dilluns, 17 de gener de 2011

La Guerra del Francés



La Casa de Cultura de Tossa, a l'antic Hospital de Sant Miquel (foto GB)
Inaugurada a Tossa l’exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines, 1808-1814″
16 gener 2011 per Genís Barnosell
Ahir dissabte, i amb uns 50 assistents, es va inaugurar a Tossa l’exposició “La Guerra del Francès a les comarques gironines”, instal·lada a la Casa de Cultura. En l’acte d’inauguració van intervenir, per aquest ordre, Josep Colomer (regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tossa), Genís Barnosell, Narcís Figueras (president del Centre d’Estudis Selvatans) i M.Pilar Mundet (diputada de la Comissió de Cultura de la Diputació de Girona).
Josep Colomer va mostrar l’interès de l’Ajuntament de Tossa de Mar per l’exposició, va agrair la tasca del Patronat Francesc Eiximenis i va situar el públic assistent en el context de l’Europa de la Revolució Francesa. Narcís Figueras va destacar la tasca investigadora i divulgadora dels centres d’estudis i, especialment, les publicacions del Centre d’Estudis Selvatans i la Guerra del Francès (com el llibre de Bohigas i Morales La Guerra del Francès a La Selva, CES / Diputació de Girona, 2008). M.Pilar Mundet va destacar la tasca del Patronat Eiximenis en la divulgació del tema de la Guerra del Francès i ha parlat també de la situació de Tossa en aquells anys, per acabar esmentant la narració de Camillo Vacani de l’assalt de les tropes italianes a Tossa el juliol de 1809.

Pel que fa a la meva intervenció va ser aquesta:

Camillo Vacani va ser un italià, enginyer militar, que va servir entre les tropes napoleòniques a la Península Ibèria i que és l’autor d’un llibre important: Storia delle campagne e degli assedi degl’italiani in Ispagna, publicada entre el 1823 i el 1825. Associats a l’obra de Vacani, disposem de plànols de Girona, Barcelona, Tarragona, Hostalric, Roses … tot ciutats i punts forts importants. Però també de Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Begur i Tossa. Com explicava el mateix Vacani, la costa catalana era molt diversa: en alguns llocs hi predominaven les platges amenes i accessibles, altres punts de la costa, deia, eren de molt difícil accés. Les quatre poblacions citades, les considerava, amb les Medes, els punts més importants entre L’Escala i Blanes, en una zona frequentada d’antic per pobles comerciants, i amb fortificacions antigues.

Cap d’aquests punts era valorat per Vacani per la fortalesa de les seves fortificacions, que considerava antigues, però resulta que van esdevenir poblacions molt rellevants en el conjunt de la guerra. Tossa, relativament allunyada de molts dels combats, va ser sovint un lloc de refugi de poblacions que vivien en zones molt més afectades, sobretot de les zones de la Selva més properes al camí ral. Però aquests ports de la Selva i l’Empordà van ser també nusos de les comunicacions, que, per via marítima, alimentaren durant un temps la resistència de Girona; punts on es requisaren barques per transportar ferits, o ports des dels quals es practicà el corsarisme. Perquè amb l’esquadra anglesa mar endins, els camins dels invasors i dels defensors eren semblants, i només n’hi havia dos: el camí ral, i el comerç de cabotatge.

Veiem així com la història més local entronca perfectament amb la història més general. Com les accions que tenen lloc en un poble prenen sentit en una història més general, i aquesta, alhora, només podrà ser explicada adequadament amb un bon coneixement de les històries locals. Això és el que hem procurat fer en aquesta exposició: donar, per una banda, una interpretació global del conflicte a les comarques gironines (i veure quin paper tenien aquestes comarques en la Guerra a la Península Ibèrica i a Europa), i, alhora, proporcionar prou informació no pas sobre cada poble -cosa impossible- però sí prou informació de caire territorial perquè es vegi bé com els diferents problemes es concretaven al capdavall en persones i en llocs concrets, fugint, per tant, d’aquelles menes d’història en les quals el que menys hi surt són precisament les persones.
L’exposició romandrà a Tossa, a la Casa de Cultura (Avinguda del Pelegrí, s/n), fins el dia 27/02/2011, en l’horari següent: de dilluns a divendres de 10:0.

La Casa de Cultura de Tossa de Mar està situada a l’edifici de l’antic Hospital de Sant Miquel (fundat a finals del segle XVIII), que s’articula al voltant d’un pati central a la manera de claustre, amb un pou. El 1903 l’edifici va ser convertit en convent de monges i escola. Fa funcions de casa de cultura des de 1984.
Vosaltres jutjareu els resultats. A mí em resta només agrair al Patronat Eiximenis el seu interès pel tema i per l’organització de l’exposició, i a l’Institut d’Estudis Selvatans i a l’Ajuntament de Tossa els seus esforços per portar-la fins a Tossa. A tots ells, i a tots els presents, moltes gràcies i espero que us agradi.

Genís Barnosell. http://blogs.elpunt.cat/genisbarnosell/