dijous, 18 d’octubre del 2007

ARA CAL ANAR PER FEINA

Jordi Caupena. Ai, santa oposició!
Paciència, atenció i pencar, pencar molt. Això és el que els toca a l´oposició si ho volen deixar de ser algun dia. Entenc que és dur a més on es governa amb una majoria aclaparadora i on no et fan ni cas. Però nois (els de l´oposició) desperteu busqueu temes i no ho deixeu a més que el govern ho filtri abans a la premsa. no s´hi val la mítica frase «no hem tingut temps de mirar la documentació». Entenc que el sou no és el mateix i que el paper d´oposició és molt més desagraït i més si abans s´ha tastat la dolçor del poder. Però ara toca això, per tant seria convenient per la salut democràtica dels pobles que els de l´oposició deixin d´actuar com a tal, és a dir calladets i anar queixant-se. Cop de puny a la taula i arguments davant un govern que en la majoria de casos us menysprea. Ara, per menyspreu, el del passeig de Blanes. Ara resulta que no es pot arreglar el passeig perquè es competència de la Generalitat o del Ministeri o de no sé qui. De què van servir les firmes dels blanencs reclamen la sorra de la platja. La burrocràcia provoca a vegades situacions tant incomprensibles com aquesta. Expliqueu-li a la Maria Teresa Moré de Tossa de Mar que amb un parell i pel seu compte va comprar les jardineres per agilitzar tràmits. Reconec que no és el més normal, però sí eficaç. Per tant més eficàcia, menys queixar-se i acabem amb la burrocràcia.