 comentari:

Joana ha dit...

Preciós el vers i les fotos amb blanc i negre!
Preciós!